divendres, 6 de desembre de 2013

Vull, recordatori


Vull

No vull durar com una pedra. Viure!
Fent i desfent els llaços, com la boira;
fent i desfent camins, com la riuada;
fent i desfent cançons, com els ocells.

No vull passar serena com la lluna,
sinó esvaïda en plor, com la rosada,
o exultant, com les flors en primavera,
i forta i juganera com el vent.

No vull anar llençant bocins de vida
com fulls de calendari, tant inútils,
quan han complert la tasca marcant dies.

Vull deixar amors i somnis i paraules
que durin més que jo, al cor dels altres.


                               Joana Raspall     1979




Vindrà la mort  

Vindrà la mort i la rebré amb recança.
No hauré assolit traspassar la frontera
de les limitacions que té la ment.
El meu desig no haurà estat prou ardent
ni prou constant a cercar la passera
que condueix a la suprema estança.

Hauré perdut la vida, o l’he guanyada
teixint l’opac sentit de cada dia?
Hauré assumit el pes del meu destí
usant la carn i el seny que viu en mi?
He estimat més el mur que em recloïa
que no l’espai obert a la volada?

Em dol haver de ser allò que resta
corrupte i oblidat dintre la terra.
Em dol no saber vèncer aquesta por
de perdre peu anant amunt, que no
em deixa ser res més que una desferra
per escombrar quan s’ha acabat la festa...

Si vaig de buit, Senyor, en l’hora dura
del meu traspàs, ompliu Vos la mesura!


                                   Joana Raspall     1982
..............

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada