dissabte, 7 de desembre de 2013

Mascaró de proa - Josep Mª Aloy


publicat al blog Mascaró de proa


dijous 5 de desembre de 2013

Visquem el Nadal amb la Joana Raspall



Ahir, 4 de desembre, la poeta més veterana i més estimada del país ens deixava. Molt pocs dies abans tenia lloc l'acte de cloenda de tots els actes d'homenatge amb motiu del Centenari del seu naixement.

Joana Raspall va deixar que tanquéssim bé l'any del seu Centenari i se'n va anar, sense fer soroll, generosa i agraïda.



L'editorial Mediterrània acaba de publicar Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any, l'últim llibre de poemes de la Joana, un bon regal per als lectors joves i un bon regal per a tots els qui hem seguit i estimat la seva obra.
Un bon regal de Nadal!

D'aquests "Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any", sis són recuperats d'altres reculls de la mateixa autora i la resta són inèdits. Tots giren entorn del Nadal i un sobre el Cap d'Any. Carles Duarte és l'autor del pròleg i Mercè Ubach de la selecció dels poemes, de l'edició i de l'epíleg.

Aquest recull constitueix un passeig per tot allò que suposa la celebració del Nadal i, alhora, un tast exquisit de l'univers poètic de Joana Raspall i del conjunt habitual d'ingredients de la seva poesia destinada als nois i noies.En primer lloc, s’hi observa unes ganes enormes d’escriure, una gran passió per les paraules... passió que s'encomana als lectors, sens dubte. Són poemes que ofereixen una visió personal, candorosa i amb espurnes d’il.lusió. Els poemes de la Joana Raspall tracten sobre temes i sensacions ben païdes i mesurades i, per tant, plenes de saviesa i d’experiència vital i escrits tots amb delicadesa i amb un vocabulari cuidat i precís. La fantasia, la imaginació, els somnis... són protagonistes habituals que incideixen en aquells valors propis dels humans, com la solidaritat, l'afecte i el desig de compartir:

dóna-li robeta,
dóna-li coixí,
fes-li a ta voreta
lloc per a dormir...

En aquest recull sobre el Nadal hi mereixen una atenció, òbviament, les figures del pessebre, el camí que va a Betlem -tot ple de llum i joia-, com també tots els personatges que transiten per aquest camí.

Molts d'aquests poemes semblen talment cançons i seria ben fàcil cantar-les: amb un ritme d'amor dreturer -que-des del cor fins al cel fa volada...

No cal dir que el tió hi té una presència activa i atractiva:

ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: "Caga, tió".

Un dels poemes més llargs és un cant al pessebre casolà on s'hi esmenten tots els personatges sense oblidar-ne cap:

Ajupit, sota un pont,
un que duu barretina
s'ha amagat molt discret...
-ja us ho podeu pensar!-

La Nit de Nadal, la neu, el bosc, la cova... són tractats amb la sensibilitat i naturalitat a què Joana Raspall ens té tan ben acostumats:

A la cova de Betlem
hi ha un infant com una rosa.
Si els pastors li duen mel,
jo vull dur-li alguna cosa...

No hi falten els poemes amorosos destinats a descriure la relació d'afecte i d'estima entre la mare i el fill:

Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t'adormis
et besaré el front.

Poemes amorosos que en algun cas conformen un motiu més per a una reflexió punyent:

I la mare mira al cel
(bombarders en lloc d'Estel)
tot cercant la llum més alta.
Li fa un bes a cada galta
i, voltats de tant de mal,
fill i mare són Nadal.

L'afecte de la Joana arriba arreu... Fins i tot una nadala per als nouvinguts, perquè

totes les llengües són bones
per beneir i estimar…
Quan l'amor es fa paraula
de tothom és ben rebut.


I, també, un últim poema per a desitjar un Bon Any Nou a tothom. Un any Nou que ella ja no podrà disfrutar amb nosaltres. Però el seu desig i la seva generositat -els qui la coneixíem ho sabem prou bé- sempre ha estat que el disfrutem nosaltres:

Bon Any Nou!

Campanetes de Nadal;
lluïssor de guarnitures
i un pessebre angelical
fet per mans de criatures.
Un avet al menjador,
al portal o bé a la sala;
un gran lot del bo i millor
damunt del bufet s'instal.la.
Mentre escumeja el xampany
a les copes dringadisses,
ens desitgem un bon any
i unes festes ben felices.

Les il.lustracions, obra d'Ignasi Blanch hi aporten una mirada tendra i afectuosa i formen un conjunt molt atractiu que converteix cada pàgina del poemari en un càlid motiu de gaudi.

En el pròleg, escrit pel poeta Carles Duarte, hi podem llegir:

 Com succeeix en tota la literatura de Raspall, aquest conjunt de versos, està cisellat amb una minuciositat artesana, amb una acurada pulcritud formal i lèxica que ens meravella perquè aconsegueix, com sempre, fer-les compatibles amb la senzillesa transparent del que és essencial. Delicada, subtil, aparentment càndida i ingènua, juganera, hi redescobrim la saviesa humana i lingüística d'una escriptora extraordinària...

Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any és un llibre que sembla escrit per la mà d'un àngel. Us convido a endinsar-vos-hi i a assaborir-lo amb el goig de saber que hi alena l'expressió d'una veu que des dels seus cent anys no ha perdut l'espurna de llum que ens la fa íntima i perdurable.


I l'epíleg final, escrit per Mercè Ubach, amb un llenguatge més entenedor per als joves lectors, és també una invitació a llegir-los i a dir-los ben alt:

... com que s'han passat molts anys en un calaix, a les fosques, han estat sense la companyia dels lectors. Al principi, els poemes de calaix són tímids i esmunyedissos, però si els llegiu molts cops i els dieu ben alt, els ajudareu a dir tot el que volen dir. Qui vol ser el primer de pujar dalt de la cadira?



Com que jo, autor d'aquest blog, ja no tinc edat per pujar dalt de la cadira, em limitaré a  cridar fort perquè se'm senti bé:

Molt bones Festes de Nadal per a tots i un Bon Any Nou ben ple de poesia i vitalitat!

I a tu, Joana, agrair-te plenament haver-te conegut i haver-te llegit, activitat que seguirem fent per tal de fer arribar els teus mots a tots els racons. Et recordarem sempre més!


Josep Maria Aloy

1 comentari:

  1. Moltes gràcies per l'article. I per aquest bloc ―l'acabo de descobrir i el trobo magnífic.

    ResponElimina