https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=1468723126629869&id=246705812164946
També el darrer diumenge de setembre a Sant Feliu es va representar l'obra de l grup Pere llimonera que acaba amb el poema, i que Agusti Vilar diu això entre altres:
Si les criatures van al teatre amb tanta il·lu, com pensen les nostres autoritats arrelar la nostra canalla al poble? Sense un teatre local on hi vagi tothom, com pensen crear elits culturals? En una ciutat, el valor afegit són les persones, la creativitat que hi construïm. Aquest cop, la companyia tracta el tema dels refugiats. Poca broma amb aquesta problemàtica. Més de cent quaranta milions de refugiats al planeta testimonien una pandèmia de magnituds colossals. Fins i tot amb aquests moviments, les guerres, els bandarres ara se les pensen millor. Els refugiats comencen a ser un fet que malmet equilibris polítics i econòmics d’una inestabilitat vertiginosa. Així, doncs, no se’ns fa gens estrany que les criatures també ho visquin com un fet quotidià i alhora incomprensible. Pere Romagosa i la seva gent ho tracten amb tacte i tendresa. Fins i tot per a gent amb problemes sensorials, les solucions trobades són magnífiques. Oi més quan el poema de la Joana Raspall, arrodoneix el mal rotllo que dóna l’eterna situació dels refugiats. Podries, és un poema meravellós, un cant per a escapar-nos d’una injustícia sempre massa crònica.
Particularment, els jocs de paraules, els equívocs, i les locucions trastocades, són tot un encert. Fins i tot té una lògica infantil molt poètica. Per exemple, refredat i refugiat fan una parella més que remarcable. Per la resta, aquesta gent segueix en forma, una cosa absolutament insòlita. Si les obres del soterrament no comencen, ja tenim tema. Ep, hi si comencen, Pere, oblida-te’n de veure-les acabades. Quant al guió, no t’amoïnis, jo en tinc un de molt divertit. Si no en trobes, escriu-me al Passeig dels Baobabs,19, tercer bolet, segon esquirol, 08980 Garsoca.
