dijous, 26 de març de 2020

Lectura Infants i Joves




La setmana passada iniciàrem al #IXDiplomaLIJ la unitat sobre aplicacions de lectura de mà de @mapebix

Encetem fil per recomanar-vos tres app poètiques i una proposta web que ens acompanyen en el #DiaMundialDeLaPoesia

En primer lloc, l’app “L’univers poètic de Miquel Martí i Pol” que ens presenta alguns dels versos més coneguts de l’autor a través de les quatre estacions de l’any.

En segon lloc, “Un món de poesia” que recrea l’univers de Joana Raspall. La natura i els animals són algunes de les temàtiques que se’ns presenten.

En tercer lloc, la poesia valenciana s’obri pas de mà de
, que recull la lectura dramatitzada dels versos +representatius de la poesia valenciana des de March fins a Estellés.
........
 Ja la 9e edició del postgrau de la


Podeu compartir continguts sobre la #Lectura #LIJ i #LIJcat amb l'etiqueta #IXDiplomaLIJ

divendres, 20 de març de 2020

Comprendre?


No entenc això que em volta.
Les flors tampoc no entenen que les miro.
Les hores em masteguen la vida feroçment.
De què serveix plorar?
L’ocell potser s’atura a la finestra
perquè veu llum
i fora tot és fosc...
L’ocell? L’invento;
la nit, els bons ocells canten pels arbres
o dormen arraulits sobre la branca.
Necessito inventar
alguna imatge dolça.
Tot el que veig m’acora...
no sé si vull entendre-ho, realment...




Joana Raspall 1979 (Batecs de paraules) img: Imma Cauhé

diumenge, 8 de març de 2020

Joana Raspall una de les 26 dones que van fer història a Barcelona

Joana Raspall

La poeta més llegida a les escoles

Joana Raspall, la poeta més estimada pels nens i nenes, va néixer a la Barceloneta. Ernest Cahué, nét de la poeta, recorda que la família de Raspall va descobrir no fa gaire temps que la seva àvia havia nascut al carrer Marquès de la Quadra número 9. El cas és que hi va néixer de manera casual, perquè aquest era el pis d’una amiga. Hi van anar perquè el pare tenia un comerç de fruita al costat del mercat del Born i aquest lloc era a la vora quan va arribar el moment de parir. En realitat, Raspall vivia al Masnou i va desenvolupar la seva vida a Sant Feliu de Llobregat. Allà es va casar amb el doctor Antoni Cahué i va tenir tres fills. Els primers anys de criança va fer vida familiar i ajudava al seu marit. La feina de Cahué l’obligava a sortir de nit i ella l’esperava desperta i aprofitava per escriure, allò que més li agradava. Va començar a fer feina de lexicògrafa d’una manera espontània. Com va dir Espriu, “salvava els mots”. En unes capses de sabates que encara es conserven, anava guardant les fitxes dels mots, expressions, frases fetes i sinònims que recollia. Durant molt de temps, aquest va ser l’únic material lexicogràfic disponible per l’estudi. L’Escola de Biliotecàries, amb mestres com Carles Riba, va tenir un paper molt important en la formació de l’autora. Ernest Cahué recorda que la seva àvia va treballar sempre d’una forma molt discreta. S’ocupava dels fills i tenia molt poca projecció pública. Va publicar el seu primer recull de poemes als 69 anys: “Petits poemes per a nois i noies”. Per Cahué, això demostra que mai no és massa tard per fer allò que volem fer. Després d’aquesta primera publicació en vindrien d’altres, que l’acabarien per fer famosa a tot Catalunya. La poesia de la Joana Raspall va esdevenir un petit fenomen literari. La seva, és una poesia molt moderna, que té molt a veure amb els valors i les actituds dels joves, però també els prepara per observar el món que els envolta. També hi inclou referències als nous ginys, com els ordinadors. D’aquesta manera va demostrar que la poesia serveix per parlar de qualsevol cosa. La seva poesia accessible i quotidiana l’ha fet, probablement, l’autora més llegida a les escoles. La popularitat de Joana Raspall va esclatar de forma especial a partir del seu centenari, el 2013. La poeta el va viure en persona, tot i que va morir el desembre d’aquell mateix any. Aquella celebració va fer encara més coneguda i llegida la seva obra, a les escoles però també entre els adults, perquè Raspall també té obra lírica. L’ocasió també va servir per recollir tota la seva obra publicada. L’obra lírica de Joana Raspall té una gran importància. Forma part d’una poètica que va anar construint al llarg de la seva vida. Probablement, no l’escrivia per publicar, sinó per ella mateixa. Va ser pionera en l’estrofisme japonès, els haikus i tankas. Segons Carme Arenas, comissària de l’any Raspall, hi ha un poema de Raspall que resum la seva obra. Diu així: “Estimo les lletres que formen els mots, els llavis que els diuen, el cor que els entén… perquè als mots hi ha l’ànima de tota la gent!”. En una gravació de la seva darrera època, Raspall va deixar dit: “Estic molt contenta de poder fer tot el que tinc ganes de fer, que no és gaire, però no és poc”.
Correccions al text:


Joana Raspall, la poeta més estimada pels nens i nenes, va néixer a la Barceloneta.
Ernest Cahué Cauhé, nét de la poeta, recorda que la família de Raspall va descobrir no fa gaire temps que la seva àvia havia nascut al carrer Marquès de la Quadra número 9. El cas és que hi va néixer de manera casual, perquè aquest era el pis d’una amiga. Hi van anar perquè el pare tenia un comerç de fruita al costat del mercat del Born carrer Fusines 11 i aquest lloc era a la vora quan va arribar el moment de parir, ja hi havia nascut el seu germà Lluís 5 anys abans.
En realitat, Raspall vivia al Masnou fins els 3 anys i va desenvolupar la seva vida a Sant Feliu de Llobregat. Allà es va casar amb el doctor Antoni Cahué Cauhé i va tenir tres fills. tres filles i un fill. Els primers anys de criança va fer vida familiar i ajudava al seu marit. La feina de Cahué Cauhé l’obligava a sortir de nit i era metge i algunes nits tenia urgències, pel que prefería esperar despert fins les 12:30 o 1 de la matinada ella l’esperava desperta  esperava amb ell i aprofitava per escriure, que era allò que més li agradava. Va començar a fer feina de lexicògrafa d’una manera espontània. Com va dir Espriu, “salvava els mots”. En unes capses de sabates que encara es conserven, anava guardant les fitxes dels mots, expressions, frases fetes i sinònims que recollia. Acabant publicant tres diccionaris, que Durant molt de temps, aquest va ser l’únic material lexicogràfic disponible per l’estudi.
L’Escola de Biliotecàries, amb mestres com Carles Riba, va tenir un paper molt important en la formació de l’autora.
Ernest Cahué recorda que la seva àvia va treballar sempre d’una forma molt discreta. S’ocupava dels fills i tenia molt poca projecció pública. Va publicar el seu primer recull de poemes als 69 anys: “Petits poemes per a nois i noies”. Per Cahué, Cauhé això demostra que mai no és massa tard per fer allò que volem fer. Després d’aquesta primera publicació en vindrien d’altres, que l’acabarien per fer famosa a tot Catalunya.
La poesia de la Joana Raspall va esdevenir un petit fenomen literari. La seva, és una poesia molt moderna, que té molt a veure amb els valors i les actituds dels joves, però també els prepara per observar el món que els envolta. També hi inclou referències als nous ginys, com els ordinadors. D’aquesta manera va demostrar que la poesia serveix per parlar de qualsevol cosa. La seva poesia accessible i quotidiana l’ha fet, probablement, l’autora més llegida a les escoles.
La popularitat de Joana Raspall va esclatar de forma especial a partir del seu centenari, el 2013. La poeta el va viure en persona, tot i que va morir el desembre d’aquell mateix any. Aquella celebració va fer encara més coneguda i llegida la seva obra, a les escoles però també entre els adults, perquè Raspall també té obra lírica. L’ocasió també va servir per recollir tota la seva obra publicada.
L’obra lírica de Joana Raspall té una gran importància. Forma part d’una poètica que va anar construint al llarg de la seva vida. Probablement, no l’escrivia per publicar, sinó per ella mateixa. Va ser pionera en l’estrofisme japonès, els haikus i tankas.

dissabte, 29 de febrer de 2020

divendres, 28 de febrer de 2020

Podries...

El poema de la Joana que es coneix més, ara serveig per presentar 14 fotografies a la revista Catorze.

https://www.catorze.cat/noticia/13774/si/haguessis/nascut/altra/terra?fbclid=IwAR0GioErOmJHE-RDNEdZfACFqaBgqURFZmttoaXNqQyXDF6S51pOG8sxoI4


Si haguessis nascut en una altra terra

  14 fotos que denuncien les enormes diferències que hi ha en aquest món

dissabte, 15 de febrer de 2020

Mort d'un gran especialista J.M. Aloy

La VanguardiaCAT-LITERATURA ÓBITO

Fallece a los 71 años el experto en literatura infantil Josep Maria Aloy.

 
Barcelona, 15 feb (EFE).- El escritor manresano Josep Maria Aloy, experto en literatura infantil y juvenil y biógrafo de Josep Vallverdú, ha fallecido en su ciudad a los 71 años, tras unas semanas hospitalizado, según ha informado su familia.
Su hijo, Marc Aloy, concejal de presidencia del Ayuntamiento de Manresa, a través de su cuenta de Twitter, ha señalado que "amó hasta el último aliento la cultura, las letras, el país. Y a nosotros. Su ejemplo nos acompañará, siempre".
Nacido en 1948, Aloy fue el autor de varios libros de narrativa como "Renoi, quin conte!", además de ser curador de la obra poética de Joana Raspall.
Sin embargo, está considerado como el gran especialista de la obra de Josep Vallverdú, el creador del popular personaje de "Rovelló", que cuenta con 96 años de edad, y de quien guardaba su fondo, entre otros volúmenes, el original de "Rovelló", un clásico de la literatura infantil y juvenil, que ganó el premio Josep Maria Folch i Torres en 1968.
Desde el año 2012 escribía el blog "Mascaró de proa" sobre literatura infantil y juvenil y por el que obtuvo en 2014 el premio Aurora Díaz-Plaja.
La ceremonia de despedida de Josep Maria Aloy, que será laica, se celebrará mañana en el tanatorio Mèmora de Manresa. EFE
..................
Sentim la seva mort.
Ínfima cosa, en l’univers vastíssim, la vida humana, si no fos la passera a vivències més altes.
Joana Raspall

dilluns, 20 de gener de 2020

Presentació disc Mujeres de carne y verso

El diari El Pais diu això del disc estrenat el dia 19 de gener al Teatre Price de Madrid:


Hubo cerca de 1.300 testigos del estreno en el Price, una cifra muy importante pero alejada del lleno por la competencia “del fútbol, el tráfico, el frío y Netflix”, en simpática enumeración del bueno de Juan Antonio. Habrá más ocasiones de pillarle por banda, imaginamos, y los rezagados agradecerán las segundas oportunidades. Porque, tras cuatro años de silencio discográfico, el madrileño reaparece con discurso firme, propio y verosímil para apuntalar ese temblor dulce en la garganta, ese melisma delicado con el que resulta imposible borrarnos de la cabeza la figura insigne de su progenitor.
Es curioso el contraste entre ese timbre dúctil del canto y la voz recia, grave y profunda que exhibe Juan para las declamaciones. Consecuencias del talento holgado y de ese tuétano seductor que nunca falta en el código genético de Valderrama, elegante y generoso en las presentaciones, dicharachero sin empalago, aglutinador de sensibilidades. “Estamos mucho más cerca de lo que algunos quieren hacernos pensar”, anotó entre aplausos al presentar a la mallorquina Maria del Mar Bonet, que tan poco se prodiga por estas tierras mesetarias.
Bonet y Valderrama estrenaron Podríes, a partir de unos versos de Joana Raspall que no conocía ni la cantante balear. Las carencias documentales, a veces tan sangrantes si son féminas las protagonistas. Produce estupefacción que de Gloria de la Prada, autora de versos flamencos (Unos ojos azules) de encanto evidente, no se conozca con precisión ni su año de fallecimiento. Y escuece recordar que la uruguaya Delmira Agustini fuera asesinada a principios del siglo XX a manos de su exmarido. Quizá les resulte familiar ese desenlace.
Agustini (Para tus manos) revivió en forma de bulería con la complicidad de Carmen Linares, sobre cuya exquisitez solo podríamos ser redundantes. También asomaron Carmen París (chulapa en Hay besos), Isabel Gemio (recitando El secreto) y Sole Giménez, muy centrada en Agua, zamba sencilla y bella a partir de unos versos de Pilar de Valderrama, aquella mujer católica y monárquica a la que Machado inmortalizó como Guiomar. Sole y Juan añadieron como propina algunas estrofas de aquel Toda una vida, bolero celebérrimo gracias a Machín. Y la ex de Presuntos Implicados, al escuchar a su compañero, no pudo contener la exclamación: “¡Qué bonito, por favor!”.
Ha tenido Valderrama la habilidad adicional de saberse arropar muy bien, no solo por las cantantes que salpimentan el disco y el directo, sino por los autores de las músicas, Luis Pastor, Pedro Pastor y Rubén Levaniegos. Ellos han sabido sortear el peligro de que las formas poéticas originales condicionaran con exceso las melodías y las hicieran trilladas, predecibles. Si unimos los duelos guitarrísticos entre el propio Levaniegos y Mercedes Luján (¡por fin una guitarrista flamenca!), los esbozos de copla y el homenaje final al padre (El emigrante) y a Violeta Parra (Gracias a la vida), es fácil comprender que las dos horas se nos deshicieran en un soplo. Ventajas de citarnos con caballeros sensibles; con un hombre que sí que ama a las mujeres.

dissabte, 28 de desembre de 2019

Felicitació a la revista del Consell comarcal de la Cerdanya

Per casualitat ens ha vingut a les mans aquesta revista.
Gràcies per triar un poema de la Joana, però hauriem agraït ens ho fessin saber.


divendres, 27 de desembre de 2019

Joana Raspall entre les 9 bibliotecaries destacades.

https://www.comunidadbaratz.com/blog/9-bibliotecarias-destacadas-de-la-historia-de-las-bibliotecas-en-espana/


9 bibliotecarias destacadas de la historia de las bibliotecas en España


Las bibliotecarias han tenido un papel destacado en el panorama nacional. No sin posibles trabas, consiguieron hacerse un hueco dentro de las bibliotecas para llevar la información y el conocimiento hasta el más recóndito de los lugares. Es por eso por lo que nos gustaría rendir un pequeño homenaje a las bibliotecarias. Un homenaje en forma de visibilidad y reconocimiento de grandes profesionales que han aportado grandes avances en pro de la profesión, las bibliotecas, su defensa y servicios.
Profesionales como Ángela García Rives que fue la primera bibliotecaria española. Enriqueta Martín Ortiz de la Tabla que tuvo gran relevancia en el acceso de las mujeres a la profesión bibliotecaria. María Moliner que, además de escribir el «Diccionario del uso del español», llevó las bibliotecas a todos los rincones rurales del país. Juana Capdevielle que puso en marcha del servicio circulante de lectura para los enfermos del Hospital Clínico y de la Cruz Roja. Elena Amat que fue directora de las Bibliotecas Populares de Madrid. Joana Raspall que mantuvo su compromiso de salvar libros catalanes de la destrucción durante la Guerra Civil. Concha Fernández-Luna que se comprometió con la promoción de los textos infantiles ilustrados. Gloria Fuertes y la organización de la primera «Biblioteca Infantil ambulante» por pequeños pueblos. Y Montserrat Roca que introdujo el acceso libre a documentos o la ampliación de horarios de la biblioteca sin interrupciones.
Ni que decir tiene que hay muchísimas más bibliotecarias en el panorama histórico nacional pasado y presente de las bibliotecas, y que se nos hace muy difícil (por no decir imposible) reunirlas a todas en un solo post:
  • Bibliotecarias españolas destacadas dentro del mundo bibliotecario como Glòria Pérez-Salmerón (actual presidenta de la IFLA), Carme Fenoll (II Premio Ressenya 2016 como reconocimiento a la buena predisposición que siempre ha mantenido en la comunicación cultural y la dinamización de su sector teniendo en cuenta todos sus agentes, incluidos los periodistas) o Ana Santos Aramburo (actual Directora de la Biblioteca Nacional de España que ha llevado una clara apuesta por la digitalización y reutilización de contenidos en la BNE).
  • Bibliotecarias destacadas dentro del mundo literario como Nuria Amat, escritora de novelas e introductora de los estudios en Ciencias y Tecnologías de la Documentación, o Ana Iturgaiz, bibliotecaria y escritora con varios premios y reconocimientos nacionales.
  • Aunque este post sea de bibliotecarias españolas, no nos gustaría cerrar esta lista sin mencionar a otras bibliotecarias destacables en el panorama internacional, como: Nadezhda Krúpskaya, que tuvo un importante papel en la extensión de la red de bibliotecas soviéticas, o Suzanne Briet ,que fue pionera en el estudio de la Documentación como disciplina, además de conocida con el apodo Madame Documentation.
Y antes de dejaros con la lista de bibliotecarias destacadas de la historia de las bibliotecas en España, nos gustaría lanzar un reto a la Biblioteca Nacional de España para que trabaje en su recién estrenada Comunidad BNE un proyecto colaborativo sobre la figura de las mujeres en las bibliotecas de España. Reto que hacemos extensible a la comunidad de «bibliotecarios» de la Wikipedia.

6. Joana Raspall (1913 – 2013)

Joana Raspall i Juanola fue una escritora, lexicóloga y bibliotecaria catalana.
Se licenció en Biblioteconomía y desde la revista Claror inicio una campaña demandando una biblioteca infantil en San Feliu de Llobregat, ciudad donde residió desde los 3 años. Durante la Guerra Civil Española trabajó de bibliotecaria contribuyendo a salvar muchos ejemplares de libros catalanes de su destrucción.

ComunidadBaratz

Espacio de difusión y comunicación de noticias y temas de actualidad de Baratz y del sector de la Información y la Documentación. Aquí encontrarás información útil relacionada con el mundo de bibliotecas, archivos, gestión documental, archivo electrónico…

divendres, 20 de desembre de 2019

Els seus llavis madura la paraula

Recordem l'actuació feta a Sant Feliu per Fina Rius, poemes de Joana Raspall



Literatura, shakuhachi i flors. Espectacle amb textos de Joana Raspall, dirigit per Teresa Vilardell i interpretat per Fina Rius, acompanyada de Horacio Curti (shakuhachi) i Mariona Rius (ikebana). Figurinista: Montse Amenós Disseny de llum: Rubèn Taltavull Assessorament Ikebana: Anna Sabaté Fotografies: Marc Rius i Toni Esteve Enregistrament vídeo i editatge: Ramon Rius Producció executiva: Fina Rius

dilluns, 16 de desembre de 2019

Poema Podrías viaja hasta Màlaga

Gràcies a aquests grans actors, el poema  Podries viatge a Màlaga.
21 y 22 de diciembre 2019

CÍA. LA PERA LLIMONERA TEATRE
Baobab. Un árbol, una seta y una ardilla
Autores: Sergí Casanovas, Toni Albá y Pere Romagosa.
Dirección: Toni Albá.

Espectáculo para todos los públicos.

Baobab. Un árbol, una seta y una ardilla, es el trepidante viaje de una ardilla y una seta en busca de un nuevo árbol donde vivir. Refugiándose de una gran tormenta, dos vendedores ambulantes explican la aventura de estos personajes que, debido a la guerra, se verán obligados a encontrar un nuevo hogar.
PREMIO XARXA ALCOVER AL MEJOR ESPECTÁCULO DE LA MUESTRA IGUALADA 2019
Tras 25 años de trayectoria, la Pera Llimonera a través de su juego de dos payasos continúan ofreciendo ingeniosos diálogos absurdos mediante palabras, objetos y elementos escénicos, conservando una mirada llena de sensibilidad hacia el mundo que les rodea.
En esta ocasión tratan la historia de miles de refugiados que huyen de la guerra y el hambre. Antes de crear fronteras, la humanidad se pudo extender hasta dibujar lo que hoy es nuestro mundo. Nuestro origen se encuentra en África, como el árbol madre de este continente. Su nombre BAOBAD, un árbol de profundas raíces y grandes dimensiones para poder vivir en su interior. Una casa

dijous, 12 de desembre de 2019

Pdries per normalitzar la diversitat a Valencia

Podríes o Podrias. Amb Català o amb castellá. Llibre per infants i per adults.
En catalan o en castellano, Libro para niños y adultos .
elperiodic.com

“Somos diferentes”, la guía de lectura publicada por la Biblioteca Municipal para normalizar la diversidad"

  • La Biblioteca Enric Valor expone una selección de cuentos con motivo del Día Internacional de las Personas con Discapacidad que se podrá visitar hasta el viernes 13 de diciembre

Con motivo de la celebración del Día Internacional de las Personas con Discapacidad, se ha presentado en la Biblioteca Pública Municipal “Enric Valor” de Crevillent, la guía de lectura nº 9 titulada “Somos diferentes”.
En la misma se recoge una selección de cuentos para que niños y niñas interioricen y normalicen la diversidad, ya sea cultural, étnica, lingüística, biológica, sexual o funcional, como algo positivo y natural desde edades tempranas.
Entre los títulos recogidos podemos encontrar “Rojo, la historia de una cera de colores”, de Michael Hall; “Juan tiene autismo” y “Tengo síndrome de Down”, ambos de Helena Kraljic; “El nen rere la finestra”, de Anne-Gaelle Fejoz; “Parla’m”, de Marco Berrettoni; “En Lluc té superpoders”, de Ana Luengo; “Conóceme”, de Iru Expósito; “Podrías”, de Joana Raspall; “¡Eso no es normal!”, de Mar Pavón o “Ahora me llamo Luisa”, de Jessica Walton.
Asimismo, se ha preparado una exposición con los cuentos de la guía para que tanto niños como padres puedan acceder a ellos con mayor facilidad. Esta exposición estará ubicada en el hall de la Biblioteca hasta el día 13 de diciembre.

dijous, 5 de desembre de 2019

Silvia Bel recita Joana Raspall


En veu alta


Dijous 5 de desembre de 2019

Sílvia Bel recita Joana Raspall.



Jo caminava
creient que estava quieta
i el món corria.

Cada paraula
és un batec de vida
que vol donar-se.

Tot i passant-hi,
els camins de la vida
no sé on menen. 

Visc forastera
en una terra xopa
de desmemòria.

Joana Raspall