El clot de les Ànimes
Llengua i circumstàncies
No tenim por, oi, Joana?
Avui toca donar la veu a la poetessa
Joana Raspall (1913-2013). És un poema decidit i clar, ferm com un puny
clos, com el crit de la gernació que no té por. Ni de llevant ni de
ponent.
‘Endavant!’
Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.
Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!
Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!
Joana Raspall, Ales i camins (1991)
