L'obra poètica de @JoanaRaspall es continua reeditant i difonent.
L'últim regal és l'excel·lent recull d'haikus "Solcs".
http://mascarodeproa.blogspot.com/2018/06/solcs-un-excellent-recull-dhaikus-de.html …
No us el perdeu!
.....
L'obra poètica de @JoanaRaspall es continua reeditant i difonent.
L'últim regal és l'excel·lent recull d'haikus "Solcs".
http://mascarodeproa.blogspot.com/2018/06/solcs-un-excellent-recull-dhaikus-de.html …
No us el perdeu!
L'últim regal és l'excel·lent recull d'haikus "Solcs".
http://mascarodeproa.blogspot.com/2018/06/solcs-un-excellent-recull-dhaikus-de.html …
No us el perdeu!
.....
Mascaró de proa
Un mascaró de proa és la figura que es posa com a adornament a la part alta del tallamar d'una nau. Una atractiva metàfora per a un bloc de llibres per a gent jove.
dilluns, 4 de juny de 2018
“Solcs”, un excel·lent recull d’haikus de Joana Raspall
L’obra poètica de Joana Raspall es continua difonent amb
noves reedicions dels seus poemes. La seva consolidada i extensa obra,
especialment la destinada als nois i a les noies, permet una difusió pregona i
ben diversa. “Solcs” n’és un dels últims regals destinat a tots els públics que
recull una cinquantena dels seus haikus, acompanyats cada un d’ells d’una
il·lustració de Conxi Rosique. A una pàgina la il·lustració i a l’altra un
haiku. L’editorial que publica aquesta petita joia és la Gregal.
En
la “Presentació” del poemari, Imma Cauhé Raspall, filla de la poeta explicava i
comentava com les dues artistes, una de la paraula i l’altra de la imatge, han
unit les seves obres per fer-nos arribar, de manera concisa, la seva visió del
món, cadascuna de la manera que millor sap expressar-se. “Estem davant d’una
conjunció entre poemes i grafismes”, deia Imma Cauhé.
Els
haikus d’aquest recull són una condensació d’uns sentiments, d’una sentència o
d’uns pensaments molt ben captats i millor expressats per l’escriptora,
aconseguits amb només disset síl·labes, com l’estructura dels haikus dicta,
però no per breus deixen de transmetre una gran emoció o vivència, que, tal com
diu l’autora, Joana Raspall, li han servit per fer del cor i del pensament
paraula.
Els
grafismes, a manera de solcs, són una representació d’aquests versos,
convertint-los en imatges delineades, molt ben traçades, amb les quals
l’artista ha sabut captar-ne l’essència. Ambdues obres han necessitat d’una grn
elaboració per a poder aconseguir aquest resultat final de síntesi.
Els
continguts dels poemes
Els
temes d’aquests haikus són els habituals de la poesia de la Joana Raspall on
predominen sobretot els sentiments i les emocions:
Si el sol no estima,
com és que pot donar-nos
tants dolls de vida?
Compartir
i buscar la complicitat sincera de les persones que t’envolten i perseverar en
la seva amistat és un altre dels grans objectius de tots aquests poemes:
Enllà del somni
forjarem altres vies
per retrobar-nos.
Joana
Raspall tenia una gran sensibilitat per les flors, per la natura en general,
pels animals, per l’univers:
El pur llenguatge
de les flors, el desxifro
només en somnis.
.....
.....
El boll no oblida
que un dia embolcallava
el blat blanquíssim.
Però
un dels temes més atractius de Raspall són els que conformen el món de les
paraules:
Cada paraula
és un batec de vida
que vol donar-se.
.....
.....
Apilo versos
com si fes l’escaleta
per evadir-me.
Segons
Vicenç Villatoro, en un comentari a l’inici del recull, Joana Raspall va trobar
en la brevetat dels haikus japonesos la forma per expressar amb precisió i
delicadesa sentiments subtils, que lliguen els estat d’ànim personals i la
natura. Escriu així els seus poemes de més fondària humana, que s’il·luminen
amb els dibuixos essencials i estrictes de Conxi Rosique. No es pot dir més amb
menys paraules i menys traços:
Núria
Albertí, també a la introducció del recull, ha escrit el següent: Un plaer
per als sentits. La poesia més
adulta de la Joana.
Pinzellades de
saviesa condensades en la forma del vers
japonès per
excel·lència o haiku. Actuals, profunds i memorables.
Goteigs de pluja
componen melodies
que l’abril canta...
......
......
La posta és lenta;
li pesa endur-se un dia
ple de desitjos.
Només quan el blanc
és capaç d’acollir el solc i la línia, la nostra artista els fa dialogar amb la
poètica destil·lada de la Joana Raspall, és un bonic comentari del mestre i
crític Francesc Vallès.
La
prologuista adverteix que per al lector, a primer cop d’ull, potser aquests
dibuixos a manera de solcs el desorientin o no hi vegi el significat, però quan
s’interni en el sentit del poema i se submergeixi en la seva representació
dibuixada, quan faci seus uns i altres aprofundint amb el que ens volen dir la
paraula i la representació en el dibuix esquemàtic, hi anirà trobant el seu
lligam i tota la seva màgia. És la màgia de la veterana poeta que sabia teixir
amb els mots més bells els pensaments i sentiments més agradables i sincers.
Josep
Maria Aloy
