frases Joana Raspall

Cantata, any del confinament

Aquest any també les escoles s'han reunit, dins del confinament, per fer la cantata que cada any les escoles dedican a Joana Raspall.

Recuperem frases fetes

La gent és un sac de gemecs ⁽¹⁾ passi el que passi ⁽²⁾ mai 

està contenta, mira de filar tant prim ⁽³⁾ quant fa safareig ⁽⁴⁾:

 Si et prohibeixen sortir, et treuen llibertat; si et manen 

treballar, perquè et mulles el cul ⁽⁵⁾ i pots contagiar-te del 

virus. Sempre plou sobre mullat⁽⁶⁾

Diccionari de frases fetes de Joana Raspall edicions 62

(1)Ser un sac de gemecs  = queixar-se, plorar

(2) passi el que passi =en qualsevol circumstància

(3) filar prim = esser prim mirat

(4) quant fa safareig = comentar quelcom públicament

(5)et mulles el cul = arriscar-se

(6) ploure sobre mullat = afegir inconvenients on ja n’hi ha

Pregons de la Rosa

A la Joana li agradaven molt les roses i vivia la festa de Sant Feliu. 

Lletania de la mare

Tu, que donares el teu millor bes
per fer-me possible;
tu, que sentires glatir ta carn jove
del goig d’esperar-me;
tu, que sofrires la unglada roent
del dolor de lliurar-me;
BENEÏDA SIGUIS, MARE, BENEÏDA!
Tu, que venceres l’horror de les nits
de perill per vetllar-me;
tu, que cercares la vena del seny
amorós per guiar-me;
tu, que deixares tot altre plaer
pel plaer d’ajudar-me;
BENEÏDA SIGUIS, MARE, BENEÏDA!
Tu, que plorares d’orgull i de goig
i volgueres comprendre’m;
tu, que fremires d’espant allunyant
l’ocasió d’esgarriar-me;
tu, que pregares per mi reclamant
tot un món per donar-me;
BENEÏDA SIGUIS, MARE, BENEÏDA!

Joana Raspall 1963

Llibres Joana Raspall

Poema: Endreça
https://twitter.com/i/status/1253326960698114052

Poemes pel mes d'abril de 2020, Joana Raspall

Vellesa

El programa FAQS a triat un poema de la Joana Raspall per anunciar el programa del dissabte 18-04-2020. 

Poema de Joana Raspall al programa FAQS

Preguntes freqüents

@FAQSTV3

·

Vellesa
Sóc la branca més vella
que resta en aquest arbre
que ara llueix l’esplèndid
brancatge vigorós.
Passant, les primaveres
hi han fet riques brotades,
i l’han cobert de "aire
l’amor de tantes "ors.
Per la mateixa rel
em sento sostinguda;
en la mateixa saba
hi trobo nodriment.
Quan la destral m’abati,
caduca, improductiva,
jo, lluny de la brancada
sentiré enyorament.

Recuperem frases fetes "Confinament"

Intent de fer servir frases fetes:

Tots tenim ganes que aquesta epidèmia passi, per fer taula rasa ^(1), però amb tot el que estem vivint fem una pausa ⁽²⁾ i intentem comprendre la falta de llibertat i moviment, el perquè ens posen el jou ⁽³⁾. Diuen que és per no perdre la salut⁽⁴⁾.

Diccionari de frases fetes de Joana Raspall edicions 62

1 fer taula rasa = oblidar 2 fem una pausa = aturar-se 3 posen el jou = subjugar sotmetre 4 perdre la salut= emmalaltir

Lectura Infants i Joves

Diploma LIJ

@DiplomaLij

La setmana passada iniciàrem al #IXDiplomaLIJ la unitat sobre aplicacions de lectura de mà de @mapebix

Encetem fil per recomanar-vos tres app poètiques i una proposta web que ens acompanyen en el #DiaMundialDeLaPoesia

En primer lloc, l’app “L’univers poètic de Miquel Martí i Pol” que ens presenta alguns dels versos més coneguts de l’autor a través de les quatre estacions de l’any.

En segon lloc, “Un món de poesia” que recrea l’univers de Joana Raspall. La natura i els animals són algunes de les temàtiques que se’ns presenten.

En tercer lloc, la poesia valenciana s’obri pas de mà de

@poetica2cero

, que recull la lectura dramatitzada dels versos +representatius de la poesia valenciana des de March fins a Estellés.

........

 Ja la 9e edició del postgrau de la

@UV_EG

@ADEITUV

Podeu compartir continguts sobre la #Lectura #LIJ i #LIJcat amb l'etiqueta #IXDiplomaLIJ

Comprendre?

No entenc això que em volta.

Les flors tampoc no entenen que les miro.

Les hores em masteguen la vida feroçment.

De què serveix plorar?

L’ocell potser s’atura a la finestra

perquè veu llum

i fora tot és fosc...

L’ocell? L’invento;

la nit, els bons ocells canten pels arbres

o dormen arraulits sobre la branca.

Necessito inventar

alguna imatge dolça.

Tot el que veig m’acora...

no sé si vull entendre-ho, realment...

Joana Raspall 1979 (Batecs de paraules) img: Imma Cauhé

Joana Raspall una de les 26 dones que van fer història a Barcelona

Joana Raspall

La poeta més llegida a les escoles

Sergi Hernández | Dijous, 17 d'Oct del 2019, a les 16.05

https://beteve.cat/va-passar-aqui/joana-raspall/

Joana Raspall, la poeta més estimada pels nens i nenes, va néixer a la Barceloneta. Ernest Cahué, nét de la poeta, recorda que la família de Raspall va descobrir no fa gaire temps que la seva àvia havia nascut al carrer Marquès de la Quadra número 9. El cas és que hi va néixer de manera casual, perquè aquest era el pis d’una amiga. Hi van anar perquè el pare tenia un comerç de fruita al costat del mercat del Born i aquest lloc era a la vora quan va arribar el moment de parir. En realitat, Raspall vivia al Masnou i va desenvolupar la seva vida a Sant Feliu de Llobregat. Allà es va casar amb el doctor Antoni Cahué i va tenir tres fills. Els primers anys de criança va fer vida familiar i ajudava al seu marit. La feina de Cahué l’obligava a sortir de nit i ella l’esperava desperta i aprofitava per escriure, allò que més li agradava. Va començar a fer feina de lexicògrafa d’una manera espontània. Com va dir Espriu, “salvava els mots”. En unes capses de sabates que encara es conserven, anava guardant les fitxes dels mots, expressions, frases fetes i sinònims que recollia. Durant molt de temps, aquest va ser l’únic material lexicogràfic disponible per l’estudi. L’Escola de Biliotecàries, amb mestres com Carles Riba, va tenir un paper molt important en la formació de l’autora. Ernest Cahué recorda que la seva àvia va treballar sempre d’una forma molt discreta. S’ocupava dels fills i tenia molt poca projecció pública. Va publicar el seu primer recull de poemes als 69 anys: “Petits poemes per a nois i noies”. Per Cahué, això demostra que mai no és massa tard per fer allò que volem fer. Després d’aquesta primera publicació en vindrien d’altres, que l’acabarien per fer famosa a tot Catalunya. La poesia de la Joana Raspall va esdevenir un petit fenomen literari. La seva, és una poesia molt moderna, que té molt a veure amb els valors i les actituds dels joves, però també els prepara per observar el món que els envolta. També hi inclou referències als nous ginys, com els ordinadors. D’aquesta manera va demostrar que la poesia serveix per parlar de qualsevol cosa. La seva poesia accessible i quotidiana l’ha fet, probablement, l’autora més llegida a les escoles. La popularitat de Joana Raspall va esclatar de forma especial a partir del seu centenari, el 2013. La poeta el va viure en persona, tot i que va morir el desembre d’aquell mateix any. Aquella celebració va fer encara més coneguda i llegida la seva obra, a les escoles però també entre els adults, perquè Raspall també té obra lírica. L’ocasió també va servir per recollir tota la seva obra publicada. L’obra lírica de Joana Raspall té una gran importància. Forma part d’una poètica que va anar construint al llarg de la seva vida. Probablement, no l’escrivia per publicar, sinó per ella mateixa. Va ser pionera en l’estrofisme japonès, els haikus i tankas. Segons Carme Arenas, comissària de l’any Raspall, hi ha un poema de Raspall que resum la seva obra. Diu així: “Estimo les lletres que formen els mots, els llavis que els diuen, el cor que els entén… perquè als mots hi ha l’ànima de tota la gent!”. En una gravació de la seva darrera època, Raspall va deixar dit: “Estic molt contenta de poder fer tot el que tinc ganes de fer, que no és gaire, però no és poc”.
Correccions al text:

Joana Raspall, la poeta més estimada pels nens i nenes, va néixer a la Barceloneta.

Ernest Cahué Cauhé, nét de la poeta, recorda que la família de Raspall va descobrir no fa gaire temps que la seva àvia havia nascut al carrer Marquès de la Quadra número 9. El cas és que hi va néixer de manera casual, perquè aquest era el pis d’una amiga. Hi van anar perquè el pare tenia un comerç de fruita al costat del mercat del Born carrer Fusines 11 i aquest lloc era a la vora quan va arribar el moment de parir, ja hi havia nascut el seu germà Lluís 5 anys abans.

En realitat, Raspall vivia al Masnou fins els 3 anys i va desenvolupar la seva vida a Sant Feliu de Llobregat. Allà es va casar amb el doctor Antoni Cahué Cauhé i va tenir tres fills. tres filles i un fill. Els primers anys de criança va fer vida familiar i ajudava al seu marit. La feina de Cahué Cauhé l’obligava a sortir de nit i era metge i algunes nits tenia urgències, pel que prefería esperar despert fins les 12:30 o 1 de la matinada ella l’esperava desperta  esperava amb ell i aprofitava per escriure, que era allò que més li agradava. Va començar a fer feina de lexicògrafa d’una manera espontània. Com va dir Espriu, “salvava els mots”. En unes capses de sabates que encara es conserven, anava guardant les fitxes dels mots, expressions, frases fetes i sinònims que recollia. Acabant publicant tres diccionaris, que Durant molt de temps, aquest va ser l’únic material lexicogràfic disponible per l’estudi.

L’Escola de Biliotecàries, amb mestres com Carles Riba, va tenir un paper molt important en la formació de l’autora.

Ernest Cahué recorda que la seva àvia va treballar sempre d’una forma molt discreta. S’ocupava dels fills i tenia molt poca projecció pública. Va publicar el seu primer recull de poemes als 69 anys: “Petits poemes per a nois i noies”. Per Cahué, Cauhé això demostra que mai no és massa tard per fer allò que volem fer. Després d’aquesta primera publicació en vindrien d’altres, que l’acabarien per fer famosa a tot Catalunya.

La poesia de la Joana Raspall va esdevenir un petit fenomen literari. La seva, és una poesia molt moderna, que té molt a veure amb els valors i les actituds dels joves, però també els prepara per observar el món que els envolta. També hi inclou referències als nous ginys, com els ordinadors. D’aquesta manera va demostrar que la poesia serveix per parlar de qualsevol cosa. La seva poesia accessible i quotidiana l’ha fet, probablement, l’autora més llegida a les escoles.

La popularitat de Joana Raspall va esclatar de forma especial a partir del seu centenari, el 2013. La poeta el va viure en persona, tot i que va morir el desembre d’aquell mateix any. Aquella celebració va fer encara més coneguda i llegida la seva obra, a les escoles però també entre els adults, perquè Raspall també té obra lírica. L’ocasió també va servir per recollir tota la seva obra publicada.

L’obra lírica de Joana Raspall té una gran importància. Forma part d’una poètica que va anar construint al llarg de la seva vida. Probablement, no l’escrivia per publicar, sinó per ella mateixa. Va ser pionera en l’estrofisme japonès, els haikus i tankas.

Paiporta, Valencia, poema de Joana Raspall

Dos IES fan homenatge a les dones poetes.

Podries...

El poema de la Joana que es coneix més, ara serveig per presentar 14 fotografies a la revista Catorze.

https://www.catorze.cat/noticia/13774/si/haguessis/nascut/altra/terra?fbclid=IwAR0GioErOmJHE-RDNEdZfACFqaBgqURFZmttoaXNqQyXDF6S51pOG8sxoI4

Si haguessis nascut en una altra terra

  14 fotos que denuncien les enormes diferències que hi ha en aquest món

Ugur Gallen

Mort d'un gran especialista J.M. Aloy

La VanguardiaCAT-LITERATURA ÓBITO

Fallece a los 71 años el experto en literatura infantil Josep Maria Aloy.

REDACCIÓN

 15/02/2020 16:27

Barcelona, 15 feb (EFE).- El escritor manresano Josep Maria Aloy, experto en literatura infantil y juvenil y biógrafo de Josep Vallverdú, ha fallecido en su ciudad a los 71 años, tras unas semanas hospitalizado, según ha informado su familia.

Su hijo, Marc Aloy, concejal de presidencia del Ayuntamiento de Manresa, a través de su cuenta de Twitter, ha señalado que "amó hasta el último aliento la cultura, las letras, el país. Y a nosotros. Su ejemplo nos acompañará, siempre".

Nacido en 1948, Aloy fue el autor de varios libros de narrativa como "Renoi, quin conte!", además de ser curador de la obra poética de Joana Raspall.

Sin embargo, está considerado como el gran especialista de la obra de Josep Vallverdú, el creador del popular personaje de "Rovelló", que cuenta con 96 años de edad, y de quien guardaba su fondo, entre otros volúmenes, el original de "Rovelló", un clásico de la literatura infantil y juvenil, que ganó el premio Josep Maria Folch i Torres en 1968.

Desde el año 2012 escribía el blog "Mascaró de proa" sobre literatura infantil y juvenil y por el que obtuvo en 2014 el premio Aurora Díaz-Plaja.

La ceremonia de despedida de Josep Maria Aloy, que será laica, se celebrará mañana en el tanatorio Mèmora de Manresa. EFE

..................

Sentim la seva mort.

Ínfima cosa, en l’univers vastíssim, la vida humana, si no fos la passera a vivències més altes.
Joana Raspall

Presentació disc Mujeres de carne y verso

El diari El Pais diu això del disc estrenat el dia 19 de gener al Teatre Price de Madrid:

Hubo cerca de 1.300 testigos del estreno en el Price, una cifra muy importante pero alejada del lleno por la competencia “del fútbol, el tráfico, el frío y Netflix”, en simpática enumeración del bueno de Juan Antonio. Habrá más ocasiones de pillarle por banda, imaginamos, y los rezagados agradecerán las segundas oportunidades. Porque, tras cuatro años de silencio discográfico, el madrileño reaparece con discurso firme, propio y verosímil para apuntalar ese temblor dulce en la garganta, ese melisma delicado con el que resulta imposible borrarnos de la cabeza la figura insigne de su progenitor.

Es curioso el contraste entre ese timbre dúctil del canto y la voz recia, grave y profunda que exhibe Juan para las declamaciones. Consecuencias del talento holgado y de ese tuétano seductor que nunca falta en el código genético de Valderrama, elegante y generoso en las presentaciones, dicharachero sin empalago, aglutinador de sensibilidades. “Estamos mucho más cerca de lo que algunos quieren hacernos pensar”, anotó entre aplausos al presentar a la mallorquina Maria del Mar Bonet, que tan poco se prodiga por estas tierras mesetarias.

Bonet y Valderrama estrenaron Podríes, a partir de unos versos de Joana Raspall que no conocía ni la cantante balear. Las carencias documentales, a veces tan sangrantes si son féminas las protagonistas. Produce estupefacción que de Gloria de la Prada, autora de versos flamencos (Unos ojos azules) de encanto evidente, no se conozca con precisión ni su año de fallecimiento. Y escuece recordar que la uruguaya Delmira Agustini fuera asesinada a principios del siglo XX a manos de su exmarido. Quizá les resulte familiar ese desenlace.

Agustini (Para tus manos) revivió en forma de bulería con la complicidad de Carmen Linares, sobre cuya exquisitez solo podríamos ser redundantes. También asomaron Carmen París (chulapa en Hay besos), Isabel Gemio (recitando El secreto) y Sole Giménez, muy centrada en Agua, zamba sencilla y bella a partir de unos versos de Pilar de Valderrama, aquella mujer católica y monárquica a la que Machado inmortalizó como Guiomar. Sole y Juan añadieron como propina algunas estrofas de aquel Toda una vida, bolero celebérrimo gracias a Machín. Y la ex de Presuntos Implicados, al escuchar a su compañero, no pudo contener la exclamación: “¡Qué bonito, por favor!”.

Ha tenido Valderrama la habilidad adicional de saberse arropar muy bien, no solo por las cantantes que salpimentan el disco y el directo, sino por los autores de las músicas, Luis Pastor, Pedro Pastor y Rubén Levaniegos. Ellos han sabido sortear el peligro de que las formas poéticas originales condicionaran con exceso las melodías y las hicieran trilladas, predecibles. Si unimos los duelos guitarrísticos entre el propio Levaniegos y Mercedes Luján (¡por fin una guitarrista flamenca!), los esbozos de copla y el homenaje final al padre (El emigrante) y a Violeta Parra (Gracias a la vida), es fácil comprender que las dos horas se nos deshicieran en un soplo. Ventajas de citarnos con caballeros sensibles; con un hombre que sí que ama a las mujeres.

https://elpais.com/cultura/2020/01/20/actualidad/1579516648_816577.html?fbclid=IwAR17Bd7bAMWlp9XNLhRkjrJFb0uEyrlKoT8p1Wf9qTSaHqqGNQA_qpihEms