divendres, 25 de setembre de 2020

Grec 2020 Podries, Mª del mar Bonet

 

La Mercè és de Maria del Mar Bonet

Magnífic concert de la cantant mallorquina al Teatre Grec

XAVIER CERVANTES
 1 

Comparteix

 Guarda

Sí, magnífic concert de Maria del Mar Bonet al Teatre Grec, dins d’aquesta estranya Mercè impossible de viure com a festa major, i en què amb prou feines es pot anar a un parell de concerts al dia. La música, i tanmateix escrupolosament ajustada als protocols pandèmics, és un dels pocs elements de joia compartida en una ciutat espectral, sobretot en un Barri Gòtic i un Raval muts com mai. Així de dur va ser el contrast dijous al migdia. A la plaça Joan Coromines, els Za! van preestrenar l’espectacle impulsat per la Fira Mediterrània de Manresa que han fet amb La Transmegacobla i les Tarta Relena disfressades de Red Bull. Com una mena de Sun Ra Arkestra de Calonge, van posar en marxa una alegre improvisació mediterrània en què també va participar el públic, ben predisposat a implicar-se en el joc que proposen els Za! En acabar el concert, però, passejar pel centre de Barcelona era endinsar-se en una distopia d’absències i silenci.

Però tornem a Maria del Mar Bonet, gran dama de la cançó, com va recordar dijous el cantant Juan Valderrama, un dels convidats al recital de la gran diva de la Mediterrània. De la infinitat de formats que pot triar, va optar per la banda de confiança: Borja Penalba (guitarra), Dani Espasa (piano i acordió), Toni Cuenca (contrabaix) i Antonio Sánchez (percussió). Com era previsible, la màquina instrumental va funcionar sòlida i elàstica, poderosa de bon inici amb l’alegria rítmica mentre ella cantava paraules de Llull, i amb diàlegs extraordinaris al llarg de la nit, unes vegades d’acordió i contrabaix (en la versió de Penyora, de Lluís Llach), altres d’acordió i guitarra ( De sentir). També podia triar infinitat de repertoris, i va decidir anar a l’arrel pròpia, a les tonades d’horta i a les primeres cançons, que va presentar com a bocins autobiogràfics: Joan d’on vensAigoNo trobaràs la mar i Me n’aniré de casa. I el vent que es colava pels micròfons, i que escampava les partitures d’Espasa, afegia un punt extra de màgia a una nit amb altres punts extra.

En un Teatre Grec despullat dels seients i l’heura artificial que va lluir durant el Festival Grec, el públic va rebre amb una ovació impressionant Toti Soler, company de les primeres aventures musicals de Bonet. Tots dos van interpretar a duo Cançó de suburbi, i tot seguit ella, generosa com només ho saben ser les gran dives, va deixar l’escenari perquè el guitarrista toqués i cantes Petita festa. Va repetir la jugada amb Miquel Gil: primer van fer un espectacular combat de tonades, valencianes ell, mallorquines ella, recordant que el cant a cappella de les cançons de treball i de batre és una pràctica compartida a tota la Mediterrània, i després el tro de Catarroja va versionar precisament Mercè, de Bonet. "No us esperàveu aquesta Mercè amb aquesta veu i aquesta intensitat", va dir ella. La part dels convidats es va tancar amb Juan Valderrama, amb qui la cantant mallorquina ha col·laborat en el disc dedicat a poetes Mujeres de carne y verso. Junts, i també amb el guitarrista Rubén Díaz Levaniegos, van cantar el poema Podries de Joana Raspall, i, amb Bonet fora de l’escenari, el fill de Juanito Valderrama va interpretar No quiero a partir dels versos de dolor i anhel d’Ángela Figuera Aymerich.

El tram final, que va començar amb la versió del Worlds apart de Bruce Springsteen i va acabar en un bis improvisat amb tonades, va ser un regal. Bonet, impecable en l’afinació, va interpretar Alenar arrauxada, amb la força d’una deessa primordial, i amb l’emoció ambiental a lloc, es va acomiadar amb Què volen aquest gent, dedicada a la memòria de Lluís Serrahima. "Aquesta cançó la vam cantar, la vam deixar de cantar, la tornem a cantar i la seguirem cantant fins que treguin els presos polítics de la presó i tornin els polítics exiliats", va dir Maria del Mar Bonet.

dijous, 24 de setembre de 2020

Podries, poema musicat per diferents musics

 En aquesta pàgina he trobat concentrades algunes de les versions musicades del poema Podries de Juana Raspall.

http://www.musicadepoetes.cat/titol?autor=733&titol=2168



dimecres, 16 de setembre de 2020

El Periodico - Maria del Mar Bonet a Valencia canta Podries de Joana Raspall

 CRÓNICA

Maria del Mar Bonet resplandece en Valencia

Maria del Mar Bonet, con Borja Penalba y Antonio Sanchez, en Valencia  / JUAN MIGUEL MORALES

La cantautora grabó en el teatro Micalet un disco en directo, con abundante material inédito y acompañada de Borja Penalba y el percusionista Antonio Sánchez, que verá la luz este otoñoValencia es para Maria del Mar Bonet la luz y la sensualidad, y “las puertas, los ángeles y las lunas”, y Estellés, siempre Estellés, el poeta más citado en los recitales que ha ofrecido en el teatro Micalet, adonde ha acudido para cometer la osadía de grabar un disco en directo ahora que los conciertos están como están. Noches de largas complicidades, con clásicos de su obra y un buen número de piezas inéditas que ha querido plasmar así, envueltas en los aplausos del que siempre ha sido su público más efervescente.

El Micalet, que la acogió por primera vez en 1970, volvió a ella, adecuándose ahora al protocolo del 75% de aforo (un poco más holgado que el 50% de Catalunya), en tres sesiones que confluirán en ese álbum de edición prevista para este otoño; testimonio, por fin, de su fértil entente con la guitarra y la voz de Borja Penalba. Conciertos culminados este sábado y que abrió el músico valenciano con dos piezas en solitario: la adaptación de la ‘Nova cançó de l’amor perdut’, de Joan Ramon Bonet, el ‘jutge’ que en su día abrió camino a la hermana pequeña, y ese prodigioso hallazgo llamado ‘Jo d’aquesta cançó en dic Ripoll’, construido a partir de un poema que Pere Quart dedicó a la cantante y que había permanecido entre sombras y algodones todos estos años.

Vuelta a Estellés

Salió ella acto seguido para cantar a Verdaguer en ‘L’amor és mar desfeta’ y cruzar la música de la canción popular ‘Horabaixa post el sol’ con el poema de Vicent Andrés Estellés ‘Jo tinc una mort petita’. Fue otra de las novedades que ofrecerá el disco, hasta nueve de las 21 piezas del recital, en el que hubo espacio para las primigenias ‘cançons d’Horta’, como son ‘Me n’aniré de casa’ i ‘No trobaràs la mar’, y para las miradas al cancionero de Toti Soler: una ‘Petita festa’ con impulsos country, camino de ‘Em dius que el nostre amor’.

Nuevas texturas de la mano del tercer vértice, el prestidigitador Antonio Sánchez, a cargo de su ‘set’ de percusiones del profesor Franz de Copenhague: platos, platillos y espirales alambicados, el pandero cuadrado en ‘Illa’ (del ibicenco Projecte Mut) y la botella de anís ‘La Castellana’, dotada del conveniente grano, y esa especie de castañuela colgada en el pecho llamada ‘peitoque’, ambas conjuradas en el ‘Homenatge a Teresa’ de Ovidi Montllor.

Horizontes de isla

La cosecha novedosa sirvió ‘No hi ha llum’, con texto de Marc Granell y música de Borja Penalba, y ese ‘Podries’ (Joana Raspall y Luis Pastor) que la cantautora compartió con Juan Valderrama en su último álbum, ‘Mujeres de carne y verso’. Más Estellés en ‘No puc dir el teu nom’, trenzando las voces con sentimiento, y en la repesca de ‘Les illes’, en la que ella vino a distinguir insularidad de aislamiento: “los que somos de una isla siempre pensamos que no hay límites y que el horizonte queda muy lejos”. Y en la indispensable ‘Alenar’, la pieza que Manel mandó al espacio sideral, celebrando la vida entre los “geranis i ombres” del “carrer dels Cavallers”.

Estos conciertos han capturado a una Maria del Mar Bonet en plenitud y en reencuentro de su fondo como trovadora tras la aventura cubana de ‘Ultramar’ (2017), asociando una vez más a Valencia con el “tiempo de luz y primavera”. También en tiempo de bises, que corrieron amparados por esos refrescantes ‘Blaus i sol de roses blanques’ (Blai Bonet y Antoni Parera Fons), antes de bajar el telón con ‘La Balanguera’, cantada por el público a través de las mascarillas, y un ‘So de pastera’ directo a la raíz, allá donde nunca se cansará de volver.

15-setembre 2020

dimecres, 12 d’agost de 2020

Diari Mallorca, Podries Joana Raspall

 Diario de Mallorca

Casaldàliga en el recuerdo de Bonet

Maria del Mar Bonet actuó el sábado junto con el guitarrista Borja Penalba en la terraza de Es Claustre de Maó

09.08.2020 | 23:18

Maria del Mar Bonet actuó el sábado junto con el guitarrista Borja Penalba en la terraza de Es Claustre de Maó

La cantante mallorquina Maria del Mar Bonet recuperó el sábado el tema Podries, acompañado de unos versos de Joana Raspall y música de Luis Pastor, para homenajear al obispo catalán, Pere Casaldàliga, fallecido horas antes a los 92 años en Brasil. Con esos versos invitó a la empatía y a la reflexión contra la indiferencia y la pasividad frente al dolor y a las desigualdades de la sociedad actual.

Bonet hizo tándem con Borja Penalba, con quien está realizando una gira que ya ha pasado por la mítica sala barcelonesa Jamboree y que finalizará en el Teatre Micalet de Valencia, coincidiendo con el 25 aniversario de la compañía de teatro de esta institución. Además, aprovecharán para grabar y editar su próximo disco.

En Maó el público disfrutó de un concierto intenso y emotivo, interpretando temas de reivindicación de la cultura balear con canciones como Illes o La balanguera, temas de sus inicios como AlenarNo trobaràs la mar o M'aniré de casa, hasta el clásico Què volen aquesta gent, este último tema dedicado a Lluís Serrahima, autor de la canción y que falleció el pasado domingo en Barcelona.

Bonet y Penalba hicieron gala de su gran complicidad, un relación profesional que iniciaron en 2014. Durante el concierto también interpretaron poemas musicados de composición reciente por parte del valenciano.

La actuación de Maria del Mar Bonet en Maó se enmarca en la programación del Festival Barnasants Cançó d'autor, proyecto que tiene el objetivo de impulsar este clásico y recuperar los valores que representó el movimiento de la " Nova Cançó" en pleno franquismo.

diumenge, 9 d’agost de 2020

Joana Raspall a Maó, Maria del Mar Bonet

 cronica balear

8-agost 2020

La cantante Maria del Mar Bonet recuperó anoche, en la Terraza del Claustro del Carmen de Mahón, el tema “Podries”, acompañado de unos versos de Joana Raspall y música de Luis Pastor, para homenajear al obispo catalán Pere Casaldàliga, fallecido horas antes a los 92 años en Brasil.

La mallorquina pretendió con estos versos invitar a la empatía y a la reflexión contra la indiferencia y la pasividad frente al dolor y a las desigualdades de la sociedad actual.

Bonet hizo tándem con Borja Penalba, con quien está realizando una gira que ya ha pasado por la mítica sala barcelonesa Jamboree y que finalizará en el Teatre Micalet de Valencia, coincidiendo con el 25 aniversario de la compañía de teatro de esta institución. Además, aprovecharán para grabar y editar su próximo disco.

En Mahón el público disfrutó de un concierto intenso y emotivo, interpretando temas de reivindicación de la cultura balear con canciones como “Illes” o “La balanguera”; así como temas de sus inicios “Alenar”, “No trobaràs la mar”, “M’aniré de casa”, hasta el clásico “Que volen aquesta gent”, este último tema dedicado a Lluís Serrahima, autor de la canción y que falleció el pasado domingo en Barcelona.

Bonet y Penalba hicieron gala de su gran complicidad, un relación profesional que iniciaron en 2014. Durante el concierto también interpretaron poemas musicados de composición reciente por parte del valenciano.

La actuación de Maria del Mar Bonet en Mahón se enmarca en la programación del Festival Barnasants Cançó d’autor, proyecto que tiene el objetivo de impulsar este clásico y recuperar los valores que representó el movimiento de la “Nova Cançó” en pleno franquismo.

dijous, 30 de juliol de 2020

Poema

Aquesta és l'estrella que la Joana dibuixava en el paper i que ha explicat en el poema.

dilluns, 20 de juliol de 2020

Podries

Nou video de gemma Humet cantant Podries 

Dissabte 18-juliol 2020, vaig fer un concert amb l’ Orquestra

Gemma Humet & Orquestra de Cambra Terrassa48 "Podries"

dimarts, 7 de juliol de 2020

Doble aniversari

El dia 1 de juliol celebravem el naixement de Joana Raspall i Juanola, pocs dies després, el dia 5 de juliol, celebravem també el naixement de Antoni Cauhé Huguet, el seu marit.
aquest any haurien fet 107 i 122 anys respectivament. 
Els seus descendents, els tenim a la nostra memòria.



Sobreviure 
S’oposen als meus ulls
          miralls decebedors. 
Garlandes de records 
          m’afeixuguen el coll 
quan retorno a les illes 
          i em donen benvinguda 
opaques veus amigues. 

L’huracà vorejà 
         només la meva barca, 
i les aigües amargues 
         no volgueren obrir-se. 
Sols m’engolí la por. 

I, nàufrag sense tràgic 
        destí, vaig sobreviure 
al propi desencant 
         sense esforç, sense mèrit, 
només sobrevivint. 
              Joana Raspall 1977 

dimarts, 16 de juny de 2020

L'art als carrers de Sant Feliu

En aquesta visita per l'art dels carrers de Sant Feliu, podem veure els dibuixos inspirats en un poema de la Joana Raspall, que ara esta en mal estat, es va fer el 2013, any Joana Raspall, representa el fons del mar o un aquari.

Voldria tenir un balco...

 

diumenge, 7 de juny de 2020

Lloc on Joana Raspall escrivia.


Aquest es el menjador de casa de la Joana Raspall, on passava llargues hores escrivint i llegint, corregint...


dijous, 21 de maig de 2020

Cantata, any del confinament

Aquest any també les escoles s'han reunit, dins del confinament, per fer la cantata que cada any les escoles dedican a Joana Raspall.

dimarts, 19 de maig de 2020

Recuperem frases fetes


La gent és un sac de gemecs (1) passi el que passi (2) mai 

està contenta, mira de filar tant prim (3) quant fa safareig (4):

 Si et prohibeixen sortir, et treuen llibertat; si et manen 

treballar, perquè et mulles el cul (5) i pots contagiar-te del 

virus. Sempre plou sobre mullat(6)

Diccionari de frases fetes de Joana Raspall edicions 62

(1)Ser un sac de gemecs  = queixar-se, plorar
(2) passi el que passi =en qualsevol circumstància
(3) filar prim = esser prim mirat
(4) quant fa safareig = comentar quelcom públicament
(5)et mulles el cul = arriscar-se
(6) ploure sobre mullat = afegir inconvenients on ja n’hi ha

divendres, 8 de maig de 2020

Pregons de la Rosa

A la Joana li agradaven molt les roses i vivia la festa de Sant Feliu. 

diumenge, 3 de maig de 2020

Lletania de la mare


Tu, que donares el teu millor bes
per fer-me possible;
tu, que sentires glatir ta carn jove
del goig d’esperar-me;
tu, que sofrires la unglada roent
del dolor de lliurar-me;
BENEÏDA SIGUIS, MARE, BENEÏDA!
Tu, que venceres l’horror de les nits
de perill per vetllar-me;
tu, que cercares la vena del seny
amorós per guiar-me;
tu, que deixares tot altre plaer
pel plaer d’ajudar-me;
BENEÏDA SIGUIS, MARE, BENEÏDA!
Tu, que plorares d’orgull i de goig
i volgueres comprendre’m;
tu, que fremires d’espant allunyant
l’ocasió d’esgarriar-me;
tu, que pregares per mi reclamant
tot un món per donar-me;
BENEÏDA SIGUIS, MARE, BENEÏDA!

Joana Raspall 1963

dissabte, 18 d’abril de 2020

Vellesa


El programa FAQS a triat un poema de la Joana Raspall per anunciar el programa del dissabte 18-04-2020. 


divendres, 17 d’abril de 2020

Poema de Joana Raspall al programa FAQS





Vellesa
Sóc la branca més vella
que resta en aquest arbre
que ara llueix l’esplèndid
brancatge vigorós.
Passant, les primaveres
hi han fet riques brotades,
i l’han cobert de "aire
l’amor de tantes "ors.
Per la mateixa rel
em sento sostinguda;
en la mateixa saba
hi trobo nodriment.
Quan la destral m’abati,
caduca, improductiva,
jo, lluny de la brancada
sentiré enyorament.