Dimecres, 11 de desembre del 2013
Carme Arenas
Carme Arenas
Filòloga, historiadora de l'art i presidenta del PEN Català
Joana Raspall. La passió irreductible per la llengua i pel país
El proppassat 4 de desembre ens deixava Joana Raspall, just 5 dies després que a Sant Feliu de Llobregat se celebrés l'Acte de cloenda de la commemoració del que hem anomenat l'Any Raspall.
Amb la Joana se'n va tota una generació d'escriptors que enguany hem revisitat des de molts angles i en tots els territoris de parla catalana: J. Raspall, J. Teixidor o S. Espriu al Principat; B. Rosselló-Pòrcel a Mallorca i M. Villangómez a Eivissa, per citar-ne només alguns. Tots ells representen opcions literàries molt diverses i la qui ens acompanyat fins fa pocs dies crec que s'erigeix com el paradigma d'aquesta generació força irrepetible i que ens anirà bé de tenir com a referent.
Joana Raspall ha encarnat perfectament el model de ciutadana i d'intel·lectual que es caracteritza, en primer lloc, pel gust per la feina ben feta, no només com a construcció personal, sinó com a exercici de responsabilitat envers la pròpia comunitat. Tota l'obra de Raspall desplega un ofici meticulós que té en el respecte i el domini de la llengua el tret més consubstancial. La seva obra poètica, tant quan s'adreça al públic més jove com a l'adult, és un monument a la llengua catalana, per la varietat de registres que domina, per la precisió que hi obté. La seva passió i respecte per la llengua la porta no sols a escriure una obra en diversos gèneres -narrativa, poesia i teatre-, amb més de 40 obres publicades, sinó també a salvar els mots quan les circumstàncies són adverses a la nostra llengua en ple franquisme, construint pacientment diccionaris, o fent classes clandestines de català a casa seva, amb el risc consegüent.
Joana Raspall pertany a la generació de la Catalunya republicana que creu en un model de societat avançada, culta i plural"
Joana pertany a aquella generació que, educada en la Catalunya republicana, creu en un model de societat avançada, culta i plural. No cal dir l'immens càstig que el dictadura va representar per a tots ells. Una generació que no va dubtar a treure forces de flaquesa per lluitar contra la desaparició de la cultura i del model de societat en el qual havien estat educats, que va fer de la necessitat virtut, per tal que els qui es proposaven manllevar-nos el que ens identifica no guanyessin la partida: Visc forastera/ en una terra xopa/ de desmemòria, ens alertava en aquest haiku del llibre Arpegis. Una desmemòria que Raspall no va estar mai disposada a comportar. I és en solitari que basteix la seva obra, sense condicions, sense poder compartir gran cosa amb els companys d'ofici, també confinats a restar silents i replegats.
Per si això fos poc, desenvoluparà tot al llarg de la seva vida un paper important com a activista cultural, sobretot adreçant-se als més joves, el futur d'un país, articulant iniciatives com el Premi Martí Dot, fundant casals, presidint associacions, treballant activament durant el Congrés de cultura catalana, aglutinant la seva societat, fent-la deixondir, fent-la esdevenir conscient que la pròpia cultura no és la imposada pels vencedors, sinó tota una altra. Com si fos borda/pretenen dar-me pares/ duna altra llengua.
El dia del seu 100è aniversari deia al M.H. President Mas, que la felicitava: 'No sé com anirà aquest país, però no us deixeu perdre la llengua, no us deixeu perdre el català'. Joana Raspall ens deixa un llegat immens fet de talent, d'humilitat, de generositat, i d'esperit de servei al propi país. Un país que enguany s'ha bolcat a fer-li saber que tot allò que ella ha representat i defensat és allò amb què el país s'identifica. Que prenem bona nota del coratge de la generació de la qual ella ha estat digna representant, una generació que ha honorat Catalunya. Ara ens ha passat el relleu. Per això fem nostre el poema Endavant!, com a divisa per als nostres temps d'il·lusió i de determini cap a un país millor:
Respira fort, que l'aire és teu/i l'aire i tot et poden prendre./Un cop ja l'hagis
respirat/és carn com tu,/ és alè teu que no es pot vendre./
Respira fort, que l'aire és teu!
Trepitja ferm, que el lloc és teu./
On hi ha el teu peu no n'hi ha cap d'altre./La terra té
per a tothom / camins oberts./ Lluita amb qui vulgui entrebancar-te!/ Trepitja ferm,
que el lloc és teu!
Parla ben clar, que el mot és teu / i el pensament ningú no el mana./
Si creus la teva veritat / llança-la al vent / I que s'arbori com la flama. /
Parla ben clar, que el mot és teu!
Joana Raspall ha encarnat perfectament el model de ciutadana i d'intel·lectual que es caracteritza, en primer lloc, pel gust per la feina ben feta, no només com a construcció personal, sinó com a exercici de responsabilitat envers la pròpia comunitat. Tota l'obra de Raspall desplega un ofici meticulós que té en el respecte i el domini de la llengua el tret més consubstancial. La seva obra poètica, tant quan s'adreça al públic més jove com a l'adult, és un monument a la llengua catalana, per la varietat de registres que domina, per la precisió que hi obté. La seva passió i respecte per la llengua la porta no sols a escriure una obra en diversos gèneres -narrativa, poesia i teatre-, amb més de 40 obres publicades, sinó també a salvar els mots quan les circumstàncies són adverses a la nostra llengua en ple franquisme, construint pacientment diccionaris, o fent classes clandestines de català a casa seva, amb el risc consegüent.
Joana Raspall pertany a la generació de la Catalunya republicana que creu en un model de societat avançada, culta i plural"
Joana pertany a aquella generació que, educada en la Catalunya republicana, creu en un model de societat avançada, culta i plural. No cal dir l'immens càstig que el dictadura va representar per a tots ells. Una generació que no va dubtar a treure forces de flaquesa per lluitar contra la desaparició de la cultura i del model de societat en el qual havien estat educats, que va fer de la necessitat virtut, per tal que els qui es proposaven manllevar-nos el que ens identifica no guanyessin la partida: Visc forastera/ en una terra xopa/ de desmemòria, ens alertava en aquest haiku del llibre Arpegis. Una desmemòria que Raspall no va estar mai disposada a comportar. I és en solitari que basteix la seva obra, sense condicions, sense poder compartir gran cosa amb els companys d'ofici, també confinats a restar silents i replegats.
Per si això fos poc, desenvoluparà tot al llarg de la seva vida un paper important com a activista cultural, sobretot adreçant-se als més joves, el futur d'un país, articulant iniciatives com el Premi Martí Dot, fundant casals, presidint associacions, treballant activament durant el Congrés de cultura catalana, aglutinant la seva societat, fent-la deixondir, fent-la esdevenir conscient que la pròpia cultura no és la imposada pels vencedors, sinó tota una altra. Com si fos borda/pretenen dar-me pares/ duna altra llengua.
El dia del seu 100è aniversari deia al M.H. President Mas, que la felicitava: 'No sé com anirà aquest país, però no us deixeu perdre la llengua, no us deixeu perdre el català'. Joana Raspall ens deixa un llegat immens fet de talent, d'humilitat, de generositat, i d'esperit de servei al propi país. Un país que enguany s'ha bolcat a fer-li saber que tot allò que ella ha representat i defensat és allò amb què el país s'identifica. Que prenem bona nota del coratge de la generació de la qual ella ha estat digna representant, una generació que ha honorat Catalunya. Ara ens ha passat el relleu. Per això fem nostre el poema Endavant!, com a divisa per als nostres temps d'il·lusió i de determini cap a un país millor:
Respira fort, que l'aire és teu/i l'aire i tot et poden prendre./Un cop ja l'hagis
respirat/és carn com tu,/ és alè teu que no es pot vendre./
Respira fort, que l'aire és teu!
Trepitja ferm, que el lloc és teu./
On hi ha el teu peu no n'hi ha cap d'altre./La terra té
per a tothom / camins oberts./ Lluita amb qui vulgui entrebancar-te!/ Trepitja ferm,
que el lloc és teu!
Parla ben clar, que el mot és teu / i el pensament ningú no el mana./
Si creus la teva veritat / llança-la al vent / I que s'arbori com la flama. /
Parla ben clar, que el mot és teu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada