diumenge, 27 d’abril del 2014

La Vanguardia

Cybee, la banda de la vida quotidiana: "ENDAVANT" poema Joana Raspall 

Cultura | 19/04/2014 - 13:34h
Júlia Talarn
Barcelona, 19 abr. (EFE).- La jove banda catalana Cybee posa música als esdeveniments de la seva vida quotidiana amb el seu disc homònim que, en pocs mesos, ja ha venut milers d'exemplars, convertint-se en un dels grups emergents de més èxit dins del panorama musical català.
Jordi Vilaseca (bateria), Marc Colomer (guitarra), Aleix Martí (veu i baix) i Nil Moliner (veu i guitarra) són els quatre membres del grup de pop rock Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) que, gràcies a les seves cançons carregades de bon humor i optimisme i els seus vídeos i posades en escena desbordants d'energia publicats a les xarxes socials, han conquistat el públic juvenil català i han situat el seu primer disc, publicat a l'octubre, entre els deu finalistes a Disc Català de l'Any.
"Posem música als successos de la nostra vida quotidiana", han afirmat Colomer i Martí en una entrevista amb Efe en què han explicat com han fet del seu "bon rotllo" i el seu "atreviment" una marca de la casa que, en pocs mesos, els ha convertit en un dels grups emergents més destacats del panorama musical català.
Encara que el seu estil es podria englobar dins del pop rock, els temes que, al seu parer, més han "emocionat" al seu públic són els que tenen un "toc folk", un estil en el qual també se senten com peix a l'aigua, per la qual cosa s'ha inventat una nova etiqueta: els Cybee toquen "rockefolk".
Sota aquesta peculiar classificació, els feliuencs ofereixen el seu últim disc, ple d'històries quotidianes com la mort, la ruptura amorosa, l'amor per la música o la capacitat de superació, temes quotidians de la seva vida personal que els quatre tenien "ganes de transmetre a la gent".
Malgrat la duresa d'algunes d'aquestes històries, l'"essència" del disc consisteix a "tractar tots els temes des d'una perspectiva optimista" ha assenyalat Colomer, qui ha subratllat que aquesta manera d'enfrontar-se a la música coincideix amb l'eufòria, alegria i humor amb les quals també s'encaren al seu dia a dia.
Precisament, aquesta manera vital d'obrir-se pas és la que, en pocs mesos, ha encomanat a tot el seu públic, un fenomen que ni ells mateixos acaben de pair, ja que "des de dins" és "difícil de creure" pel que és millor prendre-s'ho "una mica en conya", ha fet broma Colomer.
"Cada nou projecte és per a nosaltres un pas més cap endavant", ha assenyalat Martí, qui també ha confessat que certificar que vas "recollint èxits" és, al mateix temps, un element emocionant i inquietant doncs, a mesura que vas creixent, existeix una "certa por" a no poder assolir les teves "pròpies expectatives".
Els dos estius passats, Cybee, batejat així en homenatge a dues notes de l'escala musical anglosaxona -el Do i el Si-, van emprendre un peculiar tour acústic que els va fer viatjar per diferents pobles de Catalunya.
"Escollíem una plaça -explica Martí- i ens plantàvem allà per tocar davant de la gent que passava pel carrer", una peculiar iniciativa que els va ajudar tenir "taules" i "rodatge", a més de demostrar-los que la seva música interessava a gent d'edats molt diferents que es paraven a escoltar-los i aplaudir-los.
Durant la pròxima Diada de Sant Jordi, la banda catalana, que ja té en ment alguns temes per incloure en el seu futur segon disc, sortirà al carrer per presentar la versió musicalitzada que han fet del poema "Endavant", de la poeta de Sant Feliu Joana Raspall, uns versos que, en la mateixa línia de la filosofia del grup revelació, insten a seguir endavant malgrat les dificultats, a trepitjar fort i amb determinació i a no rendir-se mai davant els propis anhels de llibertat.

Una mà de contes

Ja podeu anar a la pàgina de TV 33 a fer el taller de la Joana i conèixer la seva història de com va conèixer les paraules.
http://www.super3.cat/unamadecontes/conte/Joana-Raspall-i-un-tresor-de-paraules/catala/1850

Joana Raspall, padrina de Catalunya


Joana Raspall, padrina de Catalunya
23 de abril de 2014Reflexions
Blanquerna pretén formar mestres capaços de construir sentits de la vida ben alimentats per les humaníssimes lliçons que aporten la bona literatura i el bon art.
JoanaRaspall
Si sant Jordi ens és patró, Joana Raspall ens és padrina; ja que, com ell, ens ajuda a lluitar contra el drac que portem dins, l’insaciable devorador de tendreses i solidaritats. “Estimeu-vos”, ens aconsellà l’1 de juliol del 2013, dia del seu centenari. El seu nét Ernest Cauhué, a l’acte d’homenatge d’aquella diada,[1] ens llegí un seu missatge ple de lliçons d’àvia satisfeta d’haver-nos deixat tantes coses, i també convençuda que restava molt per fer i que calia fer-ho amb amor i seny.
Ens demanà que fem servir la seva obra per defensar el català, que actuem amb delicadesa, que estimem la gent no catalana. “Només desitjo que tots us estimeu i feu de Catalunya una terra germana, una terra estimada i un país normal.”
El 4 de desembre, va traspassar: a la vivificadora vida de l’esperit, com ens diu al poema “L’altra dimensió”, que acaba amb aquest consell: “Si pensem retrobar-nos-hi, estimem-nos. / Només l’amor mereix tenir-hi essència.”
Amb motiu del centenari i, després, del traspàs, molts infants i joves han recitat poemes seus com les paraules màgiques d’una bona fada padrina.
Petits poemes per a nois i noies, del 1981, fou un dels primers llibres de poesia per a infants publicats pels autors catalans. Des d’aleshores, gràcies a tots ells i a molts mestres, la poesia no ha parat d’incrementar la presència a l’escola. Hem de dir, però, que no tant com caldria.
Doncs bé, els professors de l’Àrea de Llengua i Literatura de Blanquerna cada dia som més conscients de la necessitat de fer viure la literatura a les escoles i, per això, com més va més la fem viure a la Facultat. I amb activitats tant dins l’aula com fora. Les més recents d’aquestes últimes: la conferència del 6 de març de Jaume Centelles “La invitació a la lectura”, la del 25 de març de Jordi Llavina “Cent anys de Vinyoli”, les Sis Hores de Lletres del 22 d’abril, l’acte de lliurament dels Premis Literaris Sant Jordi, del 24 d’abril, presidit per Isabel-Clara Simó,[2] i “La paraula en català que més estimo”.
Joana Raspall un dia es va adonar que els seus fills no sabien cap poema de memòria i es va fer poeta. I nosaltres ens hem adonat que ens cal oferir als nostres alumnes més formació artisticoliterària i és per això que, coordinats amb professors de música, educació física i expressió corporal, els de l’Àrea de Llengua i Literatura hem engegat un projecte de dinamització de la literatura.
D’aquesta manera, Blanquerna pretén formar mestres capaços de construir sentits de la vida ben alimentats per les humaníssimes lliçons que aporten la bona literatura i el bon art. Perquè, en cos i ànima, l’ésser humà es posa a la pell d’un altre gràcies als diversos llenguatges simbòlics.
I això, la nostra enyorada padrina Joana Raspall ja ens ho va dir ben clar al final del seu empàtic poema “El pollet”, quan voldria entendre-li el piu-piu: “Si ell no pot saber parlar, hauré d’aprendre a piular.”

Joana Raspall, padrina de Catalunya
23 de abril de 2014Reflexions
Blanquerna pretén formar mestres capaços de construir sentits de la vida ben alimentats per les humaníssimes lliçons que aporten la bona literatura i el bon art.
JoanaRaspall
Si sant Jordi ens és patró, Joana Raspall ens és padrina; ja que, com ell, ens ajuda a lluitar contra el drac que portem dins, l’insaciable devorador de tendreses i solidaritats. “Estimeu-vos”, ens aconsellà l’1 de juliol del 2013, dia del seu centenari. El seu nét Ernest Cauhué, a l’acte d’homenatge d’aquella diada,[1] ens llegí un seu missatge ple de lliçons d’àvia satisfeta d’haver-nos deixat tantes coses, i també convençuda que restava molt per fer i que calia fer-ho amb amor i seny.
Ens demanà que fem servir la seva obra per defensar el català, que actuem amb delicadesa, que estimem la gent no catalana. “Només desitjo que tots us estimeu i feu de Catalunya una terra germana, una terra estimada i un país normal.”
El 4 de desembre, va traspassar: a la vivificadora vida de l’esperit, com ens diu al poema “L’altra dimensió”, que acaba amb aquest consell: “Si pensem retrobar-nos-hi, estimem-nos. / Només l’amor mereix tenir-hi essència.”
Amb motiu del centenari i, després, del traspàs, molts infants i joves han recitat poemes seus com les paraules màgiques d’una bona fada padrina.
Petits poemes per a nois i noies, del 1981, fou un dels primers llibres de poesia per a infants publicats pels autors catalans. Des d’aleshores, gràcies a tots ells i a molts mestres, la poesia no ha parat d’incrementar la presència a l’escola. Hem de dir, però, que no tant com caldria.
Doncs bé, els professors de l’Àrea de Llengua i Literatura de Blanquerna cada dia som més conscients de la necessitat de fer viure la literatura a les escoles i, per això, com més va més la fem viure a la Facultat. I amb activitats tant dins l’aula com fora. Les més recents d’aquestes últimes: la conferència del 6 de març de Jaume Centelles “La invitació a la lectura”, la del 25 de març de Jordi Llavina “Cent anys de Vinyoli”, les Sis Hores de Lletres del 22 d’abril, l’acte de lliurament dels Premis Literaris Sant Jordi, del 24 d’abril, presidit per Isabel-Clara Simó,[2] i “La paraula en català que més estimo”.
Joana Raspall un dia es va adonar que els seus fills no sabien cap poema de memòria i es va fer poeta. I nosaltres ens hem adonat que ens cal oferir als nostres alumnes més formació artisticoliterària i és per això que, coordinats amb professors de música, educació física i expressió corporal, els de l’Àrea de Llengua i Literatura hem engegat un projecte de dinamització de la literatura.
D’aquesta manera, Blanquerna pretén formar mestres capaços de construir sentits de la vida ben alimentats per les humaníssimes lliçons que aporten la bona literatura i el bon art. Perquè, en cos i ànima, l’ésser humà es posa a la pell d’un altre gràcies als diversos llenguatges simbòlics.
I això, la nostra enyorada padrina Joana Raspall ja ens ho va dir ben clar al final del seu empàtic poema “El pollet”, quan voldria entendre-li el piu-piu: “Si ell no pot saber parlar, hauré d’aprendre a piular.”

dimecres, 16 d’abril del 2014

...Al dia del llibre

Fa vint-i-nou anys la Joana ens animava a llegir i comprar llibres en català. Avui encara podem seguir els seus consells per les mateixes o semblants raons.



Fragment de l’article:  secció Un cop d’ull, 

de la  revista Va i ve Nº  57 abril 1985


...Al dia del llibre

Dia de Sant Jordi: Pàtria, llibres i roses, tot un símbol amb tres aspectes i un sol contingut: amor.
De fa centúries el nostre poble s’ha sentit interessat pels llibres d’una manera molt marcada, i ara als nostres dies, el Dia del Llibre té per a nosaltres tot un altre abast que el d’una fira comercial. El seu arrelament popular no depèn tant de l’incentiu d’un descompte, com del tradicional atractiu que el llibre sempre ha exercit entre els catalans. /...
............
.../ En aquests darrers cent seixanta i tants anys, la producció de llibres a casa nostra és proporcionalment una de les més altes d’Europa.
Malauradament, la xifra de lectors no correspon a la proporció, encara. Arrossegant les conseqüències d’haver-nos estat escamotejada la nostra cultura durant tantes i repetides tongades, el llibre català troba dificultats a aguantar-se fàcilment a les mans dels catalans. Molta gent mira els nostres llibres amb amor, i jo diria que el cor se n’hi va, però a l’hora de la pressa, de cercar la facilitat, es decanten pel llibre que una cultura sobreposada els ha fet més assequible.
Demano per aquests lectors porucs, peresosos o conformistes, un xic de braó i de la fe de Sant Jordi. Els encoratjo a emprendre la conquesta de la seva pròpia llengua, amb totes les dificultats i entrebancs que puguin sorgir. La princesa s’ho val; la Rosa s’ho val; Catalunya s’ho val!

Per Joana Raspall
           

dilluns, 14 d’abril del 2014

Medalla de la ciutat a Agustí Vilar.

La Joana hauria estat molt contenta d'assistir al acte en que es va lliurar la medalla de la ciutat al seu amic Agustí Vilar. Ell ha tingut paraules cap a ella.
Gracies als dos, persones com vosaltres fan ciutat.

divendres, 4 d’abril del 2014

#J04R: Homenatge a Joana Raspall (micropoemes)

Avui m'han enviat l'enllaç d'aquesta pàgina de twiteros que van homenetjar a la Joana amb minirelats.


divendres, 13 desembre de 2013


#J04R: Homenatge a Joana Raspall (micropoemes)

La rosa desclosa
mai més pot florir.
La rosa enclosa
ben aviat es pot marcir.
Ambdues poncelles, mort
acabaran per esdevenir.

Creia que era poetessa
per fer poemes,
però era poetessa
per fer poetes.

Hi ha noves estrelles en el cel tot blau,
Joana i Mandela, poemes de pau.

"T'espero i sé que vindràs" quan cerqui mots per entendre'm. 
Definir-me o regalar-me. Sé que et trobaré assegudeta en el punt d'una

Cireretes als ulls, et somric embadalida, nit de sal, t'adormiràs i voldràs 
els núvols, xaiets de color rosa, així que despertis de nou.

Respiro el teu aire i sento que sóc carn, part de la carn que ens uneix, 
de la veu que ens agombola, de les passes que ens duen a demà.

Era un gran general, va conquerir imperis, sols en la vellesa, tot mirant 
els seus rosers, es veié com el millor home, amant de l'amor.

He desat les paraules en cristalls de fina textura, les he guardades per 
a tu, per quan no estigui al teu costat, les puguis viure tu.

Respiro les paraules que ens fan ser el que som, llegeixo els rosers i els
 flairo, cal estimar tot allò que és bell, i fer-ho tangible.

Rebem ecos d'estrelles mortes
i en la seva llum un rastre del que ja no és.
Fantasmes il•luminen el nostre camí cap a l'extinció.

Velles llums ens fan companyia.
Clarors enlluernen el camí.
Pau i via fora.

El rellotge parla de silencis, un paper esquinçat plora en terra i una pols
 de comiat trenca l'alba, il·luminant els llençols buits.

El jardiner poeta plantava Maria Lluïsa, per tal que la seva fragància 
amarés els seus versos i aquests esdevinguessin perennes.

S'han alineat les estrelles
i pels portals vénen éssers
d'un altre temps,
d'un altre espai.
Tornarem a morir:
és el seu regnat.

Més enllà de les fronteres,
 les muntanyes i les valls
 més enllà de les estrelles...
 Més enllà sonen poemes
 de na Joana Raspall.

L’ase i el tractor, de llaurar, de pluja i de fred n’estaven farts. Es van 
fer músics. Ara, per pobles i festes els escoltareu cantar.

Els carrers es pentinen de mort
amb els famolencs ben impacients
que esperen amb gran conhort
poder saciar la gana latent.

Aquest Nadal, seré poema.
Aquest cap d'any, seràs cançó
i farem fora les penes:
Nadal, cap d'any, tu i jo.

Era de nit, en dansar semblava que els ceps se’ns empeltaven a les 
cames i ens creixien gotims dels cabells. Sang i saliva adolescent.

Com un punxó esmolat
els rastres d’ahir claven els oblits a la sorra
entre dunes de temps
i s’esvaeixen grisos darrere el teu comiat.

Un comiat inesperat
una abraçada transparent.
Les mans calçades
dins unes butxaques buides.
Una mirada plena d'alcohol a mitjanit.

Fuet, tomàquet, oli i sal
sembla poc tan bon menjar
res millor podreu trobar pel plaer ric ser no cal.
Massa típic podreu dir
ni modern ni original
però sens dubte no fa mal
penseu, per mi, es gaudir.

Amaga la fortuna la boira
De la que dels revivents vol fugir.
Estima el viure la jove Moira,
Del ferest plor, pot valor sorgir.


Ja sento la crida
cap a les profunditats
del Pare Dagon
i la Mare Hidra.

L’estany està silent, oblidat. Antany, estols d’ocells hi anaven a abeurar. 
Ara ja no hi juguen els nens, i els ocells passen de llarg. Núvols 
negres descarreguen pels camins enllotats, els carruatges obliden 
passar-hi, els homes viuen el dol de la mort. El plor d’un nadó, 
un crit a la fondària del bosc. Les fadrines tremolen davant la llar de foc. 
És el dol de la mort. Les garses grallen cridaneres, a les vores del camí 
del riu, l'aigua bruta baixa lenta, els peixos fa temps van fugir. Peus bruts 
de fang, a les mans, unes gotes de sang. A les galtes, restes de sal, doncs
 ja no hi ha res pel que calgui plorar.

Quina insistència el temps! De nou el conte de la besada, la frontera 
blanca de la mossegada. De la poma adormida a la poma enverinada. 
De la blancor de la neu, al gust de la fruita madura, que si el príncep 
no s'atura, nans meus tampoc no hi aneu. Vull seguir adormida si 
sols em pot despertar un bes. Vull la mirada, si he estat jo la que ha 
fet l'esforç d'obrir els ulls. Gaudeixo l'esforç de besar-te on el desig 
no t'he espera, i desennuegar-te tota de plaer, per veure't aquella mirada
 errada.


Com a petjades a la neu,
el blanc d'un estel fugaç
solca profund el cel fosc dels records.

6, 7 i 8 de desembre, 2013


Autors:
Hugo Camacho
Sergi G. Oset
Marta Pérez Sierra
TereSM
Miri Quatre
J. M. Vidal-Illanés
Ferran d'Armengol
Glòria Tudela Galbis
Edgar Cotes Argelich