Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amics. Mostrar tots els missatges

dilluns, 24 d’abril del 2017

Taradell recorda Joana Raspall

Taradell.com

Una ruta literària per Taradell recorda la poesia de Joana Raspall

7 abril 2017




L’Associació Som Dones va organitzar aquest dijous a la tarda una ruta poètica centrada en la poesia de Joan Raspall. L’acte va comptar amb la participació d’una trentena de persones que van recórrer diferents punts de Taradell.
La ruta es va iniciar a la Font Gran, amb parades a la Torre de Don Carles, la Plaça de Santa Llúcia, la Plaça de les Eres, el passatge de l’alcalde Joan Reig i davant de can Costa. El final es va fer a la Biblioteca Antoni Pladevall i Font amb la projecció d’unes entrevistes de Joana Raspall. La poetessa va morir el 2013 i va destacar per treballar com a bibliotecària durant la Guerra Civil, salvant exemplars de llibres catalans de la destrucció. Durant la dictadura va fer classes de català a casa seva. També va destacar per escriure obra poètica infantil i per a adults.
Sis alumnes del col·legi Sant Genís i Santa Agnès van llegir un poema seu, que havien triat.
------------------

Joana Raspall – Poesia


Si teniu en el cor fantasia, inventeu-ne un de bell per al món més feliç.
(Barcelona, 1 de juliol de 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre de 2013) fou una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Estudià a l’Escola Superior de Bibliotecàries, on obtingué el títol de biblioteconomia, i el 1932 des de la revista Claror inicià una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on residí des d’aleshores. Durant la Guerra Civil Espanyola treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Després de la guerra va fer classes de català al seu domicili particular, cosa que continuà fent anys més tard amb l’assessorament d’Òmnium Cultural. Al Primer Congrés de Cultura Catalana formà part de la ponència El llibre de teatre infantil, que comportà la creació de la col·lecció de teatre Edebé catalana. Tot i que és més coneguda per l’obra poètica infantil, escrigué també per a adults i dins la seva obra hi ha teatre,contes i novel·les.

diumenge, 30 de novembre del 2014

Aniversari de la mort de Joana Raspall

4-12-2014

Aquí podeu posar a comentaris tot el que volgueu per recordar a Joana Raspall.

dimecres, 19 de novembre del 2014

Usuaris de versos

publicat a:


DIMARTS, 18.11.2014. 04:13 H

Usuaris de versos

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional 2 vots )

COMPARTEIX
 


 Ja tenim un any sense Joana Raspall. La vida no s’atura, la poesia, tampoc. Com a usuari del Dot, me’n felicito del poble que ha deixat. Els escenaris, augmenten, la qualitat, també. Però, hi ha contratemps que es repeteixen. Cansa molt insistir-hi, però, és la meva feina. Palau Falguera, Biblioteca, Sala Ibèria, els Pagesos, Ateneu Santfeliuenc o Aula de Música, vet aquí on gira l’oferta sobre trobadors i versos. Cal felicitar-se’n, tants escenaris parlen d’una vitalitat. Agrairia que s’explotés Cinenmabaix, també, per a la poesia. Sobretot perquè els entesos negligeixen possibilitats auditives d’aquesta entitat. La fusta dels seus seients, reparteix el so meravellosament. Ho diu un sord que hi entén un xic en aquestes qüestions. Fa un quants dies, els Àustries van presentar una altra antologia Raspall. Per descomptat, A càrrec d’un magnífic crític literari com és Josep Maria Eloi. Jo tenia emparaulat la meva presència a Aula de Música, on hi havia recital de Sònia Moll, amb teclats inclosos. Ja no és la primera vegada que els actes poètics se solapen. Me’n guardaré prou de buscar culpables. A més a més, de ser sectaris, no sortim de cap manera de vols gallinacis. Entenc que el departament de Cultura ha de fer un esforç en aquest sentit. Llàstima que en passi, són les seves competències. Ho sé perquè la biblioteca en pateix les conseqüències d’aquest diàleg de besucs. Durant tot l’any passat, més d’un acte poètic, naturalment, un bon acte poètic, ha estat trinxat per un altre. El públic de poesia és escàs i es mereix una atenció més gran. Que sigui escàs, no vol dir que no sigui nombrosa la nostra ciutat. Tan difícil és que tots els escenaris es posin d’acord per tal de no creuar-se? L’acte de la presentació del llibre de Joana Raspall, la seva tercera antologia en menys d’un any, em va doldre. Cultura no va informar-me, com cal. Ja no és la primera vegada que ho fa. Vaig saber-ho gràcies a la directora de la Biblioteca Roig. Sap greu que el sectarisme sigui tan gran. Crec que la crítica és necessària per a ser sempre habitables des del debat. M’agrada compartir punts de trobada, no pas afirmacions exclusives. És fantàstic que es triï quan un hom vol anar aquest o aquell recital. Entenc que el departament de Cultura hauria de tenir cura d’aquest públic. La ciutat, ara sí ja ho és, mereix unes autoritats per a tothom. Podem anar-hi tots i totes. El desastre de l’última setmana de la poesia ja no és un avís. Curiós, però agrairia millores. De moment, aquest vespre podré anar al Dot. Enguany, la guanyadora m’agrada, tan jove i ja s’atreveix amb sextines. Senzillament, no és corrent. En unes altres paraules, som d’enhorabona.  

diumenge, 4 de maig del 2014

CyBee promocionen Joana Raspall

Etv  xip/tv

Els CyBee venen roses a Sant Feliu

Informatiu Comarcal


El grup català de moda, CyBee han tingut l'original idea de muntar una parada de roses a la plaça de la Vila de Sant Feliu, el seu municpi natal. Entre acte i acte han volgut fer una parada per recaptar diners venent roses i de pas donar-se a conèixer una mica més.
Amb una rosa els CyBee et regalaven un CD amb la cancó "Endavant", un poema de Joana Raspall versionat pel grup qui ha volgut retre aquest homenatge a la poeta de Sant Feliu, un referent per a tots ells.
A més, el grup ha cantat la cançó en directe per a tothom qui s'hi acostava, fet que ha aplegat a molts curiosos que han volgut sentir com sonen els CyBee de ben a prop.

diumenge, 27 d’abril del 2014

Joana Raspall, padrina de Catalunya


Joana Raspall, padrina de Catalunya
23 de abril de 2014Reflexions
Blanquerna pretén formar mestres capaços de construir sentits de la vida ben alimentats per les humaníssimes lliçons que aporten la bona literatura i el bon art.
JoanaRaspall
Si sant Jordi ens és patró, Joana Raspall ens és padrina; ja que, com ell, ens ajuda a lluitar contra el drac que portem dins, l’insaciable devorador de tendreses i solidaritats. “Estimeu-vos”, ens aconsellà l’1 de juliol del 2013, dia del seu centenari. El seu nét Ernest Cauhué, a l’acte d’homenatge d’aquella diada,[1] ens llegí un seu missatge ple de lliçons d’àvia satisfeta d’haver-nos deixat tantes coses, i també convençuda que restava molt per fer i que calia fer-ho amb amor i seny.
Ens demanà que fem servir la seva obra per defensar el català, que actuem amb delicadesa, que estimem la gent no catalana. “Només desitjo que tots us estimeu i feu de Catalunya una terra germana, una terra estimada i un país normal.”
El 4 de desembre, va traspassar: a la vivificadora vida de l’esperit, com ens diu al poema “L’altra dimensió”, que acaba amb aquest consell: “Si pensem retrobar-nos-hi, estimem-nos. / Només l’amor mereix tenir-hi essència.”
Amb motiu del centenari i, després, del traspàs, molts infants i joves han recitat poemes seus com les paraules màgiques d’una bona fada padrina.
Petits poemes per a nois i noies, del 1981, fou un dels primers llibres de poesia per a infants publicats pels autors catalans. Des d’aleshores, gràcies a tots ells i a molts mestres, la poesia no ha parat d’incrementar la presència a l’escola. Hem de dir, però, que no tant com caldria.
Doncs bé, els professors de l’Àrea de Llengua i Literatura de Blanquerna cada dia som més conscients de la necessitat de fer viure la literatura a les escoles i, per això, com més va més la fem viure a la Facultat. I amb activitats tant dins l’aula com fora. Les més recents d’aquestes últimes: la conferència del 6 de març de Jaume Centelles “La invitació a la lectura”, la del 25 de març de Jordi Llavina “Cent anys de Vinyoli”, les Sis Hores de Lletres del 22 d’abril, l’acte de lliurament dels Premis Literaris Sant Jordi, del 24 d’abril, presidit per Isabel-Clara Simó,[2] i “La paraula en català que més estimo”.
Joana Raspall un dia es va adonar que els seus fills no sabien cap poema de memòria i es va fer poeta. I nosaltres ens hem adonat que ens cal oferir als nostres alumnes més formació artisticoliterària i és per això que, coordinats amb professors de música, educació física i expressió corporal, els de l’Àrea de Llengua i Literatura hem engegat un projecte de dinamització de la literatura.
D’aquesta manera, Blanquerna pretén formar mestres capaços de construir sentits de la vida ben alimentats per les humaníssimes lliçons que aporten la bona literatura i el bon art. Perquè, en cos i ànima, l’ésser humà es posa a la pell d’un altre gràcies als diversos llenguatges simbòlics.
I això, la nostra enyorada padrina Joana Raspall ja ens ho va dir ben clar al final del seu empàtic poema “El pollet”, quan voldria entendre-li el piu-piu: “Si ell no pot saber parlar, hauré d’aprendre a piular.”

dilluns, 14 d’abril del 2014

Medalla de la ciutat a Agustí Vilar.

La Joana hauria estat molt contenta d'assistir al acte en que es va lliurar la medalla de la ciutat al seu amic Agustí Vilar. Ell ha tingut paraules cap a ella.
Gracies als dos, persones com vosaltres fan ciutat.

divendres, 4 d’abril del 2014

#J04R: Homenatge a Joana Raspall (micropoemes)

Avui m'han enviat l'enllaç d'aquesta pàgina de twiteros que van homenetjar a la Joana amb minirelats.


divendres, 13 desembre de 2013


#J04R: Homenatge a Joana Raspall (micropoemes)

La rosa desclosa
mai més pot florir.
La rosa enclosa
ben aviat es pot marcir.
Ambdues poncelles, mort
acabaran per esdevenir.

Creia que era poetessa
per fer poemes,
però era poetessa
per fer poetes.

Hi ha noves estrelles en el cel tot blau,
Joana i Mandela, poemes de pau.

"T'espero i sé que vindràs" quan cerqui mots per entendre'm. 
Definir-me o regalar-me. Sé que et trobaré assegudeta en el punt d'una

Cireretes als ulls, et somric embadalida, nit de sal, t'adormiràs i voldràs 
els núvols, xaiets de color rosa, així que despertis de nou.

Respiro el teu aire i sento que sóc carn, part de la carn que ens uneix, 
de la veu que ens agombola, de les passes que ens duen a demà.

Era un gran general, va conquerir imperis, sols en la vellesa, tot mirant 
els seus rosers, es veié com el millor home, amant de l'amor.

He desat les paraules en cristalls de fina textura, les he guardades per 
a tu, per quan no estigui al teu costat, les puguis viure tu.

Respiro les paraules que ens fan ser el que som, llegeixo els rosers i els
 flairo, cal estimar tot allò que és bell, i fer-ho tangible.

Rebem ecos d'estrelles mortes
i en la seva llum un rastre del que ja no és.
Fantasmes il•luminen el nostre camí cap a l'extinció.

Velles llums ens fan companyia.
Clarors enlluernen el camí.
Pau i via fora.

El rellotge parla de silencis, un paper esquinçat plora en terra i una pols
 de comiat trenca l'alba, il·luminant els llençols buits.

El jardiner poeta plantava Maria Lluïsa, per tal que la seva fragància 
amarés els seus versos i aquests esdevinguessin perennes.

S'han alineat les estrelles
i pels portals vénen éssers
d'un altre temps,
d'un altre espai.
Tornarem a morir:
és el seu regnat.

Més enllà de les fronteres,
 les muntanyes i les valls
 més enllà de les estrelles...
 Més enllà sonen poemes
 de na Joana Raspall.

L’ase i el tractor, de llaurar, de pluja i de fred n’estaven farts. Es van 
fer músics. Ara, per pobles i festes els escoltareu cantar.

Els carrers es pentinen de mort
amb els famolencs ben impacients
que esperen amb gran conhort
poder saciar la gana latent.

Aquest Nadal, seré poema.
Aquest cap d'any, seràs cançó
i farem fora les penes:
Nadal, cap d'any, tu i jo.

Era de nit, en dansar semblava que els ceps se’ns empeltaven a les 
cames i ens creixien gotims dels cabells. Sang i saliva adolescent.

Com un punxó esmolat
els rastres d’ahir claven els oblits a la sorra
entre dunes de temps
i s’esvaeixen grisos darrere el teu comiat.

Un comiat inesperat
una abraçada transparent.
Les mans calçades
dins unes butxaques buides.
Una mirada plena d'alcohol a mitjanit.

Fuet, tomàquet, oli i sal
sembla poc tan bon menjar
res millor podreu trobar pel plaer ric ser no cal.
Massa típic podreu dir
ni modern ni original
però sens dubte no fa mal
penseu, per mi, es gaudir.

Amaga la fortuna la boira
De la que dels revivents vol fugir.
Estima el viure la jove Moira,
Del ferest plor, pot valor sorgir.


Ja sento la crida
cap a les profunditats
del Pare Dagon
i la Mare Hidra.

L’estany està silent, oblidat. Antany, estols d’ocells hi anaven a abeurar. 
Ara ja no hi juguen els nens, i els ocells passen de llarg. Núvols 
negres descarreguen pels camins enllotats, els carruatges obliden 
passar-hi, els homes viuen el dol de la mort. El plor d’un nadó, 
un crit a la fondària del bosc. Les fadrines tremolen davant la llar de foc. 
És el dol de la mort. Les garses grallen cridaneres, a les vores del camí 
del riu, l'aigua bruta baixa lenta, els peixos fa temps van fugir. Peus bruts 
de fang, a les mans, unes gotes de sang. A les galtes, restes de sal, doncs
 ja no hi ha res pel que calgui plorar.

Quina insistència el temps! De nou el conte de la besada, la frontera 
blanca de la mossegada. De la poma adormida a la poma enverinada. 
De la blancor de la neu, al gust de la fruita madura, que si el príncep 
no s'atura, nans meus tampoc no hi aneu. Vull seguir adormida si 
sols em pot despertar un bes. Vull la mirada, si he estat jo la que ha 
fet l'esforç d'obrir els ulls. Gaudeixo l'esforç de besar-te on el desig 
no t'he espera, i desennuegar-te tota de plaer, per veure't aquella mirada
 errada.


Com a petjades a la neu,
el blanc d'un estel fugaç
solca profund el cel fosc dels records.

6, 7 i 8 de desembre, 2013


Autors:
Hugo Camacho
Sergi G. Oset
Marta Pérez Sierra
TereSM
Miri Quatre
J. M. Vidal-Illanés
Ferran d'Armengol
Glòria Tudela Galbis
Edgar Cotes Argelich

dimarts, 18 de març del 2014

Mor l'editor Ramón Guitó

A mort l'editor Ramón Guitó, descansi en pau.
Estic molt agraïda per la deferència i tracte que sempre va tenir amb la Joana. Ara pot ser seguiran, allà on estiguin, parlant de llibres amb altres escriptors que ens han deixat. Em consta que en el any del centenari també hi volia col·laborar però els metges ja li recomanaven limitar els actes i treballs.

Va ser un home emprenedor i va creure amb l'obra per adults, tant poètica com en prosa de la Joana, va editar-li 4 llibres i si la seva salut li hagués acompanyat, n'hi hauria publicat més.
La seva editorial: Abadia editors, va treure a la llum els llibres de la Joana Raspall: 

Arpegis i haikus (2004) 

Diamants i cul de got (2007)

El cau de les heures (2008)

El calaix del mig i el vell rellotge (2010)


En Xavier Guitó fill de l'editor ens ha enviat aquesta nota:

dissabte que vé, dia 22, farem una cerimònia –laica– oberta a tothom, a Maçaners,

a cal Camps, a les 16h la idea és trobar-nos tots els que pugueu venir, llegir poesies, fer una 

mica de so, admirar les muntanyes, la terra i el cel, i segurament sentir moltes coses… i 

deixar reposar les cendres del Guitó gran sota el til·ler.

Només us demano una cosa: feu córrer la veu a tots els amics que pugueu
salutacions