El blog Itineràncies poètiques ha dedicat una setmana a la Joana Raspall.
Jo he participat algunes vegades amb altres iniciatives poètiques que ha tingut aquest blog. Aquest cop, per causes que tots sabeu, no he estat tant participativa a Internet, i per això no m'havia adonat d'aquest iniciativa.
Moltes gràcies a tots.
Setmana Joana Raspall
Estic segura que en Salvador Espriu, ens cedirà gustosament una altra de les seves setmanes, per fer-li el nostre petit homenatge la Joana Raspall. Aquesta setmana la dedicarem a ella i escriurem poemes amb aquests dos versos tant bonics amb què comença el seu.
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.
.....................................................................................Joana Raspall
faràs als lectors viurela joia del meu cant.
Si em giressis el rostre,
reprendria la tasca
sense comptar amb cap sostre,
lluitant en la borrasca.
Helena Bonals
.....................................
Somriures
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja puc crear el nou somni
Només amb un somriure
que em facis tot passant,
l'alegria perdura
del matí al foscant.
Farem una cadena
somriures enllaçats.
Avui comences tu
jo començo demà.
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
amb tots els teus mots
ja em sabré estimat.
Brillaran ardits
en l’aire clar de primavera,
lliures a la fi,
agosarats com aquell primer somriure
que tu em daves,
i encara amb energia,
no en dubtis,
quan tu no hi siguis,
poeta,
el dia després.
.....................................................Jordi Dorca
que em facis, tot passant,
ja puc crear el nou somni
que em fa sentir exultant.
Tenim les mans ben plenes,
que hem sembrat,
si en el camí hi ha pedres
resistirem l'embat.
Carme
..............................
La primera
que em facis, tot passant,
ja sento el goig de viure
i vaig pel món cantant.
Sota d'una olivera
m'he assegut a pensar,
voldré ser, la primera,
de poder-te estimar.
M. Roser Algué Vendrells
.............................
Regal
Només amb un somriure
que em facis, tot passant
que em facis, tot passant
Feliç ,com l'au que vola ,
seré ,amb el teu regal
encara que la vida em faci
seure o caminar ràpida
damunt el mànec d'un raspall
Elfreelang
............................
El teu somriure
Només amb un somriure
Ja m’ho ho has dit tot
Quan passes entre pedres
Que amaguen tants secrets
Com el futur de tots.
©Joan Fort i Olivella
...................................
Sinó és avui, demà
que em facis, tot passant,
tindré totes les ganes,
de seguir-te esperant.
Si avui no m’arribessis,
cap pena em sorprendrà;
guardaré el teu somriure,
segur vindràs demà.
Mònica
..........................................
REGAL EXPRÉS
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
en tindré prou per seguir,
i mentre m'arriba,
la meva mirada reflectirà
un esquitx de felicitat,
fruit d'aquest regal inesperat.
que em facis, tot passant,
en tindré prou per seguir,
i mentre m'arriba,
la meva mirada reflectirà
un esquitx de felicitat,
fruit d'aquest regal inesperat.
Montse
..........................
Somriures enllaçats
Només amb un somriure
que em facis tot passant,
l'alegria perdura
del matí al foscant.
Farem una cadena
somriures enllaçats.
Avui comences tu
jo començo demà.
Carme
..................................................
Amb tots els teus mots
que em facis, tot passant,
amb tots els teus mots
ja em sabré estimat.
Brillaran ardits
en l’aire clar de primavera,
lliures a la fi,
agosarats com aquell primer somriure
que tu em daves,
i encara amb energia,
no en dubtis,
quan tu no hi siguis,
poeta,
el dia després.
.....................................................Jordi Dorca
Només amb un
somriure
que em facis, tot passant,
que em facis, tot passant,
ja m’alegres
la vida
ja no tinc cap
mal.
No penso en
les tristeses
que el cor
pugui tenir.
Penso amb les
alegries
que al teu
costat tingué.
Imma Cauhé
Tot un plaer ser aquí en aquest blog...
ResponEliminaGràcies Imma per portar-nos aquí a tots plegats.
Una abraçada.
Petonets Imma.
ResponEliminaGràcies, Imma. És un honor per a tots nosaltres.
ResponElimina