El dijous passat, dia 12,desembre
ens vam aplegar una colla a la biblioteca Jaume Vila de Gelida per presentar el llibre Joana de les paraules clares de la nostra companya Muntsa Fernández, il·lustrat per la Mercè Galí.
Va ser un acte entranyable, amb un punt de familiaritat -perquè l'autora presentava el llibre a casa- però amb el rigor i l'emoció que tot allò vinculat a la nostra Joana acaba desvetllant arreu. Ens va acollir la Montse Julià, la bibliotecària de Gelida. Un espai preciós, per cert, que alguns vam tenir l'oportunitat de descobrir.
Mentre a fora el fred no espantava als que volien escoltar el concert dels alumnes de l'escola de música, a dins, a la sala principal -una antiga sala de ball de l'edifici -construït el 1877- que va servir també de casino i cafè-, els diferents participants es barrejaven amb el públic que anava omplint l'espai. En un dels laterals s'exposaven uns treballs plàstics molt suggeridors fets per escolars del municipi a partir de poemes de Joana Raspall.
Feta la presentació de rigor a càrrec de la Montse Julià, va prendre la paraula el Jaume Rius, periodista gelidenc, que ens il·lustrà sobre la relació entre la Joana i Gelida. La família del seu marit era propietària de la finca de Can Torres, on l'escriptora ha explicat algun cop que hi passaven algunes temporades, especialment mentre duraven els treballs de la verema. Una relació que queda testimoniada en el recull de narracions breus El cau de les heures (Abadia editors).
A continuació l'August Garcia -mestre i membre de l'Eixam- va fer una breu pinzellada de Joana de les paraules clares, un preciós conte que pretén apropar els més petits -i no tant- a la vida i l'obra de l'autora santfeliuenca. En destacà tant la gran sensibilitat de Muntsa Fernández a l'hora de captar aquells moments més màgics i claus de la vida de l'escriptora a partir del seu esperit aventurer, l'actitud de servei al país i l'amor a les paraules. Garcia va voler fer èmfasi també en l'altra història del llibre, la que expliquen els fantàstics dibuixos de la Mercè Galí.
Arribats en aquest punt va ser la mateixa il·lustradora qui ens va explicar alguns elements del procés d'elaboració de les il·lustracions, entre d'altres la necessitat de documentació per tal de reflectir amb rigor un món que ens queda una mica lluny. Ens ensenyà la foto d'un bombardeig franquista que li havia servit per a inspirar-se: una mare amb la seva filla agafada de la mà, corrent mentre miren cap al cel amenaçador…
I, com que el veritable motiu d'aquella trobada era presentar el llibre, va ser la Cesca Mestres, editora de El Cep i la Nansa, qui va prendre la paraula per a llegir-nos i explicar-nos el conte de la Muntsa, amb la col·laboració del públic assistent a qui sovint demanava la participació per a apropar-se més a la història. Entremig s'anaven alçant veus diferents que recitaren els poemes que apareixen també en aquesta narració per a il·lustrar amb la veu de la Joana allò que la Muntsa ens vol explicar. La Cesca, que ja ha explicat aquest conte als nens de moltes escoles i biblioteques, ens va acompanyar al llarg de la narració donant al text els diversos tons i emocions que desperten en el lector: interès, tendresa, tristor, voluntat, amor per les paraules, reflexió, fins i tot una certa comicitat… El públic va seguir amb atenció la narradora i els rapsodes i els obsequià amb un esplèndid aplaudiment final.
Però feia estona que es congriava una tempesta… musical. I aviat vam tenir el plaer de sentir els "Turmenta", un grup de nois i noies que, capitanejats per una mare entusiasta, ens regalaren un parell de peces musicals a partir de sengles poemes de la Joana: La Malagarsa i Podries.
L'acte es va cloure amb un berenar a base de sucs i galetes mentre les autores signaven llibres als seus joves lectors.
En resum, un acte amb tot el perfum de l'Eixam, per a escampar entre els més menuts l'esperit i la paraula de Joana Raspall.
Va ser un acte entranyable, amb un punt de familiaritat -perquè l'autora presentava el llibre a casa- però amb el rigor i l'emoció que tot allò vinculat a la nostra Joana acaba desvetllant arreu. Ens va acollir la Montse Julià, la bibliotecària de Gelida. Un espai preciós, per cert, que alguns vam tenir l'oportunitat de descobrir.
Mentre a fora el fred no espantava als que volien escoltar el concert dels alumnes de l'escola de música, a dins, a la sala principal -una antiga sala de ball de l'edifici -construït el 1877- que va servir també de casino i cafè-, els diferents participants es barrejaven amb el públic que anava omplint l'espai. En un dels laterals s'exposaven uns treballs plàstics molt suggeridors fets per escolars del municipi a partir de poemes de Joana Raspall.
Feta la presentació de rigor a càrrec de la Montse Julià, va prendre la paraula el Jaume Rius, periodista gelidenc, que ens il·lustrà sobre la relació entre la Joana i Gelida. La família del seu marit era propietària de la finca de Can Torres, on l'escriptora ha explicat algun cop que hi passaven algunes temporades, especialment mentre duraven els treballs de la verema. Una relació que queda testimoniada en el recull de narracions breus El cau de les heures (Abadia editors).
A continuació l'August Garcia -mestre i membre de l'Eixam- va fer una breu pinzellada de Joana de les paraules clares, un preciós conte que pretén apropar els més petits -i no tant- a la vida i l'obra de l'autora santfeliuenca. En destacà tant la gran sensibilitat de Muntsa Fernández a l'hora de captar aquells moments més màgics i claus de la vida de l'escriptora a partir del seu esperit aventurer, l'actitud de servei al país i l'amor a les paraules. Garcia va voler fer èmfasi també en l'altra història del llibre, la que expliquen els fantàstics dibuixos de la Mercè Galí.
Arribats en aquest punt va ser la mateixa il·lustradora qui ens va explicar alguns elements del procés d'elaboració de les il·lustracions, entre d'altres la necessitat de documentació per tal de reflectir amb rigor un món que ens queda una mica lluny. Ens ensenyà la foto d'un bombardeig franquista que li havia servit per a inspirar-se: una mare amb la seva filla agafada de la mà, corrent mentre miren cap al cel amenaçador…
I, com que el veritable motiu d'aquella trobada era presentar el llibre, va ser la Cesca Mestres, editora de El Cep i la Nansa, qui va prendre la paraula per a llegir-nos i explicar-nos el conte de la Muntsa, amb la col·laboració del públic assistent a qui sovint demanava la participació per a apropar-se més a la història. Entremig s'anaven alçant veus diferents que recitaren els poemes que apareixen també en aquesta narració per a il·lustrar amb la veu de la Joana allò que la Muntsa ens vol explicar. La Cesca, que ja ha explicat aquest conte als nens de moltes escoles i biblioteques, ens va acompanyar al llarg de la narració donant al text els diversos tons i emocions que desperten en el lector: interès, tendresa, tristor, voluntat, amor per les paraules, reflexió, fins i tot una certa comicitat… El públic va seguir amb atenció la narradora i els rapsodes i els obsequià amb un esplèndid aplaudiment final.
Però feia estona que es congriava una tempesta… musical. I aviat vam tenir el plaer de sentir els "Turmenta", un grup de nois i noies que, capitanejats per una mare entusiasta, ens regalaren un parell de peces musicals a partir de sengles poemes de la Joana: La Malagarsa i Podries.
L'acte es va cloure amb un berenar a base de sucs i galetes mentre les autores signaven llibres als seus joves lectors.
En resum, un acte amb tot el perfum de l'Eixam, per a escampar entre els més menuts l'esperit i la paraula de Joana Raspall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada