dimarts, 27 de desembre del 2016

Entrada al blog de Josep Bargalló

3 (altres) poemes de Nadal: Joana Raspall i Salvador Espriu

Posted on 13 Desembre 2013
3

Viure és un Nadal

entre el poc i el massa.

És un foc que cal

encendre’l amb traça.


raspall
En el marc de la commemoració del centenari del naixement de Joana Raspall (1913-2013) -i pocs dies abans de la seva mort-, editorial Meditàrrania li publicava Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any, que aplega sis poemes ja publicats en anteriors volums i d’altres inèdits.
Un Nadal que neix, enmig d’una melodia bastida de silencis:
NON-NON DE NADAL
 
T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espígol
per fer-te el son dolç.
 
Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.
 
Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món

I un Any Nou també d’infants, de sons íntims:

BON ANY NOU!
 
Campanetes de Nadal,
lluïssor de guarnitures
i un pessebre angelical
fet per mans de criatures.
Un avet al menjador,
al portal o bé a la sala;
un gran lot del bo i millor
damunt del bufet s’instal·la.
Mentre escumeja el xampany
a les copes dringadisses,
ens desitgem un bon any
i unes festes ben felices.

dilluns, 26 de desembre del 2016

Nadales 2016

Nadales de felicitacions que trien poemes de la Joana.

 Algun particular:

 


 CCOO
 
"Per tot això pensa 
que importa tenir 
les mans ben obertes 
i ajudar qui ve 
fugint de la guerra 
fugint del dolor" 

Joana Raspall

 ...................

 FEM VIRAL EL POEMA DE NADAL! A han dit el poema "Podries", ideal per aquest Nadal de drama a les fronteres. RECITA EL TEU!
 view-source:https://twitter.com/EjLaFontana/status/809866023633649664
 .............
Escola Jujol:

Escola Nadal


Ajuntament de Llivia:

dilluns, 19 de desembre del 2016

Recitació del poema "Podries"

A La Fontana per això avui a l'entrega de premis del hem llegit un poema demanant que

Nova cantata a la vista

Ajuntament de Sant Feliu

19/12/2016
Lectures: 448
Joan Dausà s'uneix a l'equip que prepara una nova cantata pel projecte "Les escoles canten"
El músic, cantautor i actor santfeliuenc Joan Dausà s'ha sumat a l'equip que està treballant en l'elaboració d'una nova cantata de Sant Feliu perquè pugui ser interpretada pels alumnes de primària de les escoles de la ciutat de cara al curs 2017-2018. La nova cantata deixarà pas a l'anomenada "Rosa Joana i les set magnífiques", la qual es va estrenar el 2013 coincidint amb l'any del centenari del naixement de la poetessa santfeliuenca Joana Raspall, i que està basada en poemes de l'autora.
De fet, la nova cantata, també es construirà a partir de poesies de Joana Raspall, en aquesta ocasió però, dedicades als valors i a l'expressió dels sentiments. Joan Dausà s'ha implicat en la part literària de la cantata, escrivint el guió. També s'ha tingut en compte la seva opinió i la del professorat de la ciutat en el moment de seleccionar els poemes. Precisament, Dausà ja ha treballat amb textos de l'obra de Joana Raspall en altres ocasions, per exemple, posant veu i música al poema "Podries" de l'escriptora santfeliuenca.
L'encarregat de musicar els poemes serà Joan Josep Blay, professor de l'Escola Municipal de Música, qui repeteix en la tasca, ja que també va fer-ho en la cantata "Rosa Joana i les set magnífiques".
Al llarg de l'any 2017 es continuarà treballant per enllestir els textos i la música de la cantata, que es gravarà i editarà per tal que a partir de setembre de 2017 l'Ajuntament pugui lliurar a les escoles el material. Tal com es ve fent des de fa anys, l'objectiu és que els infants de 3r o 4t curs de primària de totes les escoles de Sant Feliu es trobin un dia per interpretar plegats les cançons, que prèviament hauran treballat en l'assignatura de música a les aules, acompanyats d'un conjunt instrumental format pel professorat de l'Escola Municipal de Música.

diumenge, 18 de desembre del 2016

Faristol destaca "Olor a maduixa en el seu calendari d'Advent 2016

Dia 18! llibres millors puntuats equip crítica Faristol
or
 



Olor de maduixa
L’any 2014 Pagès Editors va publicar a la mateixa col·lecció el volum  
Bestiolari de Joana Raspall. Per terra, mar i aire..., a cura també de Josep Maria Aloy i
amb il·lustracions d’Anna Clariana. Seguint-ne l’estela, aquest nou títol aplega cent tres poemes
 de l’escriptora, disposats alfabèticament pel títol. En aquest cas, la temàtica gira al voltant
 dels vegetals i el títol el presta l’esplèndid poema "El llibre meravellós".

De l’edició, se n'ha de dir que és acuradíssima, en tapa dura i amb il·lustracions que es
fan còmplices absolutes dels poemes: ambdós llenguatges parteixen d’allò petit i converteixen
cada pàgina en un tot lluminós enriquit per un munt de matisos.

Tant el pròleg de la doctora Laura Borràs, actual directora de la Institució de les Lletres Catalanes,
com els textos del curador de l’antologia –des de la introducció fins als que tanquen el volum–
situen el lector davant d’una obra feta amb rigor i amb voluntat divulgadora. Serà el lector adult,
el mediador, el que sabrà apreciar amb tot el seu valor aquesta informació sobre l’autora, el conjunt
de la seva obra i, fins i tot, les complicitats amb altres poetes catalans. Sens dubte, un treball digne
d’encomi.

Els poemes de Raspall obren les comportes de la imaginació, permeten explorar les sensacions
que despertaria olorar la fragància d’una flor o sentir el xiscle d’un ocell, per posar uns exemples.
I a aquesta dimensió sensible se n’afegeix una de més profunda. Amb senzillesa, amb emoció
continguda, sense escarafalls. Això és el que els fa admirables.

Les paraules d’Aloy deixen poc espai per afegir-ne d'altres sobre el que suposa llegir els poemes
 de Joana Raspall: només queda subscriure-les.
Gemma Mulet Cugat Valoració del crític:
estrella

Fitxa


Titol:
Autor:
Il·lustrador:
Editorial:
Lloc de edició:
Any:
colecció:
nº:
ISBN:
Olor de maduixa
RASPALL, Joana
Anna Clariana
Pagès Editors
Barcelona
2016
Nandibú Singular
2
978-84-9975-718-6

dijous, 15 de desembre del 2016

Goigs i devocions populars: I la mare mira al cel. Poema de Nadal de Joana Ras...

Goigs i devocions populars: I la mare mira al cel. Poema de Nadal de Joana Ras...: Detall de pessebre Foto: Daniel García Peris —Mare, què vol dir, Nadal? (A la boca, ni una engruna...) —Mare, que vol dir, la pau? ...

Finalista a Guions Trasmedia

Un món de poesia. L'App de Joana Raspall

Un món de poesia, FINALISTA al Concurs de Guions Transmèdia de Guionistes Associats de Catalunya . MOLT FELIÇOS! Demà a les 19h sabrem el guanyador! Desitgeu-nos sort i... poesia!




Els guanyadors han estat  Comix

dimecres, 7 de desembre del 2016

De poetes cançonetes



Primeres 1.000 visites del nou video-clip: Bombolles de Joana Raspall amb Sara Terraza i Toni Xucla. Un clip de Zink in Films filmat al Teatre del Sol de Sabadell, on es recrea la joventut de la poetesa.
Video Oficial de la cançó BOMBOLLES (Joana Raspall) del disc DE POETES, CANÇONETES amb Toni Xuclà i Sara Terraza Subscriu-te per rebre les actualitzacions…
youtube.com

diumenge, 4 de desembre del 2016

Cançons recordatoris 3r aniversari mort Joana Raspall

 

Endavant! Respira fort, que l’aire és teu/ i l’aire i tot et poden prendre Joana Raspall 

 "Estic molt contenta perquè a casa m'han protegit molt i m'han deixat fer la meva vida sense imposicions. Estic molt contenta de poder fer tot el que tinc ganes de fer, que no és gaire, però no és poc."

Ho deia Joana Raspall quan estava a punt de fer els cent anys. L'escriptora i bibliotecària de Sant Feliu de Llobregat va néixer l'1 de juliol del 1913 i va morir el 4 de desembre del 2013. Recordem una de les autores més estimades pels nens amb un poema optimista i valent i l'escoltem interpretat per CyBee.

 



Recordem Recordem l'escriptora i bibliotecària de Sant Feliu de Llobregat llegint-ne un dels poemes més coneguts. I escoltem com Joan Dausà el recita dins del documental My Friend, emès per TV3 i dirigit per Paulí Subirà i Carles Prats.

3r. aniversari de la mort de Joana Raspall

Trobem a les xarxes diferents records el dia del 3r. aniversari de la mort de Joana Raspall. I els pètals de roses a la porta i finestres de la seva casa.

Vull deixar amor 
i somnis i paraules 
que durin més que jo, 
al cor dels altres.

Gràcies a tots els que la recordeu. 
#JoanaRaspall 

uns exemples:
.................... 

 


Tres anys sense Joana Raspall. Va morir a Sant Feliu de Llobregat el 4 de desembre de 2013.

  3 hHace 3 horas
Avui fa 3 anys que ens va deixar . Gràcies pel teu llegat literari, Joana
 .............

  32 minHace 32 minutos

Avui fa 3 anys de la mort de la Joana Raspall...l'enyorem. "D'un mot a l'altre, la idea és tan llunyana...o tan propera!"
4 hHace 4 horas
Avui fa tres anys que ens va deixar la Joana Raspall, la caçadora de paraules.
.......................
 
Gran companyia la dels records que sempre, fidels, retornen. Joana Raspall va morir avui fa 3 anys. Fem-la reviure!

...............

"Ells van decidir que el català no, però jo vaig triar que el català sí."
.......................

de lletrA.
lletrA
6 h ·
"He pogut atrapar un somni
abans que el sol no el fongués
i l'empresono amb paraules
per quedar-me'l sempre més.
No pesa ni fa cap nosa
però és tan gran, per a mi,
que si vols... si tu volguessis,
el podriem compartir."
Amb aquest "Oferiment", de Joana Raspall, recordem que l'autora, que va ser escriptora, lexicòloga i bibliotecària, i un dels grans referents de la poesia per a infants en català, ens va deixar avui fa 4 anys. A la seva pàgina trobareu un text de Feliu Formosa que repassa la seva trajectòria i diversos enregistraments on la podreu escoltar dient els seus versos.
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/joana-raspall
............
Aquest matí visites de formació treballant la figura de la poetessa amb mans de
 

divendres, 25 de novembre del 2016

Il·lustració proper llibre Joana Raspall

Nuria Feijoó, il·lustradora del llibre de la Joana Raspall, preparant els nous  dibuixos. El seu blog: 

http://nuriafeijoo.blogspot.com.es/2016/11/seguint-la-traca-de-joana-raspall.html?spref=fb

Seguint la traça Joana Raspall

Cada projecte va acompanyat d'un munt de descobriments.
Recentment, tot il.lustrant un poema de Joana Raspall on em 
trobava ben encallada, vaig aconseguir aixecar el vol en descobrir
 la relació entre caderneres i escardots (dipsacus follonum).
Vegeu aquest bonic apunt de Toni Llobet.
Infinitament agraïda a Jordi Riera, pel la seva col.laboració.

dilluns, 21 de novembre del 2016

Quaderns


Aclareixo: 
Diu en l’article:
"Pico al timbre de Cal dentista, la professió del seu difunt marit."
Això no és veritat, el seu marit era metge de capçalera, el que ara es diu de família, era cap de sanitat i forense, però no dentista, dentista és el fill que actualment exerceix, al mateix edifici però no pas al mateix portal, pel que no truca a la consulta, sinó a la casa familiar, on si hi ha un rètol: Dr. Cauhé.
També diu: “i amb la qual ha quedat batejada aquesta llar fins avui” Si és cert que molts coneixen la casa per “Cal Cauhé” però la majoria la coneix per “Can Raspall” degut a que la casa la va construir el pare de la Joana Raspall i era la seu del negoci, per això hi ha les medalles esgrafiades a la façana. Es pot llegir la història de la casa al blog, una pestanya d’aquest us hi portarà: http://casaraspall.blogspot.com.es/
  ..........................



Quaderns de les idees, les arts i les lletres

Jardins de paraules – Entrevista a Joana Raspall

El 29 de novembre del 2013 es va celebrar a Sant Feliu de Llobregat l’acte de cloenda del centenari de Joana Raspall, un any ple d’activitats sobre la poeta i la seva poesia. Justament, al cap de cinc dies, el 4 de desembre del 2013, Joana Raspall ens va deixar. Semblava que hagués esperat a tancar el cicle, tant de la seva vida com de la seva obra, que van íntimament lligades i que ara el lector pot comprovar en aquesta entrevista que publiquem per dir-li adéu a l’escriptora.


Joana Raspall ha tingut una llarga vida i extensa carrera no només com a poeta, sinó com a lexicògrafa i activista cultural. Ha estat sempre involucrada en els afers culturals del seu poble, Sant Feliu de Llobregat, i gràcies als seus versos aparentment senzills s’ha guanyat el cor de molts infants i ha despertat en ells la tendresa per la poesia. Tot i això, no s’ha de menystenir que també ha escrit teatre, contes i novel·les no només per al públic infantil, sinó també per a l’adult, com Diamants i culs de got (2007), El cau de les heures (2008) i El jardí vivent (2010), entre d’altres.
Mentre em dirigeixo cap a casa la Joana, em creuo amb els nens que surten de l’escola. Són les cinc de la tarda, finals de setembre. Pico al timbre de Cal dentista, la professió del seu difunt marit i amb la qual ha quedat batejada aquesta llar fins avui. Al cap d’uns segons, m’obren la porta i m’acompanyen a una sala d’estar replena de llibres, amb una taula al centre amb munts de cartes, plecs de fulls, i encara més llibres. La Joana apareix amb el caminador, ben riallera. De mans fràgils però sàvies, d’ulls clars i observadors. La saludo i l’ajudo a seure. Me la miro, i m’encomana una personalitat entranyable, amb tota una història per explicar, com si fos sortida de les seves pròpies poesies.
S’excusa pel desordre de la taula i diu que avui té un dia una mica pesat i que amb els seus anys, la memòria de tant en tant li falla. Pausadament, va bevent un got d’aigua mentre es disposa a contestar les meves preguntes. Abans, però, em diu: «Al final em coneix tothom, però en el fons no em coneix ningú, perquè ningú em pregunta res».

La major part de la seva obra és de poesia infantil. Per què creu que és tan important inculcar la poesia als més petits?
El que em va portar a escriure per als infants va ser el següent: els meus fills sortien de la universitat i els vaig preguntar què sabien de poesia. Em van dir que res, que només feien allò que surt en els programes, quatre poesies. Em van recitar allò de Con diez cañones por banda,/ viento en popa a toda vela… que jo l’estudiava quan tenia set anys! Els vaig preguntar si feien res de poesia catalana i em van dir que no. Com n’havien de fer, si no n’hi havia! Perquè tot el que hi havia d’en Verdaguer, d’en Carner, són coses molt bones, però poesia dedicada als nens, no n’hi havia. Només s’havien fet uns quants exemples perquè fossin bons, perquè no es peguessin, perquè fossin obedients… tot escolar. Però poesia per cultivar el seu gust per la poesia, no hi havia res. Vaig pensar que els nens tenen els mateixos sentiments que nosaltres. No els saben expressar, però els han de saber encaminar, i a vegades els encaminen cap a bandes que no interessen gens, perquè s’enlluernen amb allò dels més grans. Molts arriben a ser adults sense haver captat la poesia. Jo els deia als meus amics poetes: «feu poesia per a nens, perquè aquesta poesia que vosaltres escriviu és molt bona, però qui espereu que us la llegeixi, si els nens no hi estan acostumats?». Això no podia ser. Així doncs, vaig parar la feina i totes les altres coses que tenia arrencades, i durant nou anys vaig escriure només per a nens. Vaig fer fins a onze llibres. Ara dic prou, plego, perquè ja em quedo tranquil·la.
I com es van rebre aquests llibres?
A les escoles, vam tenir la sorpresa que als professors els van anar molt bé. Perquè a més, els poemes eren curtets, amb una pàgina captaven tota la idea, els hi havien d’explicar poca cosa, i trobaven el canvi aquest tan bonic, d’allò material a allò espiritual. Jo vaig estar molt contenta que ho rebessin tan bé. I han treballat molt, la veritat, m’han fet moltes coses de tots aquests anys fins ara. M’han anat enviant dibuixos sobre les meves poesies o han provat de fer poesies ells, molt boniques totes. Estic molt contenta, me n’he sortit. Perquè ara ja hi ha nens que entenen la poesia.
Ha seguit alguna tècnica especial per crear aquests poemes?
Jo no els he fet coses exemplars, escolars, he seguit un altre camí. Per exemple, els vaig fer uns versets molt senzills que diuen: La lluna és de plata/ el sol és d’or fi,/ jo tinc una casa/ just a mig camí. La lluna és de plata —és mentida, tot i que els fa pensar en una cosa que no és veritat, però és bonica i s’hi assembla— i el sol és d’or fi —una altra imatge. Jo tinc una casa just a mig camí —torna a ser mentida—, però s’imaginen un lloc amb una casa de plata i una altra d’or fi, on tinc una casa just a mig camí. I continua: Sense tu saber-ho,/ cada dia hi véns/ per la porta blava/ dels meus pensaments. El nen s’acostuma a pensar que això és imaginació, però que jo també hi puc entrar, allà! Perquè si pensen com jo, doncs pels meus sentiments poden entrar, cada dia, per aquesta porta blava d’una casa que no existeix. Això és trobar l’estimació de la bellesa. I per aquest camí vaig enfilar. Que no es prenguin la poesia com un canvi de naturalesa, no. La veritat és veritat i la mentida és mentida. Però hi ha una altra manera d’interpretar la veritat a través de la sensibilitat i no a través de les regles normals de la vida. Això és el que jo els volia explicar, i ho han entès.
Com veu els nens d’avui en dia?
Pobrets! No tenen res a mida seva, res. Els introdueixen de pressa en el món dels adults i els hi treuen tot el que ells necessiten, com el temps d’estar amb els pares, perquè treballen fins molt tard. Trobo que són molt espavilats. Ho aprenen tot de seguida! Jo no puc entrar a Internet, els meus néts sí. No vull estudiar res més, ja he fet la meva carrera. He anat pujant els meus graons i ara que em deixin tranquil·la, perquè d’aquí cap allà hi ha una altra escala que no em toca a mi, ja toca a la generació que ve darrere. Però ells són molt llestos. Ara aprenen coses que nosaltres no sabíem, però d’altra banda, se’ls hi han pres ocasions per emmotllar el cervell, perquè si les coses se les troben fetes no saben com ni per què, no serveix de res. Penso que els hi prenen ocasions i s’avorreixen, perquè no treballen ells. En canvi, si ho haguessin de pensar i per dins tenir un treball continu, doncs no s’avorririen, i serien més capaços de ser inventors. Ara no poden inventar, s’ho troben mig inventat, ja. Fan un salt i tiren endavant. La gent no madura, els nens salten d’una cosa a l’altra, i llavors quedarà una humanitat que seguirà uns quants cervells privilegiats, i els altres seran els criats. Jo no sóc qui per dir això, però ho veig així, l’home perd facultats. No perd poder, no, que en va guanyant, però perd capacitat, ell, com a persona. Hi ha molt poca gent que sàpiga parlar d’una cosa si abans no n’ha parlat amb un altre, i no és això.
És que hi ha poc temps dedicat a la reflexió, poc costum de reflexió sobre les coses…
Però això és un mal que ens el porta la civilització, anem per aquest camí. Pitjor anirà encara, pitjor anirà…
En els seus llibres vostè parla sovint sobre plantes i flors mediterrànies que sembla conèixer bé. Quin significat tenen per a vostè les flors? Quan les fa servir en els seus poemes? Perquè a vegades apareixen per descriure sentiments o sensacions…
Les flors són una imatge molt viva de la nostra vida a la terra. Una persona que no fos persona, viuria a la terra i veuria que la flor es panseix i s’ha acabat. Nosaltres sabem que no s’ha acabat, perquè la flor ens diu que l’arbre és viu. Jo sempre he tingut una gran estima per les flors conegudes i senzilles, de tal manera que ara he publicat aquest recull, extret de moltes llibretes de poesia, i he anat triant poemes que fessin una escaleta de la meva vida. El titulo Jardí vivent. Per a mi, a la vida hi ha més bellesa que lletjor; perquè les flors, sempre, són més altes que la roca. No són tan fortes, però la bellesa és més en les flors que en les altres coses de la vida. És el més bonic que tenim, com les fulles, com la naturalesa viva vegetal. Dins el llibre situo la meva vida en quatre parts de jardí. La primera part la titulo Les violetes: unes flors boniques, petites, que no és que les busquem, és que pel bosc les trobem i diem: «ai, quina cosa més bonica!». És la nostra trobada amb la bellesa. A la segona etapa, quan ja he rebut les impressions del que és la bellesa, ve el segon jardí: Les margarides. Són el sí i el no. Allò positiu i allò negatiu, el que agrada, el que no agrada, aquí és on es fa la tria, t’adones d’allò que trauries del món, del que hi posaries. Amb tot això ja he crescut i he conegut el món tal com funciona. Aleshores arriben les Roses… i punxes. Perquè no hi ha rosa sense punxa. Hi dic moltes coses que m’han fet feliç i moltes altres quan ha vingut el dolor, quan he perdut les persones estimades, quan he trobat les punxes. Explico el meu drama, el de cada punxada, el de quedar sola… el tercer és aquest. A la quarta etapa, ja m’he fet vella. He perdut el marit, he tingut els desenganys de la vida, he topat amb totes les punxes. Llavors arriben els Pensaments. És una flor suau que ni té punxes ni té res, que és toveta, que se’t desfà als dits, que quasi ni la pots posar amb aigua perquè no té cua. Són aquests els meus pensaments d’ara. I són molt seriosos. O sigui, que faig com un recull de totes aquestes llibretes, on he anat recollint els poemes que han expressat, més o menys, la situació que s’adeia a una violeta, a una margarida, a una rosa amb punxes. O ja, finalment, en un acabament.