divendres, 6 de desembre de 2013

carta de la Rita a la Joana


Quant senzillament, sense voler donar importància, (a la manera de la Joana) una nena expressa el seu sentiment vers a una persona, sense voler molestar ni donar-se a veure. Això em trenca el cor.
Recordo el dia que jo mateixa vaig recollir, de la porta, el dibuix que li va fer i li vaig entregar a la Joana l'endemà d'haver participat a la cantata.
 Vaig pensar: altres volen saludar-la, que els doni un petó, que els firmi un autògraf..., en canvi ella, vol fer-li arribar silenciosament la seva felicitat de haver contribuït a un acte en honor a la Joana.
I ara, què un infant al llevar-se, i conèixer la noticia de la mort de la Joana el primer que faci sigui agafar un paper, escriure-li una carta, fer-li un dibuix, i de camí cap a l'escola tirar-la a la bústia. Crec que és la cosa més emotiva que pot passar.

Gràcies Rita, segueix sent la persona que ets, el món necessita persones com tu. Segur que la Joana seguirà escrivint poemes amb la ploma que tu li vas entregar i escoltarà totes les cançons que tu interpretaràs.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada