Bon vespre a tothom. Felicitats a tots els premiats i a la organització per donar aquest premi a la llengua catalana.
Com si fos borda…, diu la Joana, això és el que la va portar a escriure i treballar per la llengua, al març del 1980 remarcava al Congres de cultura catalana:
-“Aquells que s’interessen en l’estudi dels trets característics dels pobles, han remarcat, entre altres coses, que els catalans som un poble «malparlat". Certament, en molt pocs països europeus es dóna el cas que la gent culta, fins i tot amb estudis superiors, utilitzi un llenguatge col•loquial tan groller com els catalans. Cosa explicable, si considerem que durant segles la nostra llengua ha sobreviscut confinada en l'ús popular, sense l'acció enriquidora i reguladora d'un Estat que la tingués per instrument en tots els camps institucionals.”
.....
Sempre que em conviden a parlar de la Joana, m’agrada fer-ho amb paraules d’ella, ella es la que tenia el do de dir les coses i si cerquem en els seus escrits trobem la seva opinió sobre casi tot.
Avui celebrem la divuitena edició d’aquests premis, i precisament es donen a gent que com ella sense cap mena de lucre han treballat per la llengua i cultura catalana, avui se li lliure a un dels seus deixebles, amic, i company en moltes tasques, Agustí Vilar, estaria contenta.
En el seu centenari deia que el què mes li agradava dels premis i homenatges que rebia, era que vingués de la gent del poble no de institucions. El seu centenari es va celebrar gràcies a mestres, bibliotecaris, i lectors que ho van moure, la generalitat va sumar-se com va dir ella, pel únic mèrit que no en tenia res a veure, que era que estava viva, si no hagués estat així no s’hauria celebrat ja que aquell any va coincidir amb altres centenaris d’escriptors rellevants. Avui esta present en aquest premi per un altre casualitat, perquè es lliuren a Sant Feliu, ciutat on ha passat quasi tota la seva llarga i productiva vida.
....
Quan avui he obert un dels diccionaris que sempre tinc a l’abast m’ha semblat que els mots s’hi removien, es bellugaven, canviaven de lloc amb sorprenent agitació.
Però més sorprenent encara és el fet que s’hagin tornat sonors.
Maquinalment he engegat la meva cinta magnetofònica mental i heus aquí què hi ha quedat gravat:
“Sóc la llengua catalana: una llengua que no té cap mèrit especial ni cap desmèrit enfront de les altres llengües. La meva importància, la meva vàlua es que EXISTEIXO i això sol ja em fa mereixedora de tots els respectes.
“No vol dir res que hi hagi més o menys milions de persones que la utilitzin; això no treu ni afegeix validesa a la meva existència; tal com no treu importància al sol que hi hagi més o menys gent que se’l miri, ni al mar que hi hagi més o menys gent que s’hi banyi.
“He estat i sóc vehicle d’expressió prou apte per totes les aventures de la ment humana i he servit durant segles els homes que m’han estimat.
“Per això no entenc que em facin servir uns o altres de motiu de discòrdia, que tant adeptes com detractors em posin com un escull en la bona entesa de la gent. Penso que em fan servir de cobertora de les desavinences polítiques d’uns i altres. Em fan servir de palanca per remoure altres interessos i així molts acaben tenint-me odi.
“Als qui em odien no vull dir-los res, però a tots aquells que em defensen els vull aconsellar que en lloc de perdre tant de temps en lluites amb els meus detractors, que s’agafin fort a la Gramàtica i al Diccionari i s’esforcin a enriquir-se amb tot allò que hi poden trobar.
“Hi ha molt bona gent que m’estima i vol defensar-me i no s’ha preocupat gens ni mica de conèixer-me a fons. Gent que crida pretenent que els forasters s’esforcin a entendre’m i parlar-me, quan ells no han mogut un sol dit per saber una regle més de la meva ortografia. Gent que presum de catalanitat i no llegeix llibres catalans perquè “és difícil”. En una paraula, hi ha gent exigent amb els altres i que te mandra d’aprendre la seva pròpia llengua. Gent que presum de tenir una casa i uns vestits impecables i no s’avergonyeix de fer servir un llenguatge inculte.
“Al cap de VUIT ANYS que s’ha acabat aquells QUARANTA ANYS, encara no han trobat temps ni manera de demostrar-me el seu amor, a mi, a la seva llengua, a la que pretenen defensar amb armes rovellades.
“A mi se’m trenca el cor quant penso que molts només se m’acosten “per decret” , o per “necessitat professional”, o per “tàctica comercial”, o per “estratègia política”!...
“No em fa gents feliç aquest amor. Penso que si el vostre amor fos real, jo ja compartiria a totes les escoles, a tots els rètols, a tots els mitjans de comunicació, a tots els espectacles, al costat de l’altra llengua germana, si voleu, que no m’hi fa cap nosa, però no a la seva ombra; que el sol surt per a tothom!”
He tancat lentament el diccionari i m’he posat a reflexionar. No és la darrera vegada que faré passar la cinta que he gravat. Sempre que la vulgueu escoltar, obriu, també, un diccionari o una gramàtica... i sigueu conseqüents.
......
Això ho escrivia la Joana Raspall a la revista local Vaivé ara fa 36 anys quant ella en tenia 70. Molt del que diu és encara vigent.
Aquesta preocupació sobre el Català, li va venir des de joveneta, per això va dedicar tots els anys de la seva vida a què el Català sobrevisqués, i ara després que ella ens ha deixat veiem que continua fent-ho, les seves obres continuen sent un puntal, els diccionaris són empleats per periodistes, cada cop menys per desgràcia, els seus poemes estan a llibres de text d’infants, son treballats a les classes dels nous vinguts, estan en jocs per mòbils i tauletes, Aplicació APP “Un món de poesia”. Estan per yoootube.
Els seus poemes són recitats, musicats i cantats sobretot a escoles i biblioteques, però no només a elles .
Actualment més de 200 poemes estan musicats. Molts d’ells es troben en discs. Alguns en vàries versions.
Un dels poemes que més versions té és: “Podries”, que a més de estar traduït al castellà, al anglès, al brasiler i al coreà, té 12 versions musicals (a més 8 que jo sàpiga sense permís), n’hi ha per corals, jazz, flamenc,... dos d’elles estan dins espectacles.
“Endavant” 5 versions autoritzades (més 3 sense permís), també 2 dins espectacles.
Hi ha forces espectacles, sobretot infantils, que estan basats amb poemes de la Joana, i cada dia van creixent.
I per què la conegueu una mica millor, i no us canseu de tanta parla us deixo amb el video realitzat pel seu nét Ernest Cauhé l’any del seu centenari, on ella i varies persones més, entre elles jo mateixa, us donaran a conèixer una mica més a Joana Raspall.
Moltes gràcies.
(no puc pujar el video per ser massa llarg)
Imma Cauhè
