dilluns, 9 de desembre de 2013

Arxiu: In memoriam

M. Luz Retuerta
Directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

Des d’un espai de la memòria: In memoriam de Joana Raspall

DILLUNS, 9.12.2013. 14:30 H
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional 4 vots )
Fitxes o fitxers dels diccionaris de Joana Raspall que es conserven a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.


Fitxes o fitxers dels diccionaris de Joana Raspall que es conserven a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. (2)


Fitxes o fitxers dels diccionaris de Joana Raspall que es conserven a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. (3)



Comparteix

 


Escric in memoriam de Joana Raspall i ho faig des d’un racó de la memòria: l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, però també des del sentiment d’haver compartit amb  ella moments irrepetibles. Com a  santfeliuenca i arxivera recordo moltes converses amb la Joana en circumstàncies i espais diferents. D’aquestes trobades, n’hi havia unes molt especials que es repetien com un ritus, eren els lliuraments anuals de revistes i papers personals a l’Arxiu. Aquest fet normalment esdevenia a principis d’any. Llavors ella trucava per telèfon a l’Arxiu i em deia:
—Tinc preparades les revistes de Serra d’Or de l’any passat perquè te les enduguis a l’Arxiu. Les voleu?
Sempre li responia que si, perquè temps enrere ens havia proporcionat la col·lecció completa. Llavors m’afanyava a buscar un foradet en el meu temps per anar a casa seva i gaudir de la seva conversa. Era l’ocasió perquè amb calma m’expliqués el que feia i per sentir rememorar les seves antigues vivències, algunes de molt personals que em reservaré per sempre. Llavors no només em donava els exemplars de Serra d’Or, sinó que em lliurava quelcom més: un trosset de la seva memòria en forma de papers. De tots aquests anys, recordo sobretot tres entregues memorables.

Una, a finals de la dècada dels vuitanta, amb el lliurament de la revista Claror, el portantveu de l’Escola de Declamació Miquel Rojas, acompanyada d’alguns documents sobre aquesta entitat. Us podeu imaginar quina emoció vaig sentir si us dic que  m’entregava els seus somnis de l’època republicana, amb el projecte pioner d’una biblioteca per a Sant Feliu de Llobregat, els escrits sobre el model de dona catalana, la participació en la campanya del Segell Pro Infància i, fins i tot, el discurs que havia adreçat als obrers en atur forçós que vivien, com ara, una crisi interminable. Sí, a través d’aquests papers es resumia una etapa de la seva vida de formació que partir de llavors restava definitivament custodiada a l’arxiu de la ciutat.

I van passar els anys i el contacte amb ella pervivia fins que, a mitjans de dècada dels noranta, vaig sentir una humil pregunta a l’altra banda del telèfon:
—Voldríeu conservar les fitxes dels meus tres diccionaris? Les tinc ordenades i arrenglerades en capses de sabates. Us interessen?
I com no ens podien interessar aquells papers que parlen de la seva callada feina de molts anys! D’una tasca ingent, necessària i imprescindible per al català. De tot el que va fer per recuperar els mots, les frases fetes i les locucions! De seguida vaig veure que aquell era un llegat inestimable, un document d’arxiu que dóna fe d’una feina laboriosa i minuciosa. La Joana sempre ha sabut que els reconeixements afalaguen però són efímers, de fet ella va trigar molt a gaudir-ne. Sovint em repetia que l’únic que perdura és la feina constant. Per això, per preservar aquesta feina, va fer entrega d’aquestes fitxes a l’Arxiu. Jo em vaig sentir dipositària d’un tresor i vaig aplegar aquests petits testimonis d’anys de foscor i esforços pensant en el futur.

El tercer moment en realitat és la suma de diverses trobades. Són les entregues de papers esparsos. Entre ells, alguna obra teatral mecanografiada amb anotacions manuscrites i, sobretot, l’evidència de la seva febril activitat cívica i associativa: escrits reclamant la conservació de la Torre de la Presó durant la dècada dels seixanta; impresos i documents del Primer Congrés de Cultura Catalana dels anys setanta; còpies d’actes de l’associació de veïns del seu barri, el de Can Nadal, i escrits sobre el Consell de Cultura de principis dels vuitanta, on es posen les bases culturals de la nova democràcia municipal. Entremig de tot hi ha mostres de la seva proverbial generositat: el treball per preservar i difondre l’autoria dels altres, com l’edició de l’obra poètica inèdita de Martí Dot i de Ramona Pons, o documents referits al Premi de Poesia i a la Tertúlia Martí Dot, on volia estimular la creació dels més joves.

Avui que faig balanç, només tinc paraules d’agraïment per a ella perquè, com arxivera, sento que vaig ser un instrument per fer d’aquesta memòria personal un patrimoni col·lectiu. 

Papers, papers, papers: bocinets d’una vida de creació i de compromís ciutadà que sempre restaran entre nosaltres i molt més enllà quan, els qui ara hi som, marxem per fer el pas definitiu que la Joana acaba de fer. Per això fora bo completar aquest llegat i que la família continués el diàleg amb l’Arxiu que temps enrere va iniciar la Joana. Des d’aquí estem segurs que seria una manera valuosa de preservar la seva memòria.

Aquest estiu hem tingut un becari de l’Escola d’Arxivística que ha organitzat i descrit aquesta documentació dispersa. En l’ordinador tenia tot el seu treball pendent de revisió. Des que sé que la Joana ens ha abandonat, sovint penso que haig d’enllestir aquesta tasca. Avui ho he fet i gràcies a una ordre en el programa informàtic s’ha fet visible per Internet el contingut d’aquest treball. Ara el fons Joana Raspall resta definitivament incorporat a l’Arxiu. Després m’he adonat que, justament avui, també ella s’incorporava definitivament a la terra i potser també a aquella eternitat dels seus poemes...


M. Luz Retuerta
Directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

Sant Feliu de Llobregat, 5 de desembre de 2013
Publicat a fetasantfeliu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada