diumenge, 18 de maig del 2014

Joana Raspall a Espurna

Revisant treballs fets per escoles l'any del centenari de Joana Raspall, hi he trobat 

coses molt valuoses que poden servir a moltes altres, avui he triat un gran treball 

que han realitzat alumnes de 6è de primària i han penjat a internet perquè tothom 

en pugui gaudir i pugui fer ús de la seva feina, ja sigui com a model o com estudi

de poemes, llenguatge...

Em refereixo a la feina feta per l'escola Francesc Aldea de Terrassa, ells ens expliquen 
així el projecte:





El projecte, metodològicament i didàcticament, parteix de l’enfocament que formula Camps (2003)
 a l’hora de programar projectes de llengua. En el nostre cas, partim de la literatura a través d’una 
“proposta de producció oral i escrita amb una intenció comunicativa concreta(…) La concreció 
verbalitzada de què i per a qui es llegirà i s’escriurà, així com què s’aprendrà amb això” (Colomer,
 2005).
Ens va semblar que un catàleg era un producte útil per a la comunitat que contribuïa a commemorar
’any del centenari de l’autora a través d’una classificació poètica accessible a la web. També 
crèiem que era una manera efectiva d’activar l’aprenentatge sobre el gènere poètic. Haver de
 classificar poemes per construir un catàleg (gairebé base de dades) on els usuaris hi puguin 
cercar segons diferents criteris feia que els infants analitzessin els poemes tenint present sempre
 unes categories que ells mateixos havien decidit i portava a la comprensió dels textos perquè 
calia cercar-ne el sentit amagat (els enigmes) per tal de poder-lo explicar al públic receptor del 
catàleg.

CATÀLEG VIRTUAL DE POEMES DE LA JOANA RASPALL

Dimarts, 2 Juliol, 2013

Lara Reyes
Us enviem el nostre catàleg virtual de la Joana Raspall que hem estat fent durant tot l’any. Veureu que 
podeu buscar els poemes de la nostra estima poetessa a partir de diferents elements de cerca: llenguatge,
enigmes, rima, ritme, protagonistes i tipologia textual.
Ja ho veureu al catàleg, però us volem avançar un aspecte a destacar. Hem descobert que pot ser que un 
poema tingui de protagonista dues mandarines, però en realitat pot estar parlant de l’amistat, la venjança,
la rivalitat... Aquesta intencionalitat que vol transmetre l’autora l’hem anomenat enigma. Per això el títol 
del nostre projecte i del catàleg: Els enigmes en la poesia de Joana Raspall.
Cliqueu a la fotografia i entreu a aquest treball "catàleg" tan ben aconseguit.

divendres, 16 de maig del 2014

Rosa Joana i les 7 magnífiques

Per segon any a Sant Feliu s'han reunit les 10 escoles de la ciutat, públiques i privades, alumnes de 3r i 4t EGB amb un total de 320 i tots junts han cantat la cantata: Rosa Joana i les 7 magnífiques,  musicalment la han interpretat l'Escola Municipal de Música i els col·lectius Dones amb Veu i Fora de Text han narrat el conte. Hi ha col·labora també el Casal de la Gent Gran, confeccionant una rosa que han lluit tots els participants.

L'AMPA de l'escola de música venia el llibre que inclou el CD i les partitures.


foto Imma Cauhé


foto Jordi San José

dissabte, 10 de maig del 2014

Rosa Joana Raspall


La 56a Exposició Nacional de Roses es dedica al vincle entre les roses i les cultures del món

Dissabte al migdia es presentarà la Rosa Joana Raspall

Enguany es presentaran dues varietats de roses. Dissabte, a les 12 del migdia, Roses Dot i 

l'Associació Amics de les Roses de Sant Feliu faran la presentació de la rosa Joana Raspall, 

dedicada a la poetessa i escriptora santfeliuenca que va morir al desembre de 2013 als 100 

anys d'edat, i també la rosa Òmnium Cultural. 

(tret de Fetasantfeliu)



Rosa Joana Raspall, batejada el dia 10 de maig del 2014
Feta pels nets i besnets de Pere Dot, "Victor, Pere, Jordi Dot" el roselista de Sant Feliu.




La Rosa Omnium cultural presentada el mateix dia és aquesta:



divendres, 9 de maig del 2014

dimecres, 7 de maig del 2014

Autisme, poetes

La revista Projecte , en el Nº 2 del mes de maig de 2014 fa esmena del poema que la Joana Raspall va cedir pel llibre.



També hi ha el relat que jo he escrit parlant de la meva experiència amb la convivència amb l'Elena. Una noia de 24 anys que pateix d'aquest símptoma.

https://app.box.com/s/t4owskqsp2jcwc5okfon

Foto de Gabriel Maria Pérez.

ELENA
Avui l’Elena plora a la seva manera al saber que la seva avia ha caigut, ella s’expressa diferent, els autistes viuen en un altre món, estan tancats en si mateixos però tenen ganes de comunicar-se i els importa el món que els envolta, però tenen un codi diferent per expressar-se.
Quan em veu, em reconeix, riu i a la seva manera em crida i em demana que m’apropi i l’acompanyi a donar un passeig.
L’Elena ha estat i serà sempre el centre de la família, ja té més de vint anys, és i serà sempre una innocent criatura dependent tota la vida.
Quan era menuda ja es notava que les seves reaccions no eren com la d’altres infants de la seva edat, no somreia quan l’acaronaves i la seva mirada la tenia perduda a un horitzó que qui sap què hi buscava, quant els altres infants ja caminen sols i barbotegen mots, més o menys clars, ella tant sols emetia alguns sons guturals i tenia dificultat en aguantar-se sobre les seves dèbils cametes.
La seva dèria és passar llargues estones, des de fa anys, donant voltes a uns palets embolicats que porta sempre sobre i els guarda com un bell tresor en una bossa. De tant en tant vol renovar-ne i n’agafa uns de nous i els enrotlla amb paper de caramel preferentment, i el referma amb cinta adhesiva. Aquest és el seu afer distintiu.
Amb el pas del temps la situació no millorava, era evident que estava afectada d’autisme, des del moment del diagnòstic, la vida dels pares, el germà, els avis, els oncles... ha estat al voltant d’ella, sempre pendents d’ella i els seus minses avenços.
Una vida senzilla la de l’Elena que fa que la vida de molts d’altres, les dels familiars, es converteixen en vides complicades estan sempre pendents de la seva evolució i estat.
La família, un cop conscients del problema, va haver de canviar de domicili i anar a viure a la ciutat, ja que en el poblet que vivia no es podia trobar l’atenció de metges, educadors, psicoterapeutes... necessaris per atendre correctament aquesta curiosa diferència.
Durant la seva vida, el pare, el germà i familiars, la mare sobretot, han adaptat la seva vida a la vida de l’Elena, s’han dedicat a entendre-la, a comunicar-s’hi, a cuidar-la i a educar-la (dins el que és possible) no sent mai una tasca fàcil.
Després de tots aquests anys, la noia ha crescut i la comunicació amb el món que l’envolta és molt especial. El seu vocabulari consta de molt poques paraules i alguna gesticulació concreta però poc precisa. Si no la coneixes bé, és molt difícil poder entendre-la.
La mare, després d’observar-la i tractar-la tants anys s’ha fet tan còmplice d’ella que la entén a la perfecció, fins el punt de poder endevinar el que li passa quan alguna malaltia l’ataca, ja que la noia no expressa dolor i no sap senyalar quina part del cos li fa mal.
Ara no és com quan era petita quan els avis podien ajudar, a agafar-la, a entretenir-la. Els avis ja no estan aquí i les àvies ja superen la vuitantena d’anys, ja no poden valdre’s ni per elles mateixes.
L’Elena mesura quasi metre setanta d’alçada, és prima i nerviosa i amb poc control de moviments, que són ràpids i inconnexos, pel que en algun d’ells pot fer un mal pas que la portin a trencar-se alguna cama o algun altre os del cos, o pugui malmetre algun objecte que trobi al seu abast.
Cada tarda la seva mare surt a passejar amb ella agafada de la ma, camina una estona i quan l’Elena es cansa l’asseu a la cadira de rodes. Quan en aquests passejos la noia veu algú conegut, des de lluny ja fa senyals per saludar-lo i a la seva manera l’invita a que vagi amb elles.
Jo les he acompanyat algunes vegades. Quant ens trobem m’agafa fort de la mà i sempre em fa la broma de descordar-me el cordó de la bamba i es posa a riure, jo li torno la broma com si m’enfadés i li descordo el bercor de les seves, ella fa senyals de que li torni a cordar. És el nostre joc i la nostra comunicació distintiva, amb altres els demana aigua, o els descorda un botó...
L’Elena és una noia feliç, és i es sent estimada, la seva família també ho és a pesar d’haver-se convertit en el seu àngel de la guarda, per tot el temps de la seva vida, ja que és necessari que no la perdin mai de vista.

Ella viu dins el seu món fantàstic, on tot i tots els que la rodegen són peces de l’univers on ella és el centre.

dilluns, 5 de maig del 2014

Exposició de Roses 2014

Un any més recordem a la Joana en la seva relació amb les Roses. Ella parla, entre altres, en aquest VÍDEO, del roserista més internacional: Pere Dot ide la vinculació a la ciutat.


BTV  PROGRAMES A LA CARTA - DOC'S

19.04.2014
Desplegar
Sant Feliu de Llobregat és la ciutat de les roses. El principal artífex d'aquesta identitat santfeliuenca va ser el roserista Pere Dot. Aquesta pel·lícula documental explica, a través de més de 40 entrevistes, l'origen d'aquesta tradició.

diumenge, 4 de maig del 2014

Nou llibre: Rosa Joana i les set magnífiques

Fet a Sant Feliu

La cantata per recordar Joana Raspall Coincidint amb la Diada de Sant Jordi, ahir es va posar a la venda el llibre de la cantata "Rosa Joana i les set magnífiques" que inclou el CD amb la gravació de les cançons basades en poemes de la Joana Raspall i interpretades per alumnes de l'Escola Municipal de Música de Sant Feliu. El preu és de 12 euros.

El llibre es va poder comprar ahir a les parades de la fira de Sant Jordi de les AMPA, ara es pot trobar a les llibreries de Sant Feliu i també es podrà comprar a la Fira Comercial i Industrial de les Festes de Primavera, d'aquí a 15 dies. L'obra inclou el text de la cantata de l'escriptor Miquel Desclot, gran coneixedor de l'obra de Joana Raspall. La música de la cantata va a càrrec de Joan Josep Blay, professor de l'Escola Municipal de Música de Sant Feliu. I les veus que interpreten les roses que prenen vida en la cantata són del grup local Dones amb Veu. El llibre també inclou les partitures de les cançons.

CyBee promocionen Joana Raspall

Etv  xip/tv

Els CyBee venen roses a Sant Feliu

Informatiu Comarcal


El grup català de moda, CyBee han tingut l'original idea de muntar una parada de roses a la plaça de la Vila de Sant Feliu, el seu municpi natal. Entre acte i acte han volgut fer una parada per recaptar diners venent roses i de pas donar-se a conèixer una mica més.
Amb una rosa els CyBee et regalaven un CD amb la cancó "Endavant", un poema de Joana Raspall versionat pel grup qui ha volgut retre aquest homenatge a la poeta de Sant Feliu, un referent per a tots ells.
A més, el grup ha cantat la cançó en directe per a tothom qui s'hi acostava, fet que ha aplegat a molts curiosos que han volgut sentir com sonen els CyBee de ben a prop.