divendres, 6 de desembre de 2013

núvol, Calàndria - cultura

El llegat de Joana Raspall

 
/ 5.12.2013
En aquests darrers anys, la Joana ja formava part del nostre àmbit més pregon d’afecte. I la seva “fugida” ens ha produït tristesa, certament. Encara que el seu magnífic retaule poètic de diàlegs amb la mort ens n’havia, tanmateix, familiaritzat amb les lluminoses  vigílies de “cendres” que omplien de sentit el viure.  Amb aquesta claredat i finesa poètica ho va expressa, per exemple, en aquest magnífic, ’Passar per la vida’, que ara es publica en l’apartat de “Vivències”  de la Poesia Lírica completa, i que diu:
Amb ales tendres temptejava un cel
prometedor. Amb càndida avidesa
fantasiejava aconseguir l’estel
d’amor i de bellesa
on tot fos pur i gran i veritable.
Oh, foll impuls de folla inquietud!
Oh, foll entorn amable
que enlluernava la meva joventut!
Caminar per la vida aixeca pols;
l’aire es va espesseint i amarganteja.
Sovint l’oïda es torba per udols
de menyspreu o d’enveja…
Viure és feixuc, feixuc… I sense terme
l’esgotadora lluita, el doble esforç
de caminar i volar, passant inerme
entre el no-res dels vius i el tot dels morts.
Sort que més tard sabem gaudir de coses
simples com pa llescat, somriure amic…
I ens defensem darrere portes closes
com si guardàvem un tresor antic;
un íntim vell tresor mai descobert,
abans, per covardia,
avui, perquè se’ns mostra el cel desert.
Tant que abans resplendia!
Ara la pau m’arriba amb petiteses
de somnis puerils, jardins amb flors,
olor de mar, ocells d’ales esteses…
Ales!… Com en tenia jo llavors…
L’encontre amb la Joana va ser tardà, a partir del  seu Jardí vivent. I des de llavors, però, que ens va deixar corpresos i captius de les seves “paraules clares”. Un impacte que compartim, absolutament, amb el que també una lectora ens va fer arribar: “En primer lloc voldria felicitar-los per la cura amb què editen els seus llibres. Té quelcom molt especial poder gaudir d’un llibre ben editat, veure que l’excel·lència del text duu el millor vestit. I en el cas de la poesia més encara, perquè el llibre es llegeix moltes vegades, s’acaricia moltes vegades i un se’l fa seu”.

Joana Raspall

Haig de confessar que no coneixia la meravellosa escriptora Joana Raspall i que descobrir el seu darrer poemari ha estat com trobar un tresor. La poeta Anna Akhmàtova parlava de les roses florint en el glaç i, per mi, el seu particular jardí ha estat com aquesta flor lluint en aquest fred hivern que ens amenaça… O com diu Carme Arenas, en l’estudi introductori de Batec de Paraules, Raspall, ja sigui en poemes narratius o descriptius, ja sigui parlant del joc, dels números o de qualsevol altre tema, intenta potenciar sempre la imaginació del lector, amb els mots encertats, clars i diàfans, amb un ús prodigiós de la musicalitat del llenguatge. Quin llegat! el de Joana Raspall.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada