dimecres 4 de desembre de 2013
ADÉU A LA JOANA RASPALL
La Joana ens ha deixat aquesta matinada, se n'ha anat a dormir amb els estels...
La flama de la seva vida llarga i intensa s'ha anat fonent a poc a poc, però no s'ha apagat del tot, fins que ha tingut la satisfacció de comprovar, amb un sentit homenatge, com l'estimàvem els que la coneixíem. Ara li desitgem un bon repòs.
Gràcies Joana, perquè ens has donat el millor de tu, com a persona i com a poeta. I no t'oblidarem mai, ja que els infants que ara aprenen els teus versos, els ensenyaran als fills, als nets...
ENDREÇA
Pujaré al cel blau
a collir paraules
per una escaleta
tallada en el vent.
És, cada graó,
un manyoc de boira;
a cada replà.
i brilla un estel.
Els cants dels ocells
i fan de barana;
aromes de flors
i posen dosser.
Espereu-me a baix;
tornaré amb les mans
curulles de somnis,
i us els donaré.
Joana Raspall
.jpg)
Tanka XXII- llibre Instants
Marxaré sola;
deixeu-me que ara sigui
tant amb vosaltres.
Tindré temps d'enyorar-vos;
l'eternitat és llarga.
Joana Raspall
TOT UN REGAL HAVER-TE CONEGUT JOANA
TOT UN REGAL HAVER-TE CONEGUT JOANA
diumenge 1 de desembre de 2013
CLOENDA DE L'ANY JOANA RASPALL
M. Roser Algué Vendrells
El divendres vaig tenir la satisfacció d'assitir a l'acte de cloenda de l'any Joana Raspall, a Sant Feliu de llobregat. Va ser un acte molt bonic i no gaire llarg, que sempre s'agraeix.
Van fer la presentació, l'escriptora Maite Carranza ( també va llegir poemes de la Joana) i el cantant Joan Dausà, ambdós sanfeliuencs. Van parlar, l'alcalde, la Carme Arenes i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert.
Després va haver-hi l'actuació d'una coral d'adults i una coral infantil que van cantar cançons dedicades a la Joana. L'acte va acabar amb una pluja de pètals de rosa de paper..
Va ser tot un regal poder estar una estoneta amb la Joana.
 |
| La coral infantil que va cantar part d'una cantata dedicada a la Joana. |
 |
| Finalitzat l'acte, la Joana, va rebre les mostres d'estimació del públic assistent. |
 |
| La Joana i la Maite Carranza. |
 |
| Aquí, amb la seva filla l'Imma i la Roser(jo). |
 |
| Amb tantes mostres d'afecte , la Joana va acabar una mica atabalada. |
 |
| Ben embolicadeta i cap a casa, a descansar de tantes emocions. |
Gràcies Imma, perquè quan he vist el post aquí, he pensat que gairebé devien ser les últimes fotos on la Joana ens feia companyia...Moltes gràcies
ResponEliminaUna forta abraçada.