Recordo la trobada que van fer les dues poetes.
La Joana no hi sentía bé, no escoltava amb claretat el que deia la Montserrat. Les dues es van conèixer als 100 anys i 95 respectivament.
Deia la Montserrat que encara es trobava bé per anar d'un lloc a l'altre, la Joana deia que 5 anys més es notaven. La Montserrat no va arribar als 100.
Els hauria fet el dia 1 passat. aquest mes de febrer de 2018.
Aquesta va ser la segona vegada que es veien i l'última. De la primera, jo tenia gravats uns audios que malauradament van desaparèixer quant em varen robar els ordinadors i el disc dur.
Joana Raspall Juanola. Tot el que puc trobar sobre Joana Raspall. Email:hereusjoanaraspall@gmail.com
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris centenari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris centenari. Mostrar tots els missatges
divendres, 2 de febrer del 2018
diumenge, 28 de desembre del 2014
4a. Setmana Itineràncies poètiques
L'amor és petit - Poema de nadal
L'amor és petit
- qui el coneixeria!-.
- No ho veus - diu la nit -
que m'he tornat dia?
- No veus - diu el cel -
que la terra em guanya
i la neu d'estels
s'ha florit l'entranya?
- No veus- diu el vent-
que tot jo sóc flaire
i la joia encén
de cançons tot l'aire?
-Qui et coneixerà,
Amor? - diu Maria -.
El misteri és clar
dintre l'Establia.
.....................................................Joana Raspall 1954
dilluns, 22 desembre de 2014
el teló de fons del pessebre - poema de nadal
Dolçor de la nit,
mantell de vellut,
cuirassa i escut
d’un món adormit.
Silenci profund,
claror sideral
tenyint fantasmal
d’argent, tot l’entorn.
Llum d'un sol ixent
quan comença el dia
fent la seva via
allà dalt del cel,
amb sa lluentor,
ens deixa amagada
la immensa estelada
que hi ha a la foscor…
Diamants refulgents,
nocturna corona,
bellesa pregona
del espai immens.
La blau transparència
d’oceans i llacs,
mars i rius manyacs,
muden limpidesa
en negre atzabeja
de densa foscor,
i escuma argentada
brodada en l’onada
de mòbil frescor…
Tot de sobte arriba
aclarint tenebres
l'obra d'uns orfebres
del tot divinals:
és un nou estel
de llum tan intensa
que priva de veure
els que ja hi estan.
Una lluminària
volent fer de guia
i als cors imbuïa
de calma i de pau...
Els arbres, pacients,
retallen siluetes
tant grises i quietes
com gegants silents.
Tan dolça és la nit,
que Déu voler un dia
en una establia,
fer Santa la Nit.
Mercè. Nadal 2014
Els millors desitjos per a tots en aquestes dates !!!
SOM PETITS COM EL CABELL... aquarel·la
Som petits com el cabell menut... Qui ho dubta? Som poquet, som res davant l'immensitat i tenim, ens han deixat, ens han implantat el pèndul de l'existir... Aquell cabell perdut en el terra havia existit i d'un estar junt a d'altres com ell, l'havien separat... Però collí embranzida i entrà en la cullera de la sopa, i esgarrifà la boca, i els dits el miraren... ert, sols demanava Pau i Amor... ell era lliure... que no l'anorreessin... Havia marxat del grup de companys per saber si l'estimaven... i era sols un cabell groguet, curt, sense importància... I vingueren uns llavis i li regalaren el seu obsequi millor... i ells estava content i clamava a les culleres de la taula,.. M'HAN REGALAT UN PETÓ...
Que res ens molesti… sapiguem canviar els mals signes…
Siguem feliços fins dins dels moments poc propicis… que el nostre somriure aculli el cabell que ens molesta.ANTON.- T.E. 23-12-14
.............
BOIRA... boli ràpit
La boira penetrava en el forat del pany,
I en les juntes de les portes...
Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.
Veuria el campanar tapat pel boirim ?
No existia per la seva mirada
i el so de les campanes s’esclafava
i s’escoltava com vent melodiós
exclamant que el temps seguia...
Un gos lliurava al cel seus lladrucs
que no espantarien els estels invisibles...
La moixonada quieta en l’arbram
calentejava les niuades de menuts pelats...
Aquell fum de l’escabellosa esborrava
les fotografies que sol i lluna
en groc i platejat mantenien vives...
Com un ploviscó remullava a gotim
en previsió d’una nit de gebre
on el blanc lletós regnaria...
L’espelma encesa, bellugadissa al airet,
li calentejava les idees en l’almàrfega
de palla, pallús i gra del seu cap...
I mentre en els cors imperava quietud
esmirriada, minúscula, menuda
com deixada de compte, falsa pau...
Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS
I esbargiria la boira del cor dels homes.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. 25-12-14.
Cançó de bressol pel meu amor petit
El meu amor petit
s'adorm,
li canto cançons suaus
a cau d'orella.
Dorm gerricó de mel,
coqueta ensucrada.
La mare et vetllarà el son
en la nit fosca.
Dorm reineta del cor,
sol de la casa.
El pare et vetllarà el son
quan arribi l'alba.
El meu amor petit
fa nones,
en un bressol que és nou
cobricel d'estrelles.
Dorm gerricó de mel,
coqueta ensucrada.
La mare et vetllarà el son
en la nit fosca.
Dorm reineta del cor,
sol de la casa.
El pare et vetllarà el son
quan arribi l'alba.
Mirar enrera
Recordo el que ha passat,
estimo el que s’ha quedat enrera.
El sol ponet-se rera meu
em diu que no hi ha retorn,
que el dia se’n va per no tornar,
però la imatge tant bonica,
recorda el que he viscut,
sempre estarà dins meu,
com un paisatge que veig pel retrovisor,
una imatge preciosa,
de tota la meva vida plena de llum.
Harmonioses esferes
Abans que s’acabi aquest
desembre, et descobreixo
entre les puntes dels dits,
com una utopia que emergeix
d’harmonioses esferes.
El làdanum dels teus versos
s’estén al lleuger full de paper
rugós en què et recordo,
i sona la música en contemplar-te,
on no hi ha més que silenci.
Publicat per Pilar
......................
Joana... eterna primavera !!!
Joana, en un temps breu,
T'hem recordat, t'hem gaudit, t'hem llegit...
Ens has transmés sentiments que ens colpegen el pit,
tornant a nosaltres de manera més palesa
amb l'art etern de la paraula escrita
al deixar-nos la magnífica collita
que has conreat lligant mot, rere mot,
on flairar l'aroma d'aquest esperit tan teu...
No és que ara t'oblidem dient-te adéu.
Segueixes sent molt nostra, molt propera.
Sempre seràs eterna primavera
on trobar aquella llum que encengui el cor
i ens deixi el regust de la dolçor
dels teus poemes, parlats en nostra llengua...!!!
QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... aquarel·la
.jpg)
QUE EL QUE ENS ESPERA ENS SIGUI PROPICI A TOTS.
UNA ABRAÇADA QUE OMPLI AQUEST ACABAR I COMENÇAR.
ANTON.- T.E.
..............
QUAN FINEIX L’ANY.- SENTÈNCIES 2
El negoci ens enjulla amb celebracions...
Intercanviem el nostre goig pel seu profit.
.........
No deixem caure la crossa de l’Amistat...
Quants nàufrags ha salvat... Qui sap si nosaltres.
..........
Les dotze campanades ens senyalen la continuïtat
i empenta a seguir dels nostres nous instants de viure.
..........
Callem, que es prepara el naixement
D’una època nova, mai vista...
Això se’ns vol inculcar amb desmesura
- els profetes ho saben del cert -.
.......
Perspicaços, el que no ens manifesten volem saber.
Intricant descobreixo el gran secret...
I quan el se, no és secret i tant em fa...
I em sap greu haver perdut el temps i dinerons...
Avui canviem d’any. Ho sabíem ?
Ho porta el nou calendari...
I tot pot continuar paregudament igual...
Si, menjarem raïm que ennuega,
i beurem cava, pixum de cep...
que es paga de la butxaca per que d’altres cobrin.
I desprès a fer nones per que ara ve any propici
a què ? Ja ho sabrem... Cosa de profecies.
Per ara és un secret que guarden les hores vinents
que ens ho descobriran a molletes de pa
BON ANY NOU per a tothom vull...
Com que us ho he dit ja no és secret.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 31-12-14
Subscriure's a:
Missatges (Atom)