dimecres, 25 de març del 2015

40è aniversari del premi Marti Dot

Aquest premi es pot dir que va ser instituit gràcies a Joana Raspall que volia que el jovent entres al mon de la poesia i amb el premi tindrien un incentiu.

El diari digital Fetasantfeliu ens parla del premi Martí Dot, entra altres coses ens diu:

Els premis Martí Dot van ser néixer al finals del franquisme per a reivindicar les lletres catalanes. La principal impulsora va ser l’escriptora i poeta santfeliuenca Joana Raspall. Des de Fet a Sant Feliu hem parlat amb tres dels guanyadors dels premis: l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro (1978), el santfeliuenc Agustí Vilar (1979) i l’última premiada, Aina Torres (2014). Agustí Vilar i Aina Torres han format part del jurat d’enguany. 

 “En els primers anys de democràcia van tenir molta volada”, gràcies a un “bon prestigi i bon jurat”. Un dels factors que va propiciar l’èxit dels premis va ser, segons Vilar, que “Vicenç Villatoro i Toni Pascual van guanyar el Sant Jordi després dels Martí Dot”.
....
“Fa quatre o cinc anys aquest premi estava gairebé mort. Ara sembla que ha millorat però està molt agafat per pinces”, afirma Vilar. Una de les mesures que es van prendre per a revifar-los va ser ampliar l’edat màxima de 25 a 35 anys

llegir  tot l'article clicant aqui.

dissabte, 21 de març del 2015

ELS AVETS TRISTOS


Com si no hi hagués per mai esperança
que tornés el sol, dormen els avets
sense un tremolar, i van doblegant-se 
sota les nevades els seus braços verds.
Formen un exèrcit gegantí que espera,
ert sota la boira que li entela el front,
el xoc formidable d'alguna glacera
que s'esberla i salta de qui sap a on.
No tenen cançó, fora el vent que es queixa
malferit pels fràgils caramulls de gel, 
o el cruixir d'alguna branca que s'esqueixa,
o un refrec de volves que es troben pel cel.
Quan la nit encengui amb guspira màgica
les mil torxes negres, muts d'expectació 
uniran els braços. I una quietud tràgica 
vetllarà llur somni fins a la claror. 

Joana Raspall

Batecs de paraules ed. El Cep i la nansa                                     foto: Griegos Imma Cauhé

diumenge, 15 de març del 2015

Setmana de la poesia catalana a internet

Esteu preparats per a la Setmana de la Poesia Catalana a Internet? Us informem que enguany la iniciativa tindrà lloc entre els dies 17 i 21 de març. Si voleu conèixer-la en detall, consulteu l'esdeveniment que vàrem publicar ahir.
Amb l'etiqueta ‪#‎regalopoesia‬ omplirem Facebook i Instagram de poesia. No ens podeu fallar!

I els poetes protagonistes a Facebook de la Setmana de la Poesia Catalana a Internet seran: 

- Maria Mercè Marçal: 120 vots
- Miquel Martí i Pol: 109 vots
- Vicent Andrés Estellés: 89 vots
- Joan Brossa: 84 vots
- Joana Raspall: 79 vots


Preparats per crear cadenes poètiques? 

Demà dia 17 començarem amb Maria Mercè Marçal!‪   #‎regalopoesia‬


En el marc de la Setmana de la Poesia Catalana a Internet volem que escolliu els vostres 5 poetes preferits!
És per això que, entre els dies 12 i 14 de març, completarem aquest àlbum fotògrafic amb les imatges de 15 poetes diferents. Cada dia en penjarem un total de 5, per ordre alfabètic, i haureu de posar un "m'agrada" a les imatges dels poetes que preferiu.
El dia 15, a les 20h., tancarem les votacions i seleccionarem els 5 poetes més votats. Aquests seran els protagonistes de la Setmana de la Poesia Catalana a Internet amb l'etiqueta ‪#‎regalopoesia‬.


lletrA  A partir de dimarts podràs compartir poemes dels cinc poetes escollits. A veure quins en surten!
Han sortit els que he posat abans, malgrat jo vaix agafar aquestes dades a les 12 de  la nit del dia 15-3-2015

MARIA-MERCÈ MARÇAL. Ivars d’Urgell, 1952 - Barcelona, 1998 --> 122 personas
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. Burjassot, 1924 - València, 1993 --> 92 personas
JOAN BROSSA. Barcelona, 1919 - 1998 --> 88 personas
JOANA RASPALL. Barcelona, 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 2013 --> 84 personas
JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Barcelona, 1894 - 1924 --> 78 personas

JOSEP PALAU I FABRE. Barcelona, 1917 - 2008 --> 54 personas
MÀRIUS TORRES. Lleida, 1910 – Puig d’Olena, Sant Quirze de Safaja, 1942 --> 51 personas
AUSIÀS MARCH. Gandia, c. 1400 - València, 1459 --> 45 personas
SALVADOR ESPRIU. Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985 -->  43 personas
ÀNGEL GUIMERÀ. Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924 --> 23 personas
MARIÀ AGUILÓ. Palma de Mallorca, 1825 - Barcelona, 1897 -->  11 personas


dijous, 12 de març del 2015

BiblioTec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària

Palau Robert - Barcelona


biblioTecLa Generalitat de Catalunya i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona presenten, al Palau Robert, l’exposició “BiblioTec” amb motiu del centenari de la creació de l’Escola de Bibliotecàries l’any 1915. Una mostra que dóna a conèixer l’evolució d’aquesta institució d’ensenyament i la transformació d’una professió que s’ha adaptat als temps i a les necessitats del mercat.

L’exposició “BiblioTec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària 1915-2015”, que coincideix amb l’Any de les Biblioteques i té com a comissàries Teresa Mañà i Mònica Baró.




Cent anys d’estudis i de professió bibliotecària

BiblioTec3
L’exposició presenta un recorregut cronològic des del 1915, any de creació de l’Escola Superior de Bibliotecàries i també de la Xarxa de biblioteques populars, fins a l’actualitat. Els fets més destacats a Catalunya en l’àmbit de les biblioteques, la informació i la documentació s’agrupen en l’exposició en tres grans períodes:
1915-1939: La creació i la implantació
S’hi  mostra la projecció que van tenir les biblioteques populars i els estudis per a bibliotecàries gràcies a l’impuls d’Eugeni d’Ors en els primers anys i, a partir de l’any 1920, amb la tasca de direcció de Jordi Rubió que va organitzar unes biblioteques modernes, «pensades més per als lectors que per als llibres». La creació del primer sistema de biblioteques populars de la península es va assentar durant els anys de la república, quan Rubió va ser director de l’Escola, la Biblioteca de Catalunya i la Xarxa de populars. Durant la guerra, l’Escola no va aturar l’activitat i des de biblioteques es va posar en marxa el Servei de biblioteques del front, un bibliobús que en la retirada va ser habilitat per traslladar alguns intel·lectuals a França.
1940-1975: La feina callada 
Els anys de la postguerra l’Escola de Bibliotecàries sofreix una regressió total: depuració de professorat, obligació del castellà i assignatures de caràcter humanístic en detriment de les més tècniques. Els primers canvis es donen l’any 1974, amb l’acceptació d’alumnat masculí, el canvi de nom a Escola de Bibliologia i un pla d’estudis més professional. Durant els anys foscos del franquisme, les biblioteques públiques, però, mantenen l’esperit de servei que les havia caracteritzat, preserven els llibres en català i, en els anys seixanta, organitzen les primeres activitats  de difusió de la cultura catalana.
1976-2015: La recuperació  i la normalització

Amb la recuperació democràtica, el món de les biblioteques inicia una gran transformació per posar-se al dia: incorpora noves disciplines, com la documentació i la teledocumentació, i es dota d’un incipient parc informàtic. L’any 1983 l’Escola aconsegueix el reconeixement del rang universitari per als seus estudis, i l’any 1999 s’integra a la Universitat de Barcelona amb el nom de Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Per la seva banda, les biblioteques de tot tipus es multipliquen i es modernitzen. A partir dels anys 1990, comença l’automatització de biblioteques i la creació de biblioteques dels campus universitaris. Els grans canvis tecnològics dels darrers anys s’han incorporat als estudis per poder atendre noves necessitats d’informació i formació dels usuaris. 


Del 17 de febrer al 10 de maig de 2015, a la Sala 4 de les Cotxeres del Palau Robert

diumenge, 8 de març del 2015

dimarts, 3 de març del 2015

" SÓC "



Sóc endins
tan endins del meu temps
que els moments més llunyans giravolten
entorn meu;
el meu cor els fa d’eix
on s’esmola el clotell de les hores,
i s’esmussen els vius dels sentits.

Jo no puc, ni vull, sortir-me’n.


                            Joana Raspall

                              " Jardí vivent "