dijous, 22 de juny de 2017

Biblioteca Sant Feliu de LLobregat

Dissabte 10 de juny de 2017.

S'ha inaugurat la renovada Biblioteca Montserrat Roig. A la sala dedicada als infants han volgut recordar a la Joana Raspall amb els dibuixos de l'aplicació APP " El meu món de poesia" i alguns versos dels seus poemes.





Si voleu baixar-vos l'aplicació, en català, aquí podeu copiar l'adreça. 
www.unmondepoesia.cat


o amb anglès

www.aworldofpoetry.com



El vidre decorat amb el dibuix de la portada de l'aplicació.




Podem llegir:

No diré més: tan sols, amor i vida.
I tots els altres mots ens sobraran.

(Del poema "Dos mots" de Llum i gira-sol.)

Uns altres versos escrits al vidre:



 
Hi podrem forjar 
un món només nostre,
un món que enamora 
de tant diferent.


Només en un somriure 
que em facis tot passant
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.


Plouen poemes! recull amb molts poemes de la Joana.

  Article a: Mascaró de proa.

dilluns, 3 d’abril de 2017

"Plouen poemes" una antologia poètica per als més menuts

"Plouen poemes" és una expressió de joia i
sorpresa com la que senten els nens i les nenes
quan llegeixen, escolten o reciten poesia.
Perquè la poesia ens fa veure el món d'una
manera nova; és com la pluja que amara el
paisatge i el torna  fresc i net. Les seves gotes
omplen l'infant de paraules, emocions, colors,
ritmes i sensacions.
Eumo editorial acaba de publicar una antologia de poesia per a infants il·lustrada per Morad Abselam. La selecció i tria dels poemes que conformen aquesta antologia ha estat realitzada per Vanesa Amat i M. Carme Bernal, professores a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic i per Isabel Muntañà, mestra d'Educació Infantil i Primària a l'escola El Despujol de les Masies de Voltregà.
L'antologia recull més d'un centenar de textos poètics, agrupats en eixos temàtics. Els poemes pertanyen a autors molt diversos que han estat seleccionats tenint en compte criteris de qualitat i varietat. En aquest sentit, s'inclouen textos creats específicament per infants i altres que, inicialment, l'autor havia adreçat a un públic adult, però que presenten elements atractius per als lectors d'edats ben diverses.


       Els autors escollits són quaranta-sis dels quals Joana Raspall és qui hi té més presència amb una vintena de poemes. La segueix Lola Casas amb onze, Ricard Bonmatí i Josep Carner amb vuit; Miquel Martí i Pol amb set; Miquel Desclot amb cinc... Altres poetes com Tomàs Garcés, Maria-Mercè Marçal, Salvador Perarnau, Josep Maria Sala-Valldaura, Josep Vallverdú, Enric Larreula, Salvador Comelles, entre d'altres, també hi són presents. Fins i tot hi hem trobat tres poetes de vuit anys que hi col·laboren amb un poema cada un, detall que constata l'interès de les autores per estimular els infants no sols a llegir poesia sinó també a la creació de textos ja des de ben joves.
Els poemes són
quadres que cal penjar a la memòria
són contes que tenen música
són com trens de paraules que
corren i s'aturen a llocs que no coneixes
o, potser, només, esquitxos d'una pel·lícula.
(Josep M. Sala-Valldaura)
Els poemes d'aquesta antologia estan agrupats per temes. El primer és dedicat als "Animals" i el segueixen "Mesos, estacions i temps"; "Contes i personatges"; "Natura i univers"; "Humanitat, sentiments i emocions"; "Persones, oficis i vida quotidiana"; "Jocs de llengua i cal·ligrames". L'últim tema de l'antologia està dedicat al "Món de la infància, jocs, cançons i festes". El llibre es tanca amb un índex de tots els poemes, classificats per temes, amb les seves referències bibliogràfiques.


 Tota l'antologia està pensada perquè els infants llegeixin, sentin, recitin i comparteixin poesia amb altres infants i -per què no?- amb els adults del seu entorn. I l'objectiu principal no pot ser cap altre que submergir-se en el món de les paraules, fomentar la fantasia i retrobar-se amb les emocions i els sentiments més plaents.
Aquest llibre passa a formar part d'un bon reguitzell de poemaris que durant aquests últims anys s'han anat publicant i que han permès que la poesia infantil, sovint tractada com la parenta pobra de la literatura, sorgeixi amb força, es faci present arreu i permeti als lectors joves assaborir els seus beneficis entre els quals, sense dubte, el de tenir l'oportunitat de gaudir i aprendre amb un gènere literari que forma part d'un llegat cultural que cal mantenir viu. Com diu la contraportada: "Plouen poemes" és una expressió de joia i sorpresa com la que senten els nens i les nenes quan llegeixen, escolten o reciten poesia.La poesia ens fa veure el món d'una manera nova; és com la pluja que amara el paisatge i el torna fresc i net. Les seves gotes omplen l'infant de paraules, emocions, colors, ritmes i sensacions.



Josep Maria Aloy

dissabte, 10 de juny de 2017

Nova musicalització

Ahir va ser un dia molt especial! Va néixer un nou petit membre de La Cuca Viu!
Engegem un projecte d'animació infantil: aquesta cançó li dediquem al BLAI!
Que tinguis una bona entrada a la vida: canta, viu i riu! Felicitats Pau En El Món i Laiona!
Magalí Samas Maria Alonso Muntsa Moral Vinyoles Jaume Galve Madrigal Pau Baixista Ismael Martínez Guarné Jordi Taule Estruch
... Ver más

dijous, 8 de juny de 2017

opinio a:EL TIGRE QUE VINO A LEER

EL TIGRE QUE VINO A LEER

SER OTRO PARA COMPRENDER: “PODRÍAS”.

1Título: Podrías
Título original: Podries.
Traducción: Félix del Río.
Autora del texto: Joana Raspall
Autor de las ilustraciones: Ignasi Blanch.
Editorial: Takatuka.
Precio: 15€.
Resumen y opinión personal: ser padre (o madre, entendedme) se parece un poco a ser el monarca de un reino. Tú mandas, gobiernas, te obedecen, te adoran. El reino es tuyo. Por minúsculo que sea, es tuyo.
Y así nos comportamos los padres: como gobernantes. Orgullosos de nuestro reino (aunque la mitad, o más, de sus características buenas, sean consecuencia de la suerte, y no de nuestro mérito), le defendemos con uñas y dientes. Es más, creemos que su manera de ser es la única válida, las demás son erróneas (que es un modo de decir que nuestra manera de educar es la mejor).
2
Ser padre, en ocasiones, es ser un poco dictador. Miramos con desconfianza el alrededor, la diferencia. Nos cegamos a otras alternativas. Nos olvidamos que la gran mayoría de los caminos llevan al mismo sitio.
Y esa desconfianza a lo ajeno, a lo extranjero, la trasladamos. La trasladamos a nuestros hijos.
Si no, ¿por qué se repite la historia? ¿Por qué seguimos teniendo miedo a la emigración? ¿Por qué miramos con recelo a quien lo ha perdido todo y viene a nuestro país?
3
Este poema es perfecto para ahondar en esos recelos. Para recordarnos que nosotros (padres e hijos) podríamos haber nacido en otro sitio. Simplemente. Algo tan aleatorio e independiente de nuestra voluntad como es el sitio del nacimiento podría ser diferente al que hemos tenido.
Así, si hubiésemos nacido en distinta tierra podríamos ser blancos, o nuestra piel ser negra (ilustración de unos niños mirando, sí, mirando al lector, cada uno con un aspecto y raza diferente).
En otro país acaso vivieras y dirías sí en extraña lengua (unos niños de raza caucásica pintando al lado de otros niños orientales).
Mis versos preferidos: “te habrías criado de otra manera; ya fuera peor, ya fuera más buena” (hay tantos modos de vida… y tantos que dependen de la suerte… realmente cualquiera podríamos ser nosotros).
Tendrías más suerte/ o menos estrella…/ amigos y juegos que distintos fuera (niños jugando al corro);/ vestidos tendrías/ de saco o de seda,/ zapatos de piel/ o alpargata vieja/ o irías desnudo/ perdido en la selva”.
Podrías leer/ cuentos y poemas,/ o no tener libros/ ni saber de letras” (un niño en África declamando ante una mamá y sus bebés, que escuchan).
4
Hasta ahora las ilustraciones han ido “en aumento”. Son expresivas, descriptivas (una pareja de gitanos bailando a la luz del fuego; un niño jugando al fútbol en lo que parece ser una favela; niños en la escuela; niños en un árbol; niños orientales tomando arroz con palillos).
Podrías comer dulces, si quisieras,/ o del negro pan un mendrugo apenas”.
Podrías… podrías…”.
Y entonces todo se emborrona. Un garabato enorme, una explosión, invade la página derecha. Colores rojos y amarillos. Colores de fuego. Niños huyendo con las bolsas encima”.
Niños que caminan con mochilas, asustados, expresión triste. Otros les observan desde sus casas. Expresión de tristeza y desconcierto.
Y al final, esos niños, en amarillo y azul, contemplan una puesta de sol en una playa.
Si hubieras nacido en aquella tierra, podría ser tuya la que es su tristeza”.
5
Lo poesía nace para alcanzar y tocar la parte de los corazones a los que los demás no llegamos. Como padres, tenemos muchos errores, muchos prejuicios y miedos que pasan a nuestros hijos.
La poesía ayuda a paliarlos.
Leyendo este “Podries” de Joana Raspall, que a pesar del tiempo transcurrido está de plena actualidad, por la temática, quizás podremos inculcar a los niños valores fundamentales:
La nacionalidad de una persona no es un mérito propio, ni te otorga derechos. Es una casualidad.
Hay muchos modos de vivir y de educar.
Hay que trasladarse al lugar del otro. Es más, a veces, para entender, hay que ser otro.
Y con “Podrías” nos podemos trasladar. Por un momento, gracias a la combinación de ilustración y verso “sentimos nuestra la que es su tristeza”. Estamos en esa playa, también, echando de menos nuestro hogar. Sabemos lo que se siente.
Y si logramos conservar ese sentimiento, y que lo conserven nuestros hijos… bueno, pues no estará todo perdido.
El poema no necesita presentación; esta traducción de Félix del Río, sí. Creo que es el gran acierto de esta reedición de Takatuka.
Las ilustraciones son muy curiosas. Están hechas con serigrafías; da la impresión (como profana en la materia que soy) que son dibujos hechos a rotulador, con “golpes” de color por encima.
El fondo es blanco. Puro.
El efecto visual muy, muy impactante. Y muy adecuado al poema, camina con él.
Recursos didácticos:
  • Comprensión: primero ir poco a poco, parándose en las ilustraciones. Luego, hacer una segunda lectura más “rápida”, para que entienda el poema en su totalidad.
  • Empatía: ¿cómo se sentiría si tuviese que abandonar su país? ¿Qué es lo que echaría de menos? ¿Sentiría miedo? ¿Tristeza?
  • Conocimiento del mundo: ¿sabe el niño cuántas nacionalidades hay en el mundo? ¿Qué nacionalidades conoce él?
  • Conocimiento: formas de vida. ¿Cómo se come con palillos? ¿Se imagina ir a una escuela sin zapatos? ¿Sabe lo que es ser “nómada”?
Edades: a partir de 4 años.
6

dimecres, 7 de juny de 2017

Presentació de l'àlbum "Podries" 25/05/2017

https://paraulademixa.jimdo.com/2017/05/25/presentaci%C3%B3-de-l-%C3%A0lbum-podries/



No és cap secret que les obres de Joana Raspall segueixen tenint la capacitat d’arribar-nos al cor i fer-nos veure el món des d’una altra perspectiva. Gairebé quaranta anys després, els seus poemes es segueixen reeditant i arribant cada vegada a més gent gràcies a publicacions com les de l’editorial Takatuka, que -justament amb l’artista Ignasi Blanchaquest 2017 ha donat llum a l’àlbum il·lustrat “Podries” (dedicat íntegrament al poema de Joana Raspall amb el mateix nom):

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort 
o potser més pega…

Tindries amics     
i jocs d'altra mena;
duries vestits     
de sac o de seda,
sabates de pell
     o tosca espardenya,
o aniries nu
     perdut per la selva.
Podries llegir
     contes i poemes,
o no tenir llibres
     ni saber de lletra.
Podries menjar
     coses llamineres
o només crostons 
     eixuts de pa negre. 
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell 
podria ser teva.
























Tal i com ens explicava Patric de San Pedro de l’editorial Takatuka i presentador de l’acte, “Podries” va ser publicat el 1998 entre els últims poemes del llibre “Com el plomissol” (LaGalera). “S’han publicat molts llibres de refugiats, però aquest mostra diferents situacions i ens ensenya que la felicitat no està a la riquesa” assegurava de San Pedro. És per això que després de posar-se en contacte amb l’il·lustrador, Igansi Blanch, van estar d’acord en que volien que l’àlbum transmetés “vitalitat i energia de viure”. 


I gràcies a la traducció de Félix del Río al castellà, aquesta petita joia podrà arribar fora de Catalunya i a gent de hispanoamèrica. “És un poema que té ritme” deia Imma Cauhé (filla de Joana Raspall) “i Felix va intentar que en castellà seguís els seus criteris”

Francesc Vallés, creador de l’Eixam d’Amics de Joana Raspall, precisament es dedica a divulgar la seva obra. “Vaig conèixer a la Joana Raspall els últims sis anys de la seva vida.” Ens explicava Vallés “Em vaig apassionar i vaig crear l’Eixam, per a persones que estimen la persona i l’obra, i l’ajuden a difondre”

I d’on li venia la passió a la Joana pels poemes infantils? Segons Francesc Vallés “en aquella època de poemes per a nens en català n’hi havia pocs” i és per això que Raspall va decidir posar-hi remei. Dels seus 1.000 poemes, la meitat són per a nens i nenes. Per a ser més exactes 553 poemes i onze llibres plens de sensibilitat poètica. “La Joana era observadora, ens ofereix unes imatges precioses” afegia Vallés “Un dels grans temes de Joana Raspall són els sentiments, com diu Josep Maria Aloy desplega una rica paleta de colors d’emoció”

A “Podries” però, predomina l’empatia i la solidaritat, ja que Raspall considerava que el primer imperatiu de les persones és ajudar-nos els uns als altres. “A la seva obra hi ha estimació”, recalcava Francesc després de llegir-nos un dels colpidors poemes de “18 poemes de Nadal i un de cap d’any”. 


A més a més, Raspall no triava les paraules per casual. Al vers “Un altre país | fóra casa teva, | i diries "sí" | en un altra llengua” Raspall utilitza la paraula “sí” perquè era la seva preferida:  “Sí! És la paraula sempre en disposició, excepte si és qüestió perversa.”

O quan diu “Per tot això pensa | que importa tenir | les mans ben obertes | i ajudar qui ve | fugint de la guerra” Raspall fa referència a un altre dels seus poemes haikus sobre les "mans obertes": “Les mans obertes | són banderes inútils | si es mostren buides.” 

Imma Cauhé, filla de la poeta, exclamava: “la meva mare estaria al·lucinada de que un poema es convertís en un llibre i que es faci servir tant”. Des d’associacions fins a campanyes l’han fet servir per ressaltar els seus valors, encara que de vegades l’Imma ha tingut que parar-los els peus: “la meva mare no volia que es fes servir per cap idea política fos del bàndol que fos”

De fet, segons Imma, quan Raspall va escriure “Podries” no ho va fer per cap grup de refugiats en concret, senzillament va voler emmarcar els pensaments que li despertaven alguns d’aquells esdeveniments i transmetre a aquells que vivim al primer món “que no som millors”: “Haver nascut aquí no és cap medalla que ens podem posar”. És per això que malgrat està recomanat per entre 8 i 10 anys, “Podries” definitivament no té edat. Segons Imma “hi ha molts poemes que no cal que els classifiquin” i aquest és un d’ells.



Per a Ignasi Blanch, l’experiència amb l’àlbum no ha sigut menys emotiva. “Em va semblar que tornava a Berlín, que tornava el joves Ignasi que provava tècniques múltiples”. I és que “Podries” està fet amb serigrafia, capes d’acetat que formen la il·lustració final un cop es creuen entre elles. 

“Seria més fàcil treballar amb el Photoshop” explicava Blanch “però un treball fet a mà és més humanista”. Hi ha qui considera que Blanch ha canviat d’estil, però Ignasi no es cansa de desmentir-ho: “jo segueixo sent el mateix, només canvio de procediment. Recuperar tècniques artístiques cabdals per a mi és molt important”

Per si encara quedava algun dubte, Blanch afirmava que: “Quan un llibre està fet amb estima per tots, es nota en els acabats”. I està clar que aquest àlbum no podria ser un homenatge més bonic a la increïble figura de Joana Raspall. 

Mx