Quant l'he rellegit he pensat en el túnel de vianants que fa poc s'ha pintat, i el crec adequat, enara qué és un altre el poema que l'ha inspirat.
Us escric el poema sencer:
Un mariner amb pipa
i
rostre colrat
ha vist les sirenes
que
habiten al mar.
I tant si és mentida
com
si és veritat
coses fabuloses
ell
me n’ha contat.
Hi ha una cova fonda
de
sostre empedrat
amb nacre i amb perles
i
estrelles de mar.
Jardins d’anemones
de
color brillant
guardeixen les voreres
de
la sala gran.
Als arbres, que tenen
branques
de corall,
l’aigua i remoreja
amb
so de cristal.
Hi ballen meduses
entre
vels brodats;
les algues s’inclinen
seguint
el compàs.
Els dofins hi juguen
talment com infants
i es tiren petxines
amb
els pops gegants.
En sofas d’esponges
com
coixins inflats,
dormen les sirenes
de
cabells daurats.
Fora, les tortugues
van
marcant el pas
i passen exèrcits
de
peixos armats
amb espases llargues
i martells alçats;
d’altres, duen dintre
uns
focs preparats,
i amb canons de tinta
van els calamars.
Defensen la cova
contra
l’ull humà,
i la gent de terra
mai
no hi podrá entrar.
M’ho ha dit aquell home
que
és un llop de mar,
tot xuclant la pipa
que se li ha
apagat.
