Fetasanfeliu.cat
Joana Raspall
Un mot per cada lletra
( 10 vots )Una mirada al món i al llegat de l'escriptora santfeliuenca.
Arxiu: La recerca i el resguard de llibres i mots en temps difícils, de guerra primer i de postguerra després. Una tasca de salvaguarda del patrimoni cultural i una contribució majúscula a la lexicografia catalana. Nombroses caixes de sabates va omplir de fitxes plenes de mots, dites i frases fetes.
Bibliotecària: La formació rebuda i l’ofici que no fou. El seu pas per l’Escola de Bibliotecàries de Catalunya en temps de la República, va donar fruits anys després, no sense el patiment de corroborar que després de la Guerra Civil, les seves expectatives es torçaven i de quina manera. La promoció de les biblioteques infantils – concepte novedós a la catalunya dels anys 30- i un projecte fallit de Biblioteca al clos de can Nadal, donen mostra clara de la gran bibliotecària que hagués pogut ser. Amb tot, el mestratge de personalitats com Carles Riba i l’amor per la literatura, els llibres i les paraules, varen acabar de desncadenar la seva passió per escriure. Tal i com es va fer menció en el darrer acte del centenari de l’Any Joana Raspall, es vol promoure la Biblioteca Joana Raspall. Posar nom a una biblioteca, un bon homenatge.
Catalana: Ella, la Joana. Com a persona compromesa amb el país, la seva cultura i història; així com amb la seva ciutat, Sant Feliu, i la seva gent. Catalana, també la llengua. La va estimar tant que fins al darrer moment no ha deixat de dir “que no ens la deixem prendre”. Va obrir les portes de casa seva, del seu menjador, on donava classes de català, on es llegia poesia, on es feien reunions per a promoure la cultura i la llengua catalana. Una mestra i una activista.
Dona: i del seu temps. Filla, esposa i mare. Escriptora, poetessa i dramaturga. Com a dona va haver de lluitar pel reconeixement de la seva obra i comprovar com l’autoria no sempre es valorava des de la meritocràcia i l’esforç, sinó que els galons de qui havia pogut fer carrera i treballar en ple franquisme (els homes) prevalien a la tasca precisa i constant de qui escrivia diccionaris de matinada i quan podia. Va esdevenir la primera presidenta d’una entitat cultural de Sant Feliu (El Centre Parroquial) i va tirar endavant la seva passió per escriure fent tots els papers de l’auca. La guionista Maite Carranza va valorar la condició de dona i espcriptora en el darrer acte públic del seu centenari. El casal de la Dona de Sant Feliu va crear el Premi Joana Raspall de Literatura i el col·lectiu Dones amb veu, també li han dedicat recitals amb poesies seves.
Educació: en valors, de qualitat i en català. Ella, filla de mare francesa va creure en els valors de la llibertat i en els cristians, en l’humanisme i la cultura, en el respecte i la lluita pels drets humans. Les seves obres dirigides a públic infantil i juvenil, tant en poesia com en teatre, emanen voluntat pedagògica, estimulant i gens dogmàtica. Va defensar la universalització de l’educació i l’escola en català.
Família: Filles, fill, nétes i néts. A vosaltres tot el suport i estima . Per a vosaltres el record íntim, personal i intransferible d’una persona singular com totes, i estimada i valorada com poques. Un tresor.
Guerra: la que tot ho esguerra. L’horror. La frustració i el patiment. Les dificultats de ser dona i jove en ple context bèl·lic. El tancament d’una etapa i el naixement d’una altra. La fí del somni.
Haikú: una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses. Es tracta d'una composició breu de 3 versos de 5, 7 i 5 mores (síl·labes) que la Joana Raspall va conreuar ja de gran. Un ‘divertimento’ apassionant que la posava de bon humor i que li va permetre jugar amb les paraules, els missatges i la bellesa plàstica i suggerent que proporciona aquesta forma literària vinguda de lluny,del Japó, allà on la natura s’aprecia en majúscules.
Infants: la mainada, la quitxalla. Aquell públic obert a les històries i generós a l’hora d’aprendre. Podríem dir que va ser el seu ‘target’ literari, però ens quedaríem curts. La poesia per infants i joves que escriu Joana Raspall excel·leix per la seva qualitat i per la capacitat d’empatia amb els lectors. Ja de jove, com a estudiant a l'Escola de Bibliotecàries té clar el foment de la lectrura en i entre els més petits. Ja d’adulta ho posa en pràctica i escriu teatre i poesia, Serra d’Or i Cavall Fort se’n fan ressò, i les seves obres comencen a ser valorades, ja a finals dels anys seixanta del segle XX. Avui dia no hi ha llibre de text en llengua catalana que no tingui algun dels seus poemes.
Joventut: primer la dels Pomells, on ella va pertànyer de jove. Després, la dels seus lectors, alguns d’ells ja granadets. Raspall va saber distingir bé les obres per a infants i joves, desenvolupant l’acció, els ginys dels protagonistes i la temàtica a tractar. Desvetllar consciència i gaudir del poder la imaginació. Aquestes són algunes de les principals virtuts de la seva obra per a públic juvenil, especialment en teatre.
Kònsum S.A: Obra de teatre estrenada l’any 1978. La tercera després de ‘El Pou’ (Premi Cavall Fort) i ‘L’Invent’, basada amb les peripècies d’en Nap, en Buf i en Xic. En aquesta obra, especialment crítica i orweliana, els tres protagonistes treballen durant unes vacances en una singular urbanització on el senyor KÒNSUM, símbol de la societat de consum, ho dirigeix tot segons els seus interessos particulars, per mitjà d'un ordinador electrònic. Tot el personal hi és sotmès a diversos sistemes de suggestió i acata les ordres de la "màquina". Els tres amics, disconformes amb aquell estat de coses, ajudaran a desmuntar-ne el funcionament.
Literatura. En majúscules. Pionera de la poesia infantil, va cultivar molts gèneres literaris: novel·la, poesia, teatre. Va escriure una dotzena de reculls de poesia per als més petits, cinc novel·les i reculls de contes i tres obres de teatre. També és autora de cinc reculls de poesia per adults, tres diccionaris de lingüística, tres novel·les i reculls de contes i quatre obres de teatre per adults.
Martí Dot. L’altre Dot. El que no cultivava roses sinó versos. El poeta de poble. L’obrer que escrivia poesies. L’home i el poeta, que la Joana Raspall va saber apreciar i posar en valor. Martí Dot avui dia dóna nom a un institut de secundaria, a un premi de poesia per a menors de trenta anys i a una tertúlia, que va impulsar la Joana i que durant anys va ser l’únic cercle poètic de la ciutat. Sense la humilitat i generositat de la Joana entre d’altres, no coneixeríem ni valoraríem l’obra del poeta santfeliuenc Martí Dot.
Novel·la. Sí, novel·la, també. Sense ser el terreny on més va excel·lir, amb “Diamants i culs de got”, el lector pot copsar perfectament, la seva prosa, la riquesa de les paraules emprades, i el context històric que li va tocar viure de jove. Molt recomanable.
Oberta. A tothom i pràcticament a tot hora, especialment a les tardes i vespres. Compromesa i solidària va ajudar, col·laborar, participar i apadrinar, tota mena de persones, institucions, col·lectius i causes, per petites que fossin.
Poesia. La dels infants i la dels adults. La poesia pròpia i la dels altres. La de Verdaguer. La d’altres poetes catalans i extrangers. La poesia consagrada i la poesia emergent. Gaudia amb la poesia, sobretot amb la dels joves poetes del Premi Martí Dot. Escolta atenta i consells pràctics, tant per millorar-ne l’escriptura, la mètrica, la puntuació com el recitat.
Qualitat. Literària i humana. No calen més qualificatius.
República. L’esclat de llibertat. L’eixida d’una dictadura sense saber que es cauria de nou a una altra. Joventut, ideals, estudis, redescobriment d’una llengua i dels seus poetes.
Servei. A la llengua, al país, a la societat, a Sant Feliu, al barri, a la parròquia, allà on fes falta.
Teatre. Una altra de les seves facetes destacades. Va escriureL'ermita de Sant Miquel el 1964, que va rebre el Premi Santamaria. D'altra banda, va escriure teatre infantil amb obres com la ja esmentada Kònsum, S.A. (1984), El Pou (1969), que va rebre el Premi Cavall Fort i L'invent (1978). Va participar en el 1r Congrés de Cultura Catalana i des de la ponència El llibre de teatre infantil i promou, junt amb altres amants del teatre, la col·lecció de teatre infantil en català a l'editorial Edebé, a partir de la trilogia d'obres teatrals per infants i joves.
Univers. Especialment literari però també metafísic. “Tanta bellesa i sincronia no pot ser casual”, deia, professant el seu amor per la bellesa de les coses.
Veïna. Del passeig Nadal i del carrer Vidal i Ribas. Promotora de l’associació de veïns de Can Nadal, va aportar el seu compromís cívic i democràtic en un barri que encara ara enyora el seu dinamisme i tarannà dialogant.
Web. joanaraspall.cat és el web impulsat des de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat per promoure l'Any Joana Raspall, recollint les múltiples activitats que s'han fet al llarg de tot l'any d'homenatge.També s'hi troben referències d'estudis sobre l'autora, una antologia poètica i recursos diversos vinculats amb l'escriptora.
Xal·lar. El que han fet els lectors amb la seva obra. Gens xovinista ni xabacana, la Joana ens ha ofert un “xim-xim” de la seva producció literària, pausada però contínua.
anY. 2013. Any Joana Raspall. L'any del centenari. L'1 de juliol va fer 100 anys i durant tots aquests mesos ha pogut gaudir dels tants homenatges que se li han fet per commemorar el seu centenari.
Zel, cura, en els seus escrits
Bibliotecària: La formació rebuda i l’ofici que no fou. El seu pas per l’Escola de Bibliotecàries de Catalunya en temps de la República, va donar fruits anys després, no sense el patiment de corroborar que després de la Guerra Civil, les seves expectatives es torçaven i de quina manera. La promoció de les biblioteques infantils – concepte novedós a la catalunya dels anys 30- i un projecte fallit de Biblioteca al clos de can Nadal, donen mostra clara de la gran bibliotecària que hagués pogut ser. Amb tot, el mestratge de personalitats com Carles Riba i l’amor per la literatura, els llibres i les paraules, varen acabar de desncadenar la seva passió per escriure. Tal i com es va fer menció en el darrer acte del centenari de l’Any Joana Raspall, es vol promoure la Biblioteca Joana Raspall. Posar nom a una biblioteca, un bon homenatge.
Catalana: Ella, la Joana. Com a persona compromesa amb el país, la seva cultura i història; així com amb la seva ciutat, Sant Feliu, i la seva gent. Catalana, també la llengua. La va estimar tant que fins al darrer moment no ha deixat de dir “que no ens la deixem prendre”. Va obrir les portes de casa seva, del seu menjador, on donava classes de català, on es llegia poesia, on es feien reunions per a promoure la cultura i la llengua catalana. Una mestra i una activista.
Dona: i del seu temps. Filla, esposa i mare. Escriptora, poetessa i dramaturga. Com a dona va haver de lluitar pel reconeixement de la seva obra i comprovar com l’autoria no sempre es valorava des de la meritocràcia i l’esforç, sinó que els galons de qui havia pogut fer carrera i treballar en ple franquisme (els homes) prevalien a la tasca precisa i constant de qui escrivia diccionaris de matinada i quan podia. Va esdevenir la primera presidenta d’una entitat cultural de Sant Feliu (El Centre Parroquial) i va tirar endavant la seva passió per escriure fent tots els papers de l’auca. La guionista Maite Carranza va valorar la condició de dona i espcriptora en el darrer acte públic del seu centenari. El casal de la Dona de Sant Feliu va crear el Premi Joana Raspall de Literatura i el col·lectiu Dones amb veu, també li han dedicat recitals amb poesies seves.
Educació: en valors, de qualitat i en català. Ella, filla de mare francesa va creure en els valors de la llibertat i en els cristians, en l’humanisme i la cultura, en el respecte i la lluita pels drets humans. Les seves obres dirigides a públic infantil i juvenil, tant en poesia com en teatre, emanen voluntat pedagògica, estimulant i gens dogmàtica. Va defensar la universalització de l’educació i l’escola en català.
Família: Filles, fill, nétes i néts. A vosaltres tot el suport i estima . Per a vosaltres el record íntim, personal i intransferible d’una persona singular com totes, i estimada i valorada com poques. Un tresor.
Guerra: la que tot ho esguerra. L’horror. La frustració i el patiment. Les dificultats de ser dona i jove en ple context bèl·lic. El tancament d’una etapa i el naixement d’una altra. La fí del somni.
Haikú: una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses. Es tracta d'una composició breu de 3 versos de 5, 7 i 5 mores (síl·labes) que la Joana Raspall va conreuar ja de gran. Un ‘divertimento’ apassionant que la posava de bon humor i que li va permetre jugar amb les paraules, els missatges i la bellesa plàstica i suggerent que proporciona aquesta forma literària vinguda de lluny,del Japó, allà on la natura s’aprecia en majúscules.
Infants: la mainada, la quitxalla. Aquell públic obert a les històries i generós a l’hora d’aprendre. Podríem dir que va ser el seu ‘target’ literari, però ens quedaríem curts. La poesia per infants i joves que escriu Joana Raspall excel·leix per la seva qualitat i per la capacitat d’empatia amb els lectors. Ja de jove, com a estudiant a l'Escola de Bibliotecàries té clar el foment de la lectrura en i entre els més petits. Ja d’adulta ho posa en pràctica i escriu teatre i poesia, Serra d’Or i Cavall Fort se’n fan ressò, i les seves obres comencen a ser valorades, ja a finals dels anys seixanta del segle XX. Avui dia no hi ha llibre de text en llengua catalana que no tingui algun dels seus poemes.
Joventut: primer la dels Pomells, on ella va pertànyer de jove. Després, la dels seus lectors, alguns d’ells ja granadets. Raspall va saber distingir bé les obres per a infants i joves, desenvolupant l’acció, els ginys dels protagonistes i la temàtica a tractar. Desvetllar consciència i gaudir del poder la imaginació. Aquestes són algunes de les principals virtuts de la seva obra per a públic juvenil, especialment en teatre.
Kònsum S.A: Obra de teatre estrenada l’any 1978. La tercera després de ‘El Pou’ (Premi Cavall Fort) i ‘L’Invent’, basada amb les peripècies d’en Nap, en Buf i en Xic. En aquesta obra, especialment crítica i orweliana, els tres protagonistes treballen durant unes vacances en una singular urbanització on el senyor KÒNSUM, símbol de la societat de consum, ho dirigeix tot segons els seus interessos particulars, per mitjà d'un ordinador electrònic. Tot el personal hi és sotmès a diversos sistemes de suggestió i acata les ordres de la "màquina". Els tres amics, disconformes amb aquell estat de coses, ajudaran a desmuntar-ne el funcionament.
Literatura. En majúscules. Pionera de la poesia infantil, va cultivar molts gèneres literaris: novel·la, poesia, teatre. Va escriure una dotzena de reculls de poesia per als més petits, cinc novel·les i reculls de contes i tres obres de teatre. També és autora de cinc reculls de poesia per adults, tres diccionaris de lingüística, tres novel·les i reculls de contes i quatre obres de teatre per adults.
Martí Dot. L’altre Dot. El que no cultivava roses sinó versos. El poeta de poble. L’obrer que escrivia poesies. L’home i el poeta, que la Joana Raspall va saber apreciar i posar en valor. Martí Dot avui dia dóna nom a un institut de secundaria, a un premi de poesia per a menors de trenta anys i a una tertúlia, que va impulsar la Joana i que durant anys va ser l’únic cercle poètic de la ciutat. Sense la humilitat i generositat de la Joana entre d’altres, no coneixeríem ni valoraríem l’obra del poeta santfeliuenc Martí Dot.
Novel·la. Sí, novel·la, també. Sense ser el terreny on més va excel·lir, amb “Diamants i culs de got”, el lector pot copsar perfectament, la seva prosa, la riquesa de les paraules emprades, i el context històric que li va tocar viure de jove. Molt recomanable.
Oberta. A tothom i pràcticament a tot hora, especialment a les tardes i vespres. Compromesa i solidària va ajudar, col·laborar, participar i apadrinar, tota mena de persones, institucions, col·lectius i causes, per petites que fossin.
Poesia. La dels infants i la dels adults. La poesia pròpia i la dels altres. La de Verdaguer. La d’altres poetes catalans i extrangers. La poesia consagrada i la poesia emergent. Gaudia amb la poesia, sobretot amb la dels joves poetes del Premi Martí Dot. Escolta atenta i consells pràctics, tant per millorar-ne l’escriptura, la mètrica, la puntuació com el recitat.
Qualitat. Literària i humana. No calen més qualificatius.
República. L’esclat de llibertat. L’eixida d’una dictadura sense saber que es cauria de nou a una altra. Joventut, ideals, estudis, redescobriment d’una llengua i dels seus poetes.
Servei. A la llengua, al país, a la societat, a Sant Feliu, al barri, a la parròquia, allà on fes falta.
Teatre. Una altra de les seves facetes destacades. Va escriureL'ermita de Sant Miquel el 1964, que va rebre el Premi Santamaria. D'altra banda, va escriure teatre infantil amb obres com la ja esmentada Kònsum, S.A. (1984), El Pou (1969), que va rebre el Premi Cavall Fort i L'invent (1978). Va participar en el 1r Congrés de Cultura Catalana i des de la ponència El llibre de teatre infantil i promou, junt amb altres amants del teatre, la col·lecció de teatre infantil en català a l'editorial Edebé, a partir de la trilogia d'obres teatrals per infants i joves.
Univers. Especialment literari però també metafísic. “Tanta bellesa i sincronia no pot ser casual”, deia, professant el seu amor per la bellesa de les coses.
Veïna. Del passeig Nadal i del carrer Vidal i Ribas. Promotora de l’associació de veïns de Can Nadal, va aportar el seu compromís cívic i democràtic en un barri que encara ara enyora el seu dinamisme i tarannà dialogant.
Web. joanaraspall.cat és el web impulsat des de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat per promoure l'Any Joana Raspall, recollint les múltiples activitats que s'han fet al llarg de tot l'any d'homenatge.També s'hi troben referències d'estudis sobre l'autora, una antologia poètica i recursos diversos vinculats amb l'escriptora.
Xal·lar. El que han fet els lectors amb la seva obra. Gens xovinista ni xabacana, la Joana ens ha ofert un “xim-xim” de la seva producció literària, pausada però contínua.
anY. 2013. Any Joana Raspall. L'any del centenari. L'1 de juliol va fer 100 anys i durant tots aquests mesos ha pogut gaudir dels tants homenatges que se li han fet per commemorar el seu centenari.
Zel, cura, en els seus escrits
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada