Entrevista dels guanyadors de Enderrock
Casa Bonaventura Raspall
dissabte, 21 de novembre del 2020
Entrevista cadena Ser.
dimecres, 11 de novembre del 2020
Noticia a Clave .net
CLAVE
Noticias
Juan Valderrama obtiene el premio
Miquel Martí i Pol por su adaptación del poema 'Podries' que canta con Maria
del Mar Bonet y Las Migas
10/11/2020 -
NoticiasClave.net
Maria del Mar Bonet canta con
Juan Valderrama el tema 'Podries', de Joana Raspall, ganador del Premi Miquel
Martí i Pol.
El cantante y
autor Juan Valderrama ha sido el ganador de la 13.ª edición del premio Miquel
Martí i Pol del Certamen
Terra i Cultura, por su adaptación del poema 'Podries' de Joana Raspall, que grabó junto a María del Mar
Bonet y Las Migas e incluyó en su disco-libro
'Mujeres de carne y verso', en el que interpreta poemas musicalizados de
distintas autoras.
Valderrama
adaptó el poema de Raspall junto al músico Rubén
D. Levaniegos. Según el miembro
del jurado, Josep Roca, sumiller de El Celler de Can Roca, la pieza
resalta por su estructura "musical firme" y por cómo, cantando en
catalán, abraza "el poder de la mujer en una cultura aún
desigual".
Los finalistas de esta edición
del premio Martí i Pol han sido 'Vuit de març' de Pau Alabajos,
cantando versos de Maria-Mercè Marçal; 'Cancó' de Marala, que
adapta un poema de Miquel Martí i Pol; 'Sàpigues, company' de Feliu Ventura,
con un poema de Pere Quart, y 'Petita mort' de Vienna,
sobre un texto de Vicent Andrés Estellés.
El jurado ha estado
integrado por el músico y bodeguero Lluís Llach, la actriz Silvia Bel, el poeta Eduard Escoffet, el director editorial
d'Enderrock, Lluís Gendrau, el directivo de SGAE Ramon Muntaner, y el sumiller Josep Roca.
En el disco-libro 'Mujeres de carne y verso', el hijo
de Juanito Valderrama y de Dolores Abril, se rodeó de mujeres músicas instrumentistas y de
cantantes y actrices como Carmen Linares, Sole Giménez,
Carmen París, la
gaitera Cristina Pato, Isabel Gemio (recitando), Maria del Mar
Bonet, Las Migas o Blanca Marsillach.
Con Luis Pastor, Pedro
Pastor y Rubén D. Levaniegos
musicalizó textos de Rosalía de Castro, Gloria Fuertes, Juana Inés de
la Cruz, Gabriela Mistral, Alfonsina Storni, Pilar de Valderrama (la Guiomar de Antonio Machado), Delmira
Agustini, Concha Lagos, Josefina de la Torre, Ángela
Figuera, Elvira Sastre o la barcelonesa Joana Raspall i
Joanola. Los poemas están
cantados en sus respectivos idiomas originales, castellano, catalán
y gallego. La producción estuvo a cargo de David San José.
dimarts, 10 de novembre del 2020
Premi Miquel martí Pol.
L'opinió del jurat
Josep Roca, membre del jurat i sumeller del Celler de Can Roca, ha argumentat la decisió tot dient que el fet que Valderrama canti en català és "una lliçó i és un aprenentatge i una mà estesa. I penso que cantar en una llengua és estimar-la. Gràcies Juan Valderrama per estimar la llengua catalana i cantar-la tan bé."
A més, afegeix Roca, referint-se a l'àlbum del madrileny, Mujeres de carne y verso, "ha fet una peça d'orfebreria, dedicada a les poetesses i a la força de la dona en una cultura encara desigual: la dona com a autora, com a intèrpret, com a instrumentista. Vuit poemes i dones en diferents llengües, en diferents països, de diferents cultures. No és ben bé un disc, tampoc és ben bé un llibre, però és un peça d'orfebreria en castellà, en gallec i en català, i neix com un homenatge a les dones, una reivindicació encara necessària, justa, lloable."
Pel que fa al poema de Raspall i a la musicació de Valderrama, Roca en cita el vers 'Si tu fossis nat a la seva terra, la tristesa d'ell podria ser teva' per explicar com es tracta d'un "cant a la solidaritat, a posar-se en el lloc de l'altre, a la tolerància, a la diversitat, amb paraules directes, remogudes, però senzilles alhora. És un poema colpidor, humà i actual, en aquest mar desigual, procel·lós, patriarcal en què naufraguem com a societat a prop de l'abisme. Ara podeu escoltar aquest poema musicat per Juan Valderrama, Rubén Díaz Levaniegos i tres veus com tres sols: Juan Valderrama, Maria del Mar Bonet i Las Migas. Juan Valderrama abraça el poder de la dona, afalaga el valor de la diversitat i proposa el diàleg de cultura amb la profunditat que permet la poesia."

Juan Valderrama i Maria del Mar Bonet al Teatre Grec Foto: Ray Molinari
"Aconsegueix una dicció preciosa per al lluïment de la del poema, musicat de manera nítida, com daus de transparència. La bellesa vessa en aquest "Podries" musicat. És com una mena de triangle màgic, on cada vèrtex hi aporta plecs lluminosos, de textures carnoses, còmplices, generoses. El primer glop de veu és un glop de sud, vigorós, calent, especiat; és la veu de canyella de Juan Valderrama, com un jaç que acull el terra. L'estructura musical es manté ferma en el curs traçat i s'amplifica i es desplega vestida del vent de gregal lluent de la mar, de la mar de veu de Bonet. I entre els plecs de veus ressonen fustes, piquen mans i vibren cordes, és el mestissatge de Las Migas, completant el postgust amb l'acompanyament: solellosos, càlids, fusionats. És un treball enginyós, nascut d'un cop de cor, deixant anar l'instint, la cooperació i la creativitat per crear un instant infinit de bellesa. Joana Raspall deia que estimava les lletres que conformen els mots, els llavis que els diuen i el cor que els entén, perquè als mots hi ha l'ànima de tota la gent. Si pogués avui escoltar aquest poema musicat, sabria que avui omplim l'ànima dels valors de solidaritat, igualtat, diversitat, amistat, pau i tolerància, i ho vestim de poesia de dones per a tots vosaltres", conclou Roca.
Valderrama ha acollit emocionat i agraït les paraules de Roca, així com el reconeixement, que ha assegurat que és "l'alegria més gran de la meva vida", i que ha volgut dedicar als 'heureus' de Joana Raspall, "que han estat molt generosos, i us dono moltes gràcies a tothom i visca Catalunya i visca la poesia!". Els seus pensaments també han anat amb la seva mare, Dolores Abril, recentment traspassada: "Ella va ser qui em va ensenyar a estimar els idiomes i les cultures, i crec que aquest és el millor homenatge que se li pot fer. Ella hauria estat contentíssima i vull dedicar-lo a la seva memòria"
Els altres artistes nominats
Les altres quatre composicions que havien arribat a ser finalistes eren les musicacions de "Sàpigues, company" del poeta Pere Quart, a càrrec Feliu Ventura; "Cançó" de Miquel Martí i Pol, a càrrec Marala; "Mort petita" de Vicent Andrés Estellés, cançó de bressol a càrrec Vienna; i "Vuit de març" de Maria-Mercè Marçal, a càrrec de Pau Alabajos, interpretada per Gemma Hummet, Meritxell
Gené i Marta Rius.
El darrer any han optat al Premi Miquel Martí i Pol un total de 388 poemes publicats i enregistrats des del 12 de setembre del 2019 al l’11 de setembre del 2020. En total s’han gravat menys poemes musicats que al 2019 (428), un 10% menys, però s’ha rebut una xifra rècord de cançons al Celler: 80 composicions inèdites d’una trentena d’artistes. Els poetes més musicats han estat Enric Casasses (22), Pepe Sales (20), Joan Salvat-Papasseit (18), Miquel Martí i Pol (14) i Vicent Andrés Estellés (11), i les poetesses, Maria Mercè Marçal, Joana Raspall i Mercè Rodoreda.
divendres, 6 de novembre del 2020
Versión en Español, Angles i Català de Podries.
Podrías
Si hubieses
nacido
en distinta
tierra,
podrías ser
blanco,
o
tu piel ser negra…
En otro país
acaso vivieras
y dirías “sí”
en
extraña lengua.
Te habrías
criado
de otra manera
ya fuera peor
ya fuera más
buena.
Tendrías más
suerte
o
menos estrella…
amigos y
juegos
que distintos fueran;
vestidos
tendrías
de saco o de seda,
zapatos de
piel
o
alpargata vieja,
o irías
desnudo
perdido en la selva.
Podrías leer
cuentos y poemas,
o no tener
libros
ni saber de letras.
Podrías comer
dulces,
si quisieras,
o del negro
pan
un mendrugo apenas.
Podrías…
podrías…
Por todo esto piensa
que importa
tener
LAS MANOS ABIERTAS
y acoger al
que huye
de sangrientas guerras
y escapa al
dolor
y
a la cruel pobreza.
Si hubieras
nacido
en aquella tierra,
podría ser
tuya tuya
la que es su tristeza.
Joana Raspall
Traducido por:
Félix del Río
........................
If
you had been born
in another land
you
could be white,
you could be black...
Another
country happened
to be your home
you
could say “yes”
in another tongue.
You
would have been raised
in another way
perhaps
better,
or even worse, maybe.
You
would have better luck
or perhaps less of a chance...
You
would have great friends
and different kinds of games;
you
would wear garments
make of silk or sack,
good
leather shoes
or humble sandals,
or
you would go naked
lost in the savanna.
You
could start to read
poems and stories
or
have no books at all
and be happy and unschooled.
You
could have meals
on all kinds of sweets
or
only dry crusts
left from brown bread.
You
could... you could...
For this you must reckon
that
it’s so important
to keep your hands open
and
help those who come
fleeing from war,
fleeing
from grief and pain
and constant hardship.
If
you happened to be born
where he came from
his
sorrow and despair
would all be yours.
Joana Raspall
Traducció. Sam Abrams
PODRIES...
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fóra casa teva,
i diries "sí"
en un altra llengua.
T'hauries criat
d' altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d' altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.
Joana Raspall
dimarts, 3 de novembre del 2020
Entre els 5 finalistes XIII premi Miquel Martí Pol
Els cinc finalistes del certamen Terra i Cultura 2020
Pau Alabajos, Marala, Juan Valderrama, Feliu Ventura i Vienna són els cinc finalistes elegits pel jurat del XIII Premi Miquel Martí i Pol
El certamen Terra i Cultura impulsat per Lluís Llach i el Celler Vall-Llach s’atorga anualment al millor poema musicat en llengua catalana
El guardó, dotat amb 1.000 euros i una escultura de Josep Bofill, es farà públic el proper dimarts 10 de novembre a les 12.30 h
Els poetes més adaptats han estat Enric Casasses, Pepe Sales i Joan Salvat-Papasseit, d’un total de prop de 400 cançons inèdites
- "Sàpigues, company" de Pere Quart, a càrrec Feliu Ventura
- "Cançó" de Miquel Martí i Pol, a càrrec Marala
- "Podries" de Joana Raspall, a càrrec Juan Valderrama
- "Mort petita" de Vicent Andrés Estellés - Cançó de bressol, a càrrec Vienna
- "Vuit de març" de Maria-Mercè Marçal, a càrrec de Pau Alabajos, interpretada per Gemma Hummet, Meritxell Gené i Marta Rius.
El Premi Miquel Martí Pol s’atorga a la millor poesia musicada en català publicada el darrer any –del 12 de setembre del 2019 a l’11 de setembre del 2020–, i també s’obre a les composicions inèdites presentades al certamen. Tot i el període de confinament, en el període de convocatòria 2019-20 s’han presentat i enregistrat almenys 388 adaptacions de poemes en català. Els poetes més musicats han estat Enric Cassasses (22), Pepe Sales (20), Joan Salvat-Papasseit (18), Miquel Martí i Pol (14) i Vicent Andrés Estellés (11).
Tot i l’afectació de la crisi sanitària, el promotor del certamen, Celler Vall-Llach, va acordar tirar endavant aquesta nova edició per mantenir el caràcter de suport i visualització a la música, la poesia i la cultura en general.
El jurat presidit per Lluís Llach i del qual formen part Sílvia Bel (actriu i rapsoda), Eduard Escoffet (poeta i promotor cultural), Lluís Gendrau (director editorial del Grup Enderrock, Ramon Muntaner (músic i director de l'SGAE a Catalunya i Balears) i Josep Roca (sommelier del Celler de Can Roca) es reunirà aquest dissabte per fer la deliberació via telemàtica.
El guanyador del XIII Premis Miquel Martí i Pol es farà públic el proper dimarts 10 de novembre, a les 12:30 h, en format telemàtic als portals web terraicultura.cat, vallllach.com i enderrock.cat, tot i que l’acte de lliurament s’haurà d’ajornar fins que la situació ho permeti. El guardó té aquest any una dotació econòmica simbòlica de 1.000 euros i una obra original de l’escultor Josep Bofill.
dilluns, 2 de novembre del 2020
Podries, podeu escoltar les diferents versions.
Diferents versions:
http://www.musicadepoetes.cat/titol?autor=733&titol=2168
Encara falten algunes com:
La del grup Macedonia
https://www.youtube.com/watch?v=rGY1izSIYWg
La feta per l'espectacle Invissibles.
Recordem inauguració de la Biblioteca Joana Raspall
divendres, 25 de setembre del 2020
Grec 2020 Podries, Mª del mar Bonet
La Mercè és de Maria del Mar Bonet
Magnífic concert de la cantant mallorquina al Teatre Grec
4 min. BARCELONA
Sí, magnífic concert de Maria del Mar Bonet al Teatre Grec, dins d’aquesta estranya Mercè impossible de viure com a festa major, i en què amb prou feines es pot anar a un parell de concerts al dia. La música, i tanmateix escrupolosament ajustada als protocols pandèmics, és un dels pocs elements de joia compartida en una ciutat espectral, sobretot en un Barri Gòtic i un Raval muts com mai. Així de dur va ser el contrast dijous al migdia. A la plaça Joan Coromines, els Za! van preestrenar l’espectacle impulsat per la Fira Mediterrània de Manresa que han fet amb La Transmegacobla i les Tarta Relena disfressades de Red Bull. Com una mena de Sun Ra Arkestra de Calonge, van posar en marxa una alegre improvisació mediterrània en què també va participar el públic, ben predisposat a implicar-se en el joc que proposen els Za! En acabar el concert, però, passejar pel centre de Barcelona era endinsar-se en una distopia d’absències i silenci.
Però tornem a Maria del Mar Bonet, gran dama de la cançó, com va recordar dijous el cantant Juan Valderrama, un dels convidats al recital de la gran diva de la Mediterrània. De la infinitat de formats que pot triar, va optar per la banda de confiança: Borja Penalba (guitarra), Dani Espasa (piano i acordió), Toni Cuenca (contrabaix) i Antonio Sánchez (percussió). Com era previsible, la màquina instrumental va funcionar sòlida i elàstica, poderosa de bon inici amb l’alegria rítmica mentre ella cantava paraules de Llull, i amb diàlegs extraordinaris al llarg de la nit, unes vegades d’acordió i contrabaix (en la versió de Penyora, de Lluís Llach), altres d’acordió i guitarra ( De sentir). També podia triar infinitat de repertoris, i va decidir anar a l’arrel pròpia, a les tonades d’horta i a les primeres cançons, que va presentar com a bocins autobiogràfics: Joan d’on vens, Aigo, No trobaràs la mar i Me n’aniré de casa. I el vent que es colava pels micròfons, i que escampava les partitures d’Espasa, afegia un punt extra de màgia a una nit amb altres punts extra.
En un Teatre Grec despullat dels seients i l’heura artificial que va lluir durant el Festival Grec, el públic va rebre amb una ovació impressionant Toti Soler, company de les primeres aventures musicals de Bonet. Tots dos van interpretar a duo Cançó de suburbi, i tot seguit ella, generosa com només ho saben ser les gran dives, va deixar l’escenari perquè el guitarrista toqués i cantes Petita festa. Va repetir la jugada amb Miquel Gil: primer van fer un espectacular combat de tonades, valencianes ell, mallorquines ella, recordant que el cant a cappella de les cançons de treball i de batre és una pràctica compartida a tota la Mediterrània, i després el tro de Catarroja va versionar precisament Mercè, de Bonet. "No us esperàveu aquesta Mercè amb aquesta veu i aquesta intensitat", va dir ella. La part dels convidats es va tancar amb Juan Valderrama, amb qui la cantant mallorquina ha col·laborat en el disc dedicat a poetes Mujeres de carne y verso. Junts, i també amb el guitarrista Rubén Díaz Levaniegos, van cantar el poema Podries de Joana Raspall, i, amb Bonet fora de l’escenari, el fill de Juanito Valderrama va interpretar No quiero a partir dels versos de dolor i anhel d’Ángela Figuera Aymerich.
El tram final, que va començar amb la versió del Worlds apart de Bruce Springsteen i va acabar en un bis improvisat amb tonades, va ser un regal. Bonet, impecable en l’afinació, va interpretar Alenar arrauxada, amb la força d’una deessa primordial, i amb l’emoció ambiental a lloc, es va acomiadar amb Què volen aquest gent, dedicada a la memòria de Lluís Serrahima. "Aquesta cançó la vam cantar, la vam deixar de cantar, la tornem a cantar i la seguirem cantant fins que treguin els presos polítics de la presó i tornin els polítics exiliats", va dir Maria del Mar Bonet.
dijous, 24 de setembre del 2020
Podries, poema musicat per diferents musics
En aquesta pàgina he trobat concentrades algunes de les versions musicades del poema Podries de Juana Raspall.
http://www.musicadepoetes.cat/titol?autor=733&titol=2168
dimecres, 16 de setembre del 2020
El Periodico - Maria del Mar Bonet a Valencia canta Podries de Joana Raspall
CRÓNICA
Maria del Mar Bonet resplandece en Valencia
La cantautora grabó en el teatro Micalet un disco en directo, con abundante material inédito y acompañada de Borja Penalba y el percusionista Antonio Sánchez, que verá la luz este otoñoValencia es para Maria del Mar Bonet la luz y la sensualidad, y “las puertas, los ángeles y las lunas”, y Estellés, siempre Estellés, el poeta más citado en los recitales que ha ofrecido en el teatro Micalet, adonde ha acudido para cometer la osadía de grabar un disco en directo ahora que los conciertos están como están. Noches de largas complicidades, con clásicos de su obra y un buen número de piezas inéditas que ha querido plasmar así, envueltas en los aplausos del que siempre ha sido su público más efervescente.
El Micalet, que la acogió por primera vez en 1970, volvió a ella, adecuándose ahora al protocolo del 75% de aforo (un poco más holgado que el 50% de Catalunya), en tres sesiones que confluirán en ese álbum de edición prevista para este otoño; testimonio, por fin, de su fértil entente con la guitarra y la voz de Borja Penalba. Conciertos culminados este sábado y que abrió el músico valenciano con dos piezas en solitario: la adaptación de la ‘Nova cançó de l’amor perdut’, de Joan Ramon Bonet, el ‘jutge’ que en su día abrió camino a la hermana pequeña, y ese prodigioso hallazgo llamado ‘Jo d’aquesta cançó en dic Ripoll’, construido a partir de un poema que Pere Quart dedicó a la cantante y que había permanecido entre sombras y algodones todos estos años.
Vuelta a Estellés
Salió ella acto seguido para cantar a Verdaguer en ‘L’amor és mar desfeta’ y cruzar la música de la canción popular ‘Horabaixa post el sol’ con el poema de Vicent Andrés Estellés ‘Jo tinc una mort petita’. Fue otra de las novedades que ofrecerá el disco, hasta nueve de las 21 piezas del recital, en el que hubo espacio para las primigenias ‘cançons d’Horta’, como son ‘Me n’aniré de casa’ i ‘No trobaràs la mar’, y para las miradas al cancionero de Toti Soler: una ‘Petita festa’ con impulsos country, camino de ‘Em dius que el nostre amor’.
Nuevas texturas de la mano del tercer vértice, el prestidigitador Antonio Sánchez, a cargo de su ‘set’ de percusiones del profesor Franz de Copenhague: platos, platillos y espirales alambicados, el pandero cuadrado en ‘Illa’ (del ibicenco Projecte Mut) y la botella de anís ‘La Castellana’, dotada del conveniente grano, y esa especie de castañuela colgada en el pecho llamada ‘peitoque’, ambas conjuradas en el ‘Homenatge a Teresa’ de Ovidi Montllor.
Horizontes de isla
La cosecha novedosa sirvió ‘No hi ha llum’, con texto de Marc Granell y música de Borja Penalba, y ese ‘Podries’ (Joana Raspall y Luis Pastor) que la cantautora compartió con Juan Valderrama en su último álbum, ‘Mujeres de carne y verso’. Más Estellés en ‘No puc dir el teu nom’, trenzando las voces con sentimiento, y en la repesca de ‘Les illes’, en la que ella vino a distinguir insularidad de aislamiento: “los que somos de una isla siempre pensamos que no hay límites y que el horizonte queda muy lejos”. Y en la indispensable ‘Alenar’, la pieza que Manel mandó al espacio sideral, celebrando la vida entre los “geranis i ombres” del “carrer dels Cavallers”.
Estos conciertos han capturado a una Maria del Mar Bonet en plenitud y en reencuentro de su fondo como trovadora tras la aventura cubana de ‘Ultramar’ (2017), asociando una vez más a Valencia con el “tiempo de luz y primavera”. También en tiempo de bises, que corrieron amparados por esos refrescantes ‘Blaus i sol de roses blanques’ (Blai Bonet y Antoni Parera Fons), antes de bajar el telón con ‘La Balanguera’, cantada por el público a través de las mascarillas, y un ‘So de pastera’ directo a la raíz, allá donde nunca se cansará de volver.
15-setembre 2020

