L'opinió del jurat
Josep Roca, membre del jurat i sumeller del Celler de Can Roca, ha argumentat la decisió tot dient que el fet que Valderrama canti en català és "una lliçó i és un aprenentatge i una mà estesa. I penso que cantar en una llengua és estimar-la. Gràcies Juan Valderrama per estimar la llengua catalana i cantar-la tan bé."
A més, afegeix Roca, referint-se a l'àlbum del madrileny, Mujeres de carne y verso, "ha fet una peça d'orfebreria, dedicada a les poetesses i a la força de la dona en una cultura encara desigual: la dona com a autora, com a intèrpret, com a instrumentista. Vuit poemes i dones en diferents llengües, en diferents països, de diferents cultures. No és ben bé un disc, tampoc és ben bé un llibre, però és un peça d'orfebreria en castellà, en gallec i en català, i neix com un homenatge a les dones, una reivindicació encara necessària, justa, lloable."
Pel que fa al poema de Raspall i a la musicació de Valderrama, Roca en cita el vers 'Si tu fossis nat a la seva terra, la tristesa d'ell podria ser teva' per explicar com es tracta d'un "cant a la solidaritat, a posar-se en el lloc de l'altre, a la tolerància, a la diversitat, amb paraules directes, remogudes, però senzilles alhora. És un poema colpidor, humà i actual, en aquest mar desigual, procel·lós, patriarcal en què naufraguem com a societat a prop de l'abisme. Ara podeu escoltar aquest poema musicat per Juan Valderrama, Rubén Díaz Levaniegos i tres veus com tres sols: Juan Valderrama, Maria del Mar Bonet i Las Migas. Juan Valderrama abraça el poder de la dona, afalaga el valor de la diversitat i proposa el diàleg de cultura amb la profunditat que permet la poesia."
Juan Valderrama i Maria del Mar Bonet al Teatre Grec Foto: Ray Molinari
"Aconsegueix una dicció preciosa per al lluïment de la del poema, musicat de manera nítida, com daus de transparència. La bellesa vessa en aquest "Podries" musicat. És com una mena de triangle màgic, on cada vèrtex hi aporta plecs lluminosos, de textures carnoses, còmplices, generoses. El primer glop de veu és un glop de sud, vigorós, calent, especiat; és la veu de canyella de Juan Valderrama, com un jaç que acull el terra. L'estructura musical es manté ferma en el curs traçat i s'amplifica i es desplega vestida del vent de gregal lluent de la mar, de la mar de veu de Bonet. I entre els plecs de veus ressonen fustes, piquen mans i vibren cordes, és el mestissatge de Las Migas, completant el postgust amb l'acompanyament: solellosos, càlids, fusionats. És un treball enginyós, nascut d'un cop de cor, deixant anar l'instint, la cooperació i la creativitat per crear un instant infinit de bellesa. Joana Raspall deia que estimava les lletres que conformen els mots, els llavis que els diuen i el cor que els entén, perquè als mots hi ha l'ànima de tota la gent. Si pogués avui escoltar aquest poema musicat, sabria que avui omplim l'ànima dels valors de solidaritat, igualtat, diversitat, amistat, pau i tolerància, i ho vestim de poesia de dones per a tots vosaltres", conclou Roca.
Valderrama ha acollit emocionat i agraït les paraules de Roca, així com el reconeixement, que ha assegurat que és "l'alegria més gran de la meva vida", i que ha volgut dedicar als 'heureus' de Joana Raspall, "que han estat molt generosos, i us dono moltes gràcies a tothom i visca Catalunya i visca la poesia!". Els seus pensaments també han anat amb la seva mare, Dolores Abril, recentment traspassada: "Ella va ser qui em va ensenyar a estimar els idiomes i les cultures, i crec que aquest és el millor homenatge que se li pot fer. Ella hauria estat contentíssima i vull dedicar-lo a la seva memòria"
Els altres artistes nominats
Les altres quatre composicions que havien arribat a ser finalistes eren les musicacions de "Sàpigues, company" del poeta Pere Quart, a càrrec Feliu Ventura; "Cançó" de Miquel Martí i Pol, a càrrec Marala; "Mort petita" de Vicent Andrés Estellés, cançó de bressol a càrrec Vienna; i "Vuit de març" de Maria-Mercè Marçal, a càrrec de Pau Alabajos, interpretada per Gemma Hummet, Meritxell
Gené i Marta Rius.
El darrer any han optat al Premi Miquel Martí i Pol un total de 388 poemes publicats i enregistrats des del 12 de setembre del 2019 al l’11 de setembre del 2020. En total s’han gravat menys poemes musicats que al 2019 (428), un 10% menys, però s’ha rebut una xifra rècord de cançons al Celler: 80 composicions inèdites d’una trentena d’artistes. Els poetes més musicats han estat Enric Casasses (22), Pepe Sales (20), Joan Salvat-Papasseit (18), Miquel Martí i Pol (14) i Vicent Andrés Estellés (11), i les poetesses, Maria Mercè Marçal, Joana Raspall i Mercè Rodoreda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada