dissabte, 8 de març del 2014




http://www.slideshare.net/cmoreso/joana-raspall-presentaci

Taller de lectura. Joana Raspall

by Assessora LIC at Departament d'Ensenyament on Apr 04, 2013

  • 1. TALLER DE LECTURA Joana RaspallAprenem a buscar el tema d’una poesia.
  • 2. Connexió• Sabeu que aquest any es celebra el centenari de la Joana Raspall?• Avui llegirem algun dels seus poemes.• Aprendreu a trobar el tema del que parlen aquests poemes.
  • 3. Poema per modelar el mestreLes sargantanesArran del camí,dues sargantanesel sol comparteixencom bones germanes.Els surt un serpentverd com les olives,amb ulls de qui potmenjar-se-les vives.- És meu, aquest lloc! -orgullós els crida.Elles fugen llunyper salvar la vida.I mentre el serpentxiulant les provoca,laixafa un tractorcom qui fa una coca.
  • 4. Modelatge del mestreLlegeixo la poesia Em pregunto Escric una Comparo amb el de qui o de paraula o frase títol. què parla?Arran del camí, Parla de dues Les sargantanes Coincideix amb eldues sargantanes sargantanes títol.el sol comparteixen que paren el A vegades pot sercom bones germanes. sol... que no coincideixi.Els surt un serpentverd com les olives,amb ulls de qui potmenjar-se-les vives.- És meu, aquest lloc! -orgullós els crida....
  • 5. Gira’t i parla• Ara comenta amb el teu company què has de fer per trobar el tema d’una poesia.
  • 6. Enllaç• Ara us dono una altra poesia sense el títol.• Haureu de trobar el tema de la poesia tal com he fet jo. REFERENT D’AULA Trobar el tema de que parla una poesia 1.- Llegiré la poesia. 2.- Contestaré la pregunta: De qui o de què parla? 3.- Escriuré una paraula o frase curta que ho expliqui. 4.- Comprovaré si coincideix amb el títol o no.
  • 7. Poema pels alumnes LES BOMBOLLES Vine a fer bombolles, que tinc un tassó ple daigua i sabó. Mira com voleien i brillen al sol tot fent tornassol! Si la més bonica proves dagafar, set fon a la mà... I et quedes en dubte de si lhas bufat o ho has somniat!
  • 8. Autoavaluació SÍ NOHe llegit la poesia?He contestat la pregunta: De qui o de què parla?He escrit una paraula o frase curta que ho expliqui.He comprovat si coincideix amb el títol.Crec que sé trobar el tema del que tracta una poesia?
  • 9. Crèdits• Poesies: Joana Raspall• Web: Viu la Poesia.• Imatges: bibliopoemes.blogspot.com• Proposta Taller de Lectura: Beatriu Palau
http://www.slideshare.net/beatriu.palau/taller-de-lectura-joana-raspall


Endavant! Homenatge a Joana Raspall.





Quina llàstima que no hi vaig poder assistir. Moltes gràcies a tots aquests grans amics que de manera desinteresada han fet coneixer i apropoar-se a la Joana.

11-maig-2013

divendres, 7 de març del 2014

Presentació recull dels relats breus per a dones "Joana Raspall"

Paraules del nostre alcalde de Sant Feliu de Llobregat Jordi San José

Al Palau falguera, commemorant el 8 de Març, homenatjant 

les Joanes Raspalls i les Adelas Barquin que han fet 

possible el nostre Sant Feliu d'avui i jo vull pensar que de 

sempre!



dijous, 6 de març del 2014

Per tu, Joana!





L'escola Josep Teresianes de Gràcia, ha fet aquest homenatge a la Joana Raspall

dissabte, 1 de març del 2014

St. Llorenç d'Hortons a Joana Raspall

El passat 16 de febrer a l'ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons es va presentar l'exposició Escateta dedicada a Joan Raspall i es va recitar algunes de les seves poesies acompanyades per música.
Va ser un acte emotiu i amb força paricipació, aqui algunes de les imatges de l'acte:





dilluns, 24 de febrer del 2014

Biblioteca Mestra Maria Antonia de Torredembarra


La vida sovint et fa regals. Regals en forma de persona, de situació, de coneixements... Quan nosaltres vam conèixer la Ma. Antònia Cahué Raspall (filla de la poeta) vam saber que era un regal d'allò més complet. Amb ella, lectora assídua de la nostra biblioteca, vam descobrir la vida i l'obra de la Joana Raspall més enllà del que ens explicaven els llibres o del que nosaltres podíem esbrinar endinsant-nos en els seus poemes. La Ma. Antònia ens va mostrar una artista, ja admirada per nosaltres, des del cor i el prisma que donen les vivències de primera mà.
D'aquestes converses vam saber que la Joana Raspall guardava paraules en capses de sabates, amb les que després omplia diccionaris (com el Diccionari de locucions i frases fetes) i glossaris (com el que trobem al poemariPetits poemes per a nois i noies). Vam imaginar-nos com devia ser tenir animals d'un circ al garatge de casa i contemplar com els raspallaven... 
I de tant escoltar històries i imaginar-les vam crear la nostra pròpia, així neix L'ànima de les andròmines a les golfes de la Joana Raspall.


Hi havia una vegada, una nena que es deia Joana Raspall. Una matí, la mare la pentinava i ella no parava de queixar-se "Mare, em fas mal!", li deia. La mare li va dir que no era ella qui li feia mal, era el raspall. La Joana, sorpresa, va rumiar i rumiar sobre la similitud del nom de l'objecte i del seu cognom. A partir d'aquell moment, durant tota la seva vida, es va interessar per tot allò que tenia a veure amb el seu cognom.
Va col·leccionar tot tipus de raspalls: pel cabell, per la roba, per a les feines del camp... També li agradaven molt les paraules noves, que recollia i guardava en capses de sabates. Sense oblidar la seva afició per la poesia, aquella meravellosa manera d’apropar-nos el món amb paraules senzilles plenes de tendresa. Tant li agradaven les poesies i les paraules que en comptes d'etiquetar les capses indicant "llibres” o “estris de camp” enganxava poemes que tenien a veure amb aquells temes! I sobretot, tenia molts contes i llibres, que l'apassionaven. Tantes andròmines va col·leccionar que les golfes de casa seva es van convertir en un dels llocs més màgics de tota la casa.

Entre els contes allà guardats hi ha havia un de molt especial, Raspall de Pere Calders. Un conte màgic i fantasiós que ensenya que hi ha una realitat més enllà de l'aparença de les coses. El protagonista intenta, sigui com sigui, omplir el buit que li ha deixat el seu estimat gos, buscant objectes que li puguin fer tanta companyia i als quals pugui demostrar el seu amor. Després de provar amb una baldufa, una pilota, un canari, decideix pujar a les golfes i..., mira que remiraràs, troba un raspall, que lliga a un tros de cordill, convertint-lo en la mascota perfecta! 
Aquest conte era el preferit de la Joana, perquè li recordava a la poesia objecte, aquella que feia el poeta Joan Brossa. Les obres que més li agradaven a la Joana eren:

Contes

Pausa

Un dia, els alumnes de 5è de l'escola Els Ametllers, van visitar les golfes de casa de la Joana Raspall i meravellats per tot el que allà s'hi amagava no van poder resistir la temptació de crear els seus propis poemes objectes. Només s'havien de deixar portar per l'ànima de les andròmines... 
Maduixes amb nata
L'aranya que volia ser Elvis
Properament penjarem la descripció del Laboratori de lletres i imatges "L'ànima de les andròmines a les golfes de la Joana Rspall".
Si voleu saber-ne més podeu visitar el nostre perfil de Pinterest


dijous, 20 de febrer del 2014

Les violetes de la Joana

He baixat al jardí,
elles, allí estaven,
les violetes florides.
T’esperaven a tu.
He sentit la teva veu:
-Cull-les, són les primeres.
T'he vist contemplar-les,
cada any les vigilaves,
-Ja hi ha violetes!
Les primeres floretes,
i les petites fulles
omplen aquest gerret,
aquest que avui he guarnit
amb noves violetes,
les que estimaves tant

i ja no podràs collir.


Imma

divendres, 14 de febrer del 2014

Butlleti Sant Feliu de LLobregat núm. 451 - febrer 2014

En el butlleti tobem que a la pagina 14 parla de la
Joana, i a la 15 l'amic i poeta Agustí Vilar en una 
entrevista també es refereix a ella i als actes fets 
en el seu centenari.

L’Any Joana Raspall deixa més de 200 activitats 
i un extens llegat


La mort de l’escriptora el 4 de desembre va coincidir amb 
el final del seu any commemoratiu




La mort de l’escriptora Joana Raspall el 4 de desembre de 2013 va arribar quatre dies després de la celebració de l’acte de cloenda de l’Any Joana Raspall, que va aplegar més de 500 persones en un emotiu homenatge a la Sala Ibèria. L’escriptora va ser-hi present i es va mostrar molt agraïda pel conjunt d’activitats organitzades durant l’any del centenari del seu naixement.
La commemoració de l’Any Joana Raspall es va iniciar el mes de febrer de 2013 i des d’aleshores es van celebrar arreu de Catalunya més de 200 activitats com ara exposicions, tallers, cantates, recitals de poesia, edicions, reedicions i presentacions de llibres o conferències per difondre l’obra i la trajectòria de la poetessa santfeliuenca. Les escoles i altres centres formatius van impulsar més d’un centenar d’activitats que han permès conèixer millor la figura de Joana Raspall, especialment als infants i joves.
Entre els actes d’homenatge cal destacar l’”Enfilall de mots” organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans, així com l’acte institucional de l’1 de juliol, dia en què l’escriptora va complir els 100 anys, al Palau de la Generalitat i que va ser presidit pel president Artur Mas. En aquest acte, es va lliurar a la poetessa la Medalla Centenària que atorga el Departament de Benestar i Família a les persones que fan 100 anys. La celebració de l’Any Joana Raspall ha inclòs també esdeveniments literaris de renom, com ara la 4a Setmana d’Estiu de Montserrat o la Setmana del Llibre de Barcelona, al setembre.
La cloenda del centenari de la poetessa va incloure la reedició de l’exposició “Joana Raspall, una escriptora centenària”, que es va poder visitar al Centre Cívic Mas Lluí del 21 de novembre al 22 de desembre. La mostra, que es va instal·lar al maig al Palau Falguera en el marc de l’Exposició Nacional de Roses, també dedicada al centenari de la poetessa, visitarà altres municipis el 2014. Juntament amb l’exposició, també es va presentar el llibre Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any, un recull de poesies de l’escriptora. La fi de l’Any Joana Raspall també va incloure l’estrena de l’espectacle de poesia Als seus llavis madura la paraula, basat en textos de la seva obra poètica per a adults i interpretat per Fina Rius. La primera part està centrada en els haikús i la segona s’articula entorn dels poemes de Jardí vivent, darrer llibre de l’escriptora publicat l’any 2010.
Durant la cloenda del centenari, celebrada el 29 de novembre, es va presentar un documental que recull els millors moments de la celebració de l’Any Joana Raspall. Durant l’acte, el Cor de l’Ateneu va interpretar el poema musicatEndavant i els alumnes de l’Escola Municipal de Música van posar veu i música a la cantata Rosa Joana i les set magnífiques, basada en poemes de l’autora. Una segona cantata, L’hora perduda, creada a partir de diversos poemes de l’escriptora, es va estrenar el 25 de maig a l’Auditori de Barcelona i els dies 8 i 9 de juny es va presentar a l’auditori del Palau Falguera.

Llegat de l’Any Joana Raspall

• Cantata Rosa Joana i les set magnífiques. Edició del conte i del CD.
• Cantata L’hora perduda. Edició del CD.
• Llibre Batec de paraules. Poesia lírica completa de Joana Raspall.
• Llibre El retrat de l’avi, en braille per a persones cegues.
• Llibre Poemes per a tot l’any.
• Llibre Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any.
• www.joanaraspall.cat


................................

Extret de les pagines 17-18 del Butlleti



Com a poeta i amic de Joana Raspall, ha participat en la definició dels actes de l’Any Joana Raspall. Què li ha semblat el reconeixement?
Ha estat molt bé, que s’hagi fet és importantíssim i demostra que el poble té l’última paraula sobre les persones importants a la ciutat. Les escoles han fet molt. La Generalitat només ha fet els actes institucionals que li pertocaven, però no hi ha dedicat un duro i les retallades no són excusa perquè Sant Feliu té tants o més problemes econòmics i sí que hi ha dedicat diners. L’Ajuntament ha fet un gran esforç i encara hi ha compromisos a fer perquè l’any s’ha allargat.
Quina és la clau de l’obra de Joana Raspall?
La fama de la Joana bàsicament són els nens i nenes, que la coneixen molt. A la trobada de Cavall Fort que es va fer a Sant Feliu estava ple de nens i nenes que van venir de Móra d’Ebre, la Seu d’Urgell, Mallorca, València... i van venir a veure la Joana Raspall. La Joana ha aconseguit entrar en l’imaginari dels nens i nenes. La seva poesia, aparentment senzillota, fàcil, molt popular, ha connectat amb els infants i això és molt difícil.
Com veu la vida cultural a Sant Feliu?
Té una peculiaritat que s’ha debatut en el Fòrum de Cultura. I és que aquí fem massa actes i tenim poquíssim públic. No es poden fer 4 o 5 tertúlies de poesia en un poble com el nostre, on sempre som els mateixos els que anem als actes. Tenim la Tertúlia Martí Dot, la del Laurel, les Dones amb Veu... tot està molt escampat. El normal és fer pinya i aplegar-se i això és molt complicat perquè som un poble molt sectari en aquest sentit.
És molt actiu en la vida cultural de la ciutat i participa en moltes activitats de la biblioteca. Com les valora?
La Tertúlia de poesia Martí Dot ha anat morint. Crec que més que una tertúlia era un cenacle de la Joana Raspall que es va fer una mica per donar suport al Premi de Poesia Martí Dot. Fa uns anys que l’he substituïda per les lectures en veu alta de la biblioteca. A les lectures vénen nois i noies del Centre Marquet Molins, persones del centre de salut Pins d’Or o gent que ha començat a llegir amb 80 anys. Els nivells han baixat molt però estem plegats i aquesta gent s’ho passa molt bé, emocionalment estan amb nosaltres. No és exactament una tertúlia però és cultura.

dilluns, 10 de febrer del 2014

Lorenzanna

Han nascut dues cerveses més a la ciutat: Roses de Llobregat i Lorenzanna, produïdes per dos socis, el Manel Fernández i l'Àngel Olivera, que de moment es plantegen el projecte "centrat només en Sant Feliu i els pobles del costat". De moment, ja es poden trobar en una trentena de llocs de Sant Feliu, entre bars, restaurants i comerços, i en alguns locals de Sant Joan Despí. El Manel explica que tenien clar que volien sortir amb "dos tipus diferents per abastar més gent". La Lorenzanna és de "blat i amb un sabor més afruitat" i la "Roses de Llobregat" és "més d'estil anglès, és una especial bitter" que vol ser "un homenatge als "artistes roseístics del poble que van posar al mapa a Sant Feliu de Llobregat", a més de jugar amb el nom que la ciutat va tenir durant la República. L'etiqueta conté dues imatges antigues de la carretera. La Lorenzanna és un "homenatge a la Joana Raspall" i a l'etiqueta s'hi pot llegir el poema "Endavant". La de blat és "més suau i oberta a més tipus de consumidors"



diumenge, 9 de febrer del 2014

Cloenda any Raspall

Resum de la cloenda de l'any Raspall, última sortida de la Joana Raspall.




de fet asantfeliu

Quan la bombeta es tanca... sols queda viu l'esperit...



Estimar el que es teu

Aquests dos últims videos són de memoro

dilluns, 3 de febrer del 2014

Generalitat de Catalunya - www.gencat.net



http://www.literaturaexposada.cat/

Ajuntament Sant Llorenç d'Hortons
http://www.ajhortons.cat/noticies/el-cicle-literari-dedicat-a-la-poetessa-joana-raspall
http://www.ajhortons.cat/wp-content/uploads/cartell_exposicio1.pdf

Notícies

El cicle literari, dedicat a la poetessa Joana Raspall

La recentment desapareguda poetessa Joana Raspall, molt vinculada al nostre municipi perquè hi va estiuejar durant molts anys, serà aquesta vegada la protagonista del cicle literari que es realitza en el nostre municipi des de l’any passat. Els actes centrals d’aquesta activitat tindran lloc el 16 de febrer, a partir de les 18 hores, a la Sala de Plens de l’Ajuntament. Els assistents podran gaudir d’un recital de poesia a càrrec del Grup Literari de Sant Llorenç, i de la música en directe amb textos d’aquesta reconeguda artista que interpretaran alumnes de l’Escola de Música de l’Alt Penedès. Posteriorment hi haurà un petit refrigeri. Des del 3 fins al 20 de febrer també podreu gaudir de la mostra titulada ‘Escaleta de versos. Joana Raspall, graó a graó’ que estarà exposada al vestíbul de l’Ajuntament i que es podrà veure en horaris d’atenció al públic. Aquest acte organitzat pel consistori hortonenc, ha comptat també amb la col·laboració de la Comissió 11 de Setembre, de l’Escola Pau Casals i de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Sant Llorenç d’Hortons.
 En el PDF trobareu el cartell d’aquest acte:

diumenge, 2 de febrer del 2014

Videos de i per la Joana Raspall

Video passat al Palau de la Generalitat el dia del seu centenari Ültim video entrevista fet per la Joana Raspall al mes de juliol de 2013

divendres, 31 de gener del 2014

Biblioteca Joana Raspall a sant Feliu va retardant-se

noticia treta de:
http://www.fetasantfeliu.cat/noticia/35522/can-bertrand

L'Ajuntament formalitzarà properament un conveni amb el Departament d'Enseyament i la intenció és que comenci a funcionar el curs 2015-2016. Des del PSC continuen reclamant que la Nau sigui una Biblioteca.

L’alcalde de Sant Feliu, Jordi San José va fer aquest anunci, ahir, sense que formés part de l’ordre del dia. També va afirmar que l’acord “s’ha de formalitzar en un conveni de cessió que es portarà a ple aviat”. I va afegir que confiava que fos “en el ple de febrer”. Serà aleshores, quan es debatrà amb la resta de partits que conformen el ple municipal de la ciutat.

San José va destacar que l’acord serveix per “reforçar l’oferta educativa de la ciutat, ampliant la d’hosteleria i donant valor i rellevància al patrimoni de Sant Feliu”. A més, va afirmar que aquesta funció també servirà per “atraure joves de la comarca i l’àrea metropolitana per formar-se” ique “reforçarà la capitalitat, donarà a conèixer el patrimoni de la ciutat”. D’altra banda, es va referir que la previsió inicial que un centre d’aquesta mena se situés a Mas Lluí, però que per les característiques de la inversió i la rellevància que se li vol donar”, s’ha acordat aquesta nova ubicació.

Després d’aquest anunci, avui l’Ajuntament ha fet públic que la posada en marxa del centre està prevista pel curs 2015-2016 i suposarà el trasllat dels cicles formatius de cuina que actualment es fan a l’institut Martí Dot, que s’ampliarà. A més, també tindrà un restaurant pedagògic obert al públic on els alumnes podran fer pràctiques i aprendre l’ofici.

El PSC insisteix en defensar que la nau sigui la seu d’una biblioteca

L’anunci obre uns interrogants i en tanca d’altres. D’una banda es posa fi a una dècada d’especulacions al voltant de l’ús i funció d’un bé patrimonial i d’un equipament de gran potencial. En els últims 10 anys, els relleus al capdavant de l’alcaldia i els canvis en els equips de govern han generat un va i ve de propostes que no havien prosperat (des d’esdevenir la seu administrativa de l’Ajuntament a una nova biblioteca). El tancament de la nau responia precisament a trobar-hi un ús que reunís les condicions òptimes de finançament, manteniment, funció social, projecció de ciutat i servei apropiat. En la infografia adjunta a aquest text (vegeu Fig.1), podeu visualitzar les diverses opcions d’utilitat que s’havien proposat.

Sigui com sigui, ja es pot afirmar que l’ús cultural inicialment previst deriva a un ús educatiu. Descartada ja d’entrada per l’actual equip de Govern l’opció d’una nova biblioteca en aquest equipament (proposta sostinguda pel PSC) s’estava expectant sobre quina seria la proposta escollida.

De fet, des de la secció local dels socialistes insisteixen en reclamar que la nau de “les Sedes” de Can Bertrand sigui una biblioteca. La portaveu del PSC, Lourdes Borrell, ha dit a Fetasantfeliu que “el juny del 2011 l’Ajuntament va rebre de la Diputació un estudi per fer la biblioteca de la nostra ciutat”. Defensa que “aquesta nau ja es va treballar en el si de les obres perquè fos la biblioteca, una necessitat important, perquè a Sant Feliu ens toca la biblioteca comarcal”. Borrell creu que la biblioteca Montserrat Roig no està prou adaptada i no té lloc per estudiar. I, en canvi, assegura que “la nau de la seda està preparada per fer una aula d’estudi al marge del que fos la Biblioteca”.

A més, recorda que durant el tancament del centenari de l’Any Joana Raspall, la Generalitat va dir que “Joana Raspall mereixia una biblioteca en el seu nom” i, segons Borrell,  “aquesta és la nau de la Seda”. Assegura que “ho seguirem perseguint” i no descarta recollir signatures de la ciutadania perquè “crec que som mereixedors d’una biblioteca moderna i del segle XXI”. Pel que fa a l’escola d’hosteleria, considera que hauria d’estar al barri de Mas Lluí, també per dinamitzar-lo.

RADIO "BATECS PARAULES"


RÀDIO A LA CARTA

gamma extra. 2 part 29/01/2014

Penedès gamma extra

dijous, 30 de gener del 2014

Aparador de poesia

Presentació de “Batec de paraules. Poesia lírica completa”, de Joana Raspall, llibre publicat per ‘El Cep i la Nansa Edicions’. Ens acompanyà Imma Cauhé Raspall, filla de la poeta el decés de la qual va ocórrer el 4 de desembre del 2013, quan faltaven ben pocs dies perquè s’acabessin les commemoracions del centenari del seu naixement. Es tracta del segon homenatge que retrem a Joana Raspall per la seva trajectòria literària, patriòtica i humana.

uvs140130-001


descarregar
Ahir, dimecres dia 29 de gener del 2014, férem el cent vint-i-novè programa, el divuitè de la quarta temporada. L’emetérem, com sempre, en directe, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt.
La nostra convidada, Imma Cauhé Raspall, ha dut a terme una tasca ingent de divulgació de l’obra de la seva mare. Rastrejant la Xarxa, trobem molts rastres que certifiquen el que diem. Ens plagué moltíssim la seva gentilesa extrema i gràcies a ella vam tenir la joia d’entrevistar Joana Raspall i Juanola el 27 de febrer del 2013. Van ser dotze minuts inoblidables, irrepetibles, perdurables.
El dia 1 de juliol de l’any passat va fer cent anys. Barcelonetina, visqué gairebé tota la seva vida a Sant Feliu de Llobregat. Bibliotecària i deixeble de Carles Riba, entre d’altres. Després de l’ensulsiada de la Guerra Civil, es casà amb el metge Antoni Cauhé i Huguet, amb qui va tenir un fill i tres filles. Autora de tres importants diccionaris, el de sinònims, el de locucions i frases fetes i el d’antònims i parònims, destaca sobretot en el terreny de la creació literària. Ha conreat diversos gèneres (teatre, novel•la i poesia) i s’ha especialitzat en literatura juvenil i infantil. Creiem que és sobretot poeta, d’una gran sensibilitat, com ho demostra en els seus haikús i tankes, composicions d’enorme densitat poètica. Hauríem de reconèixer que és una autora relativament prolífica.
Joana Raspall va promoure la creació del Premi Martí Dot de poesia per a joves. N’era, abans del decés, Presidenta d’Honor. La poeta que va merèixer guanyar-lo el 2012, Míriam Cano, va comentar: “Militant fins a l’últim instant”. Obtingué diversos Premis, com el de teatre Cavall Fort, per l’obra El Pou, i fou reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
L’Obra lírica completa que presentàrem conté els poemaris per a joves i adults, Ales i camins (1991), Llum i gira-sols (1994), Arpegis (2004), Instants (2009) i Jardí vivent (2011), però també un “un gruix de poemes nous”, com llegim al pròleg que va escriure Carme Arenas, actual presidenta del PEN català , que ens forneixen, segueix dient la prologuista, “de molts elements que ens permeten fer una lectura més profunda del corpus poètic de Raspall publicat fins ara”. La mateixa poeta els distribuí en quatre apartats: Poemes de Nadal, Les arrels, Vivències i Punt i final.

dilluns, 27 de gener del 2014

Aparador de poesia. Presentació de “Batec de paraules.

Asunto: Aparador de poesia. Presentació de “Batec de paraules. Poesia lírica completa”, de Joana Raspall, llibre publicat per ‘El Cep i la Nansa Edicions’. Ens acompanyarà Imma Cauhé Raspall, filla de la poeta el decés de la qual va ocórrer el 4 de desembre del 2013, quan faltaven ben pocs dies perquè s’acabessin les commemoracions del centenari del seu naixement. Serà el segon homenatge que retrem a Joana Raspall per la seva trajectòria literària, patriòtica i humana. 

Amics, demà passat, dimecres dia 29 de gener del 2014, farem el cent vint-i-novè programa, el divuitè de la quarta temporada. Serà el quart d’aquest any. L’emetrem, com sempre, en directe, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt, i podreu escoltar-lo o bé a través de les ondes (FM 107.4) o bé per Internet:http://www.radiosantvicenç.com/escoltar-en-directe/.
La nostra convidada, Imma Cauhé Raspall, ha dut a terme una tasca ingent de divulgació de l’obra de la seva mare. Rastrejant la Xarxa, trobem molts rastres que certifiquen el que diem. Ens plau moltíssim per la seva gentilesa extrema i perquè gràcies a ella vam tenir la joia d’entrevistar Joana Raspall i Juanola el 27 de febrer del 2013. Van ser dotze minuts inoblidables, irrepetibles, perdurables.  El dia 1 de juliol de l’any passat va fer cent anys. Barcelonetina, visqué gairebé tota la seva vida a Sant Feliu de Llobregat. Bibliotecària i deixeble de Carles Riba, entre d’altres. Després de l’ensulsiada de la Guerra Civil, es casà amb el metge Antoni Cauhé i Huguet, amb qui va tenir un fill i tres filles. Autora de tres importants diccionaris, el de sinònims, el de locucions i frases fetes i el d’antònims i parònims, destaca sobretot en el terreny de la creació literària. Ha conreat diversos gèneres (teatre, novel·la i poesia) i s’ha especialitzat en literatura juvenil i infantil. Creiem que és sobretot poeta, d’una gran sensibilitat, com ho demostra en els seus haikús i tankes, composicions d’enorme densitat poètica. Hauríem de reconèixer que és una autora relativament prolífica.     
Joana Raspall va promoure la creació del Premi Martí Dot de poesia per a joves. N’era, abans del decés, Presidenta d’Honor. La poeta que va merèixer guanyar-lo el 2012, Míriam Cano, va comentar: “Militant fins a l’últim instant”. Obtingué diversos Premis, com el de teatre Cavall Fort, per l’obra El Pou, i fou reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
L’Obra lírica completa que presentarem conté els poemaris per a joves i adults, Ales i camins (1991), Llum i gira-sols (1994), Arpegis (2004), Instants (2009) i Jardí vivent (2011), però també un “un gruix de poemes nous”, com llegim al pròleg que va escriure Carme Arenas, actual presidenta del PEN català , que ens forneixen, segueix dient la prologuista, “de molts elements que ens permeten fer una lectura més profunda del corpus poètic de Raspall publicat fins ara”.  La mateixa poeta els distribuí en quatre apartats:  Poemes de NadalLes arrelsVivències i Punt i final.
Si podeu escoltar el programa en directe, podreu fer-ho en diferit un parell d’hores més tard o bé l’endemà anant al blog Aparedor de poesia. Agraïm les dinou mil dues-centes sis visites.
Amb afecte, Pius Morera.

dissabte, 25 de gener del 2014

Artícle "El matí"

El Matí Digital
L'Any 2013 ha estat l'Any Raspall i el del traspàs de l'escriptora
L'Any 2013 ha estat l'Any Raspall i el del traspàs de l'escriptoraJoan Lluís 
Pérez-Francesch
Joan Lluís  Pérez-Francesch
Professor de dret constitucional. Dirigeix un grup de recerca sobre llibertat, seguretat i transformacions de l'estat. Es considera un humanista, un "especialista en coses generals", un nacionalista català i un catòlic cultural.
El meu homenatge particular a Joana Raspall
Us voldria transmetre una preocupació que tinc. Es resumiria en l’expressió, per què, de vegades, les màquines no funcionen? Ja sé que plantejat així, d’entrada pot semblar una obvietat. Les màquines funcionen fins que deixen de funcionar. Sí, és veritat. Però a mi el que em fa pensar és que cada cop estem tots plegats més pendents de les màquines. Les domèstiques i les de la nostra feina. Depenem tant de les màquines que quan alguna no funciona ens quedem aturats, com perplexos. Es com si no ho tinguéssim del tot assumit.
El rentaplats, la televisió, l’ordinador, el cotxe, tot funciona a la perfecció. I un dia, plas, deixen de funcionar. Nosaltres, diem que som usuaris, que no en sabem d’arreglar tants aparells... Aleshores apareixen els tècnics, en els que tenim una fe cega, els hi demanem que facin el que sigui per tal de no suportar més aquesta situació que ens deixa inoperants.
M'agradria compartir amb vosaltres -lectors- un poema sobre l’ordinador, de Joana Raspall, que al meu parer té molta gràcia i que us l’ofereixo a continuació. Es que amb aquesta màquina qui no té una relació difícil?
                                  
L’ORDINADOR

Un xicot espavilat
Discuteix amb la pantalla:

- El dibuix que he començat
no m’explico per què falla!
He llegit “El gat amb botes”
i en vull fer la il·lustració.

Les tecles em fallen totes,
no sé per quina raó.

El dit quasi se m’enrampa
De tant de fer clic i clic.
Ordinador! Si em fas trampa
hem acabat! Ves què et dic.

- Xicot, rumia, rumia
I no me’n culpis a mi!
Si és per fer un gat com podria
obeir-te el “ratolí”?

 (Joana Raspall)