dijous, 20 de febrer de 2014

Les violetes de la Joana

He baixat al jardí,
elles, allí estaven,
les violetes florides.
T’esperaven a tu.
He sentit la teva veu:
-Cull-les, són les primeres.
T'he vist contemplar-les,
cada any les vigilaves,
-Ja hi ha violetes!
Les primeres floretes,
i les petites fulles
omplen aquest gerret,
aquest que avui he guarnit
amb noves violetes,
les que estimaves tant

i ja no podràs collir.


Imma

2 comentaris:

  1. Molt tendre aquest poema Imma...No em diguis que ja han florit les violetes? Em sembla que al febrer mai n'havia vistes, però aquest any és tan primaveral...L'altre dia també vaig sentir cantar les merles...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Es el gerro on cada anys la meva mare posava les violetes, i si són les violetes del seu jardí, quan les he vist he hagut d'agafar-les pensant amb ella, i la he vist amb el seu caminador dient-me: -Mira ja han florit les primeres violetes, agafa-les i poseles al gerro.

    ResponElimina