dilluns, 24 de febrer de 2014

Biblioteca Mestra Maria Antonia de Torredembarra


La vida sovint et fa regals. Regals en forma de persona, de situació, de coneixements... Quan nosaltres vam conèixer la Ma. Antònia Cahué Raspall (filla de la poeta) vam saber que era un regal d'allò més complet. Amb ella, lectora assídua de la nostra biblioteca, vam descobrir la vida i l'obra de la Joana Raspall més enllà del que ens explicaven els llibres o del que nosaltres podíem esbrinar endinsant-nos en els seus poemes. La Ma. Antònia ens va mostrar una artista, ja admirada per nosaltres, des del cor i el prisma que donen les vivències de primera mà.
D'aquestes converses vam saber que la Joana Raspall guardava paraules en capses de sabates, amb les que després omplia diccionaris (com el Diccionari de locucions i frases fetes) i glossaris (com el que trobem al poemariPetits poemes per a nois i noies). Vam imaginar-nos com devia ser tenir animals d'un circ al garatge de casa i contemplar com els raspallaven... 
I de tant escoltar històries i imaginar-les vam crear la nostra pròpia, així neix L'ànima de les andròmines a les golfes de la Joana Raspall.


Hi havia una vegada, una nena que es deia Joana Raspall. Una matí, la mare la pentinava i ella no parava de queixar-se "Mare, em fas mal!", li deia. La mare li va dir que no era ella qui li feia mal, era el raspall. La Joana, sorpresa, va rumiar i rumiar sobre la similitud del nom de l'objecte i del seu cognom. A partir d'aquell moment, durant tota la seva vida, es va interessar per tot allò que tenia a veure amb el seu cognom.
Va col·leccionar tot tipus de raspalls: pel cabell, per la roba, per a les feines del camp... També li agradaven molt les paraules noves, que recollia i guardava en capses de sabates. Sense oblidar la seva afició per la poesia, aquella meravellosa manera d’apropar-nos el món amb paraules senzilles plenes de tendresa. Tant li agradaven les poesies i les paraules que en comptes d'etiquetar les capses indicant "llibres” o “estris de camp” enganxava poemes que tenien a veure amb aquells temes! I sobretot, tenia molts contes i llibres, que l'apassionaven. Tantes andròmines va col·leccionar que les golfes de casa seva es van convertir en un dels llocs més màgics de tota la casa.

Entre els contes allà guardats hi ha havia un de molt especial, Raspall de Pere Calders. Un conte màgic i fantasiós que ensenya que hi ha una realitat més enllà de l'aparença de les coses. El protagonista intenta, sigui com sigui, omplir el buit que li ha deixat el seu estimat gos, buscant objectes que li puguin fer tanta companyia i als quals pugui demostrar el seu amor. Després de provar amb una baldufa, una pilota, un canari, decideix pujar a les golfes i..., mira que remiraràs, troba un raspall, que lliga a un tros de cordill, convertint-lo en la mascota perfecta! 
Aquest conte era el preferit de la Joana, perquè li recordava a la poesia objecte, aquella que feia el poeta Joan Brossa. Les obres que més li agradaven a la Joana eren:

Contes

Pausa

Un dia, els alumnes de 5è de l'escola Els Ametllers, van visitar les golfes de casa de la Joana Raspall i meravellats per tot el que allà s'hi amagava no van poder resistir la temptació de crear els seus propis poemes objectes. Només s'havien de deixar portar per l'ànima de les andròmines... 
Maduixes amb nata
L'aranya que volia ser Elvis
Properament penjarem la descripció del Laboratori de lletres i imatges "L'ànima de les andròmines a les golfes de la Joana Rspall".
Si voleu saber-ne més podeu visitar el nostre perfil de Pinterest


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada