dimarts, 23 de desembre de 2014

Opinio: La Fura

blog: La Fura

Versos de Joana Raspall

Ho deia Joana Raspall. Ho diu, encara tot i haver creuat el llac:

“Mentre escumeja el xampany
a les copes dringadisses,
ens desitgem un bon any
i unes festes ben felices”.

Els poemes de Raspall, la veu de 100 anys que va fondre’s el mes de desembre, són presents a Vilafranca aquests dies enraimonats, en l’exposició de Sílvia Arniches al claustre de Sant Francesc. La salutació d’any nou de la poetessa pot resultar molt idíl·lica si no l’encarem amb els versos del mateix llibre (Divuit poemes de Nadal i un cap d’any. 2013):

“Quan et portin el rostit
pensa en el desposseït
que sols és feliç en somnis;
guarda’t de míssils i ovnis,
i Déu et tregui el neguit”.

O aquests altres versos:

“Viure no és un joc
Ni una proesa.
Viure és Nadal
entre el poc i el massa.
És un foc que cal
encendre’l amb traça”.

Els versos de Raspall són escaients aquests dies quan vivim un fort clima sociopolític: la festa de la Seu Vella, els dubtes socialistes, l’espantada de la CUP, en Rajoy,...Mentre ressonen uns mots de Josep Maria Castellet i d’Isidre Feiner. Castellet abans de morir i preguntat per la Sílvia Còpulo sobre la independència li deia: “És un moment super difícil” i remarcava que no veia al país líders adients. I des de Washington, Feiner, el president de La Caixa insistia: “Cal un gran acord a Catalunya i Espanya”. Estem entre el poc i el massa, que escriu Raspall?

Ella i una altra bibliotecària van salvar, el gener de 1939, els llibres catalans de la biblioteca popular de la vila. El fet queda sumàriament registrat en la llibreta dietari del centre i fou recordat per la Raspall, ja senyora, amb detalls: el fred, la gana, l’espera de quasi tot un dia, els soldats, les bombes a l’Ordal i finalment el dipòsit dels llibres a Barcelona. Perquè no fossin cremats. Altres els van aparedar. Amb la derrota de l’autonomia, Vilafranca va perdre, entre altres coses, la biblioteca i no va tornar-ne a tenir fins al cap de set anys (1946)!

Va ser una acció intrèpida. En la línia de les que R Capa va transmetre amb les fotos de la retirada i que van veure’s per TV-3 dimarts. Després Raspall en va fer d’altres accions més silencioses: poemes, diccionaris... Salvar els mots. Salvar els valors. Cabdellant con diu en bell poema:

“Cabdellem sense parar
-mà blanca, mà negra-
Fem nova la terra!
Quan la mà dreta es cansi,
cabdellarem amb l’esquerra”.

Rematem-ho amb una aportació tècnica de Raspall. Ella va fer el diccionari d’homònims i parònims, paraules iguals o que sonen igual amb significats diferents. L’any 1987 no hi havia cap diccionari així del castellà ni de l’anglès. Triem, per l’ocasió, el mot vot, d’una prometença o de votar. Pot ser bot, per posar-hi vi o una embarcació. També un salt brusc.
No és pas això darrer el que hom desitja quan parla de votar.
Antoni Ribas
 17/01/2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada