2ª Setmana d'Itineràncies poètiques

Pausa

Pausa

Tota la vida ha aturat un moment
el seu batec; no hi ha cap moviment.
Ocells i flors són encantats en l'aire;
muda és la font de la cançó degotaire;
plana, la mar, com safata d'argent.
Sols els meus somnis que varen fugir
a llom dels núvols, per màgic camí,
són intocats per mà fetillera.
Tot s'ha aturat mentre el meu cor t'espera;
tot reviurà quan retornis a mi.
.................................Joana Raspall

.........

Batec

La vida ha deturat el batec
la mar, immòbil, no entona el solfeig diari
silenciosa i reverent passa la gavina calma
sense alçar el vol, i el vent no dibuixa
sanefes capricioses sobre el perfil de l'arena.
A les serres i als camins el sol no desfà la neu
i el gessamí de la porta ha deixat de perfumar
el carrer, la matinada, les blancors...
ara calla, callen tots, calla tothom
tothom vigila
tots empresonem l'alè mentre esperem, delerosos
que l'amor, que ha oblidat el seu destí
es despulle del que és fútil, que emprenga la caminada
de bell nou, per sempre més
com una ofrena a la vida.
Oh, com cantarà la mar
i la serra
i la mirada.

........

letargia

Tinc l'ànima esculpida en batecs
amb un cisell perdut en la distància .
On són les mans modeladores?

On el batec?
Somnio retrobaments impossibles
on la vida desperti de la letargia grisa,

on tot queda aturat en un impàs de temps.

Així, podrem florir en un nou món, quimèric.
Un món, on el miracle és possible.
On retrobar el batec, no sigui una utopia.
On caminarem junts, tot i que només sigui un somni ...
i així dir:
En els batecs, jo sóc, jo sento, ... jo visc.