dilluns, 8 de desembre de 2014

DIJOUS, 4 DESEMBRE DE 2014

JOANA RASPALL

"De seguida que obriu la mal ajustada portella de filat i us aboqueu a despenjar la galleda del bec, sempre unida al rest, una beneïda frescor us besa el rostre. és l'anunci de la rica gelor que hi poareu. Hisseu lentament, bracejant amb ritme, la galleda sadolla i regalimant. Cada gotellada que cau al pou mentre dura l'ascensió centuplica en ressons un dringueix de cristall."

Fragment del llibre "El cau de les heures"  pàg. 49. Publicat per Abadia Editors.2008.

Les obres de la meva mare, que tan de temps va guardar en un "pou", ara són com com aquesta aigua que amb la seva música profunda, va sortint i va donant a beure, mot a mot, escampant la riquesa de la nostra Llengua.

Mª Antonia Cauhé  blog: Caminejant

2 comentaris:

  1. M'agraden molt aquestes paraules de la Joana, són molt entranyables , molt de natura...
    Petonets.

    ResponElimina