Identitat
Sé de tu tantes coses, amiga
sé de tu tantes coses, amada
que no veig el que és teu on comença
i no veig el que és meu on acaba.
Si saber ens ajuda a comprendre,
si comprendre és amar conscientment...
tant en tu, com en mi, jo t'estimo,
o m'estimo, indistintament!
....................................Joana Raspall
Sé de tu tantes coses, amiga
sé de tu tantes coses, amada
que no veig el que és teu on comença
i no veig el que és meu on acaba.
Si saber ens ajuda a comprendre,
si comprendre és amar conscientment...
tant en tu, com en mi, jo t'estimo,
o m'estimo, indistintament!
....................................Joana Raspall
Publicat per Carme Rosanas
---------------------
Sóc resina calenta i perfumada,
relliscant suament pel tronc
nuos...
Tu ets l’arbre, on la vida m’és
donada.
Per tant sens tu, la vida m’és
negada...
No ens poden separar. Hem
d’existir tots dos.
Sóc seda embolcallan-te dolçament
perquè, en mi, acompletis el teu
viure.
Tu m’has format i m’has fet
resistent
per aguantar els embats de tots
els vents....
Estic lligada a tu. No vull ser
lliure !!
Sóc com la flor que s’obra quan
la besa el sol
amb els seus raigs de càlida
tendresa.
Però si tu no ets present, m’inunda
el dol,
i em quedo trista i sola al meu
bressol
marcida abans d’obtindra la
bellesa.
Sóc argila que en mans d’un
escultor.
Donant-me forma, em donarà
harmonia.
Tu ets qui em crearà a
un món millor.
Però sens tu, jo, sóc llot en la
foscor,
sóc ànima sens cos, si no tinc
guia...
Publicat per baba_44
………………..
Estimar de cor
és veure't somriure,
i sentir-me bé.
és veure't somriure,
i sentir-me bé.
Publicat per montse
…………………….
3.-
28 – 10 – 10
L’escala
del temps s’allunya,
l’intimitat
del record s’apropa.
Les
hores cautes es fan llargues,
l’encontre,
a prop o lluny, espera...
La
cadència del temps no para
I
la meta... Quan veurem la meta ?
Creiem
saber on som
I
la continuïtat voldríem.
Innocents
ens creiem els ajuts
que
volen i ens arrastren
com
sirenes, fent-nos creure
un
més allà propici
net
d’angoixes esverades...
Lluita
contra hores tenim
en
un desesper de vida incomplerta.
Bufen
els vents
i
les orelles escolten
el cant dels
núvols.
ANTON.-T.E.-18-12-14.
Publicat per rebaixes
……………..
Amb plors o rialles
còmplices de silencis
som amigues.
Publicat per Teresa Ribera
………………….
8.-
11 – 11 -10
Podries
viure tranquil
i
no esbafegar per la costa.
Però
et proposes arribar al cim
com
si l’esperit demanés
un
aire nou i net.
Ja
el teu físic suporta
l’embranzida
del
suat cansament...
Ets
valent !!
...per
més que el respir feixuc
encomana
al peu
una
parada beneficiosa
guaitant
distàncies.
ANTON.- T.E.-19-12-14
ANTON.- T.E.-19-12-14
Publicat per rebaixes
…………………
M’omple
l’amor per tot, i em dóna vida.
El
nostre món, el veig amb ulls millors.
La
meva ànima canta la cançó tan sentida
de
dos cors segellant l'amistat compartida
lluint
con far, que trenqui la foscor.
Necessito
transmetre el meu sentir,
Vessar
en els demés l’amor del que estic plena.
El
que sento és un tresor a compartir...
No
és bo tapar la llum, per encobrir
la
inèrcia diària d'un viure sense esmena.
I
que pobres resulten les paraules...
Com
definir el que és una amistat ??
És
un fort lligam fet de invisibles baules,
on
la sinceritat no està basada en faules
sinó
en la comprensió i en la fidelitat.
Publicat per baba_44
…………………………
Un fort lligam
fet d'invisibles baules.
Baba
Invisible, la confiança.
No té color, però té claror.
La compartim als ulls.
I sura en l'aire entre tu i jo,
com espurnes de llum
que ens embolcallen.
No ocupa espai la comprensió.
No és rodona ni quadrada
Però ho omple tot.
Ens la trobem al somriure
i al silenci atent que escolta.
Tu ets com si fossis jo, em dius.
Publicat per Carme Rosanas
…………………..
.jpg)
Sabia que erets amiga
que podia contar amb tu
i quan et necessitava
sempre tu estaves allí
estiguéssim lluny o a prop,
nosaltres ens compreníem
compartíem aficions
Ii érem socis en intrigues,
les dos pensàvem igual
sabíem el què volíem.
Sempre tu i jo tant unides
és sinònim de l’estima.
Publicat per Imma Cauhé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada