| Colla sardanista Rosa de Reus |
| C/ de l'Orient, 17 baixos. Apartat 324. |
| 43204 Reus |
| telèfon i fax: 977345040 |
| telèfons:977343568-977317342- |
| http://usuaris.tinet.cat/ |
| csrosadereus@gmail.com |
| csrosadereus@tinet.cat |
Casa Bonaventura Raspall
dilluns, 16 de desembre del 2013
Felicitació de Nadal. colla sardanista de Reus
Nadala castallers Sant Feliu
(text original, Joana Raspall)
Que el 2014 ens vingui ple d'èxits personals i castellers.Molt Bon Nadal i Pròsper Any Nou.
diumenge, 15 de desembre del 2013
Paraules clares a la biblioteca de Gelida
El dijous passat, dia 12,desembre
ens vam aplegar una colla a la biblioteca Jaume Vila de Gelida per presentar el llibre Joana de les paraules clares de la nostra companya Muntsa Fernández, il·lustrat per la Mercè Galí.
Va ser un acte entranyable, amb un punt de familiaritat -perquè l'autora presentava el llibre a casa- però amb el rigor i l'emoció que tot allò vinculat a la nostra Joana acaba desvetllant arreu. Ens va acollir la Montse Julià, la bibliotecària de Gelida. Un espai preciós, per cert, que alguns vam tenir l'oportunitat de descobrir.
Mentre a fora el fred no espantava als que volien escoltar el concert dels alumnes de l'escola de música, a dins, a la sala principal -una antiga sala de ball de l'edifici -construït el 1877- que va servir també de casino i cafè-, els diferents participants es barrejaven amb el públic que anava omplint l'espai. En un dels laterals s'exposaven uns treballs plàstics molt suggeridors fets per escolars del municipi a partir de poemes de Joana Raspall.
Feta la presentació de rigor a càrrec de la Montse Julià, va prendre la paraula el Jaume Rius, periodista gelidenc, que ens il·lustrà sobre la relació entre la Joana i Gelida. La família del seu marit era propietària de la finca de Can Torres, on l'escriptora ha explicat algun cop que hi passaven algunes temporades, especialment mentre duraven els treballs de la verema. Una relació que queda testimoniada en el recull de narracions breus El cau de les heures (Abadia editors).
A continuació l'August Garcia -mestre i membre de l'Eixam- va fer una breu pinzellada de Joana de les paraules clares, un preciós conte que pretén apropar els més petits -i no tant- a la vida i l'obra de l'autora santfeliuenca. En destacà tant la gran sensibilitat de Muntsa Fernández a l'hora de captar aquells moments més màgics i claus de la vida de l'escriptora a partir del seu esperit aventurer, l'actitud de servei al país i l'amor a les paraules. Garcia va voler fer èmfasi també en l'altra història del llibre, la que expliquen els fantàstics dibuixos de la Mercè Galí.
Arribats en aquest punt va ser la mateixa il·lustradora qui ens va explicar alguns elements del procés d'elaboració de les il·lustracions, entre d'altres la necessitat de documentació per tal de reflectir amb rigor un món que ens queda una mica lluny. Ens ensenyà la foto d'un bombardeig franquista que li havia servit per a inspirar-se: una mare amb la seva filla agafada de la mà, corrent mentre miren cap al cel amenaçador…
I, com que el veritable motiu d'aquella trobada era presentar el llibre, va ser la Cesca Mestres, editora de El Cep i la Nansa, qui va prendre la paraula per a llegir-nos i explicar-nos el conte de la Muntsa, amb la col·laboració del públic assistent a qui sovint demanava la participació per a apropar-se més a la història. Entremig s'anaven alçant veus diferents que recitaren els poemes que apareixen també en aquesta narració per a il·lustrar amb la veu de la Joana allò que la Muntsa ens vol explicar. La Cesca, que ja ha explicat aquest conte als nens de moltes escoles i biblioteques, ens va acompanyar al llarg de la narració donant al text els diversos tons i emocions que desperten en el lector: interès, tendresa, tristor, voluntat, amor per les paraules, reflexió, fins i tot una certa comicitat… El públic va seguir amb atenció la narradora i els rapsodes i els obsequià amb un esplèndid aplaudiment final.
Però feia estona que es congriava una tempesta… musical. I aviat vam tenir el plaer de sentir els "Turmenta", un grup de nois i noies que, capitanejats per una mare entusiasta, ens regalaren un parell de peces musicals a partir de sengles poemes de la Joana: La Malagarsa i Podries.
L'acte es va cloure amb un berenar a base de sucs i galetes mentre les autores signaven llibres als seus joves lectors.
En resum, un acte amb tot el perfum de l'Eixam, per a escampar entre els més menuts l'esperit i la paraula de Joana Raspall.
Va ser un acte entranyable, amb un punt de familiaritat -perquè l'autora presentava el llibre a casa- però amb el rigor i l'emoció que tot allò vinculat a la nostra Joana acaba desvetllant arreu. Ens va acollir la Montse Julià, la bibliotecària de Gelida. Un espai preciós, per cert, que alguns vam tenir l'oportunitat de descobrir.
Mentre a fora el fred no espantava als que volien escoltar el concert dels alumnes de l'escola de música, a dins, a la sala principal -una antiga sala de ball de l'edifici -construït el 1877- que va servir també de casino i cafè-, els diferents participants es barrejaven amb el públic que anava omplint l'espai. En un dels laterals s'exposaven uns treballs plàstics molt suggeridors fets per escolars del municipi a partir de poemes de Joana Raspall.
Feta la presentació de rigor a càrrec de la Montse Julià, va prendre la paraula el Jaume Rius, periodista gelidenc, que ens il·lustrà sobre la relació entre la Joana i Gelida. La família del seu marit era propietària de la finca de Can Torres, on l'escriptora ha explicat algun cop que hi passaven algunes temporades, especialment mentre duraven els treballs de la verema. Una relació que queda testimoniada en el recull de narracions breus El cau de les heures (Abadia editors).
A continuació l'August Garcia -mestre i membre de l'Eixam- va fer una breu pinzellada de Joana de les paraules clares, un preciós conte que pretén apropar els més petits -i no tant- a la vida i l'obra de l'autora santfeliuenca. En destacà tant la gran sensibilitat de Muntsa Fernández a l'hora de captar aquells moments més màgics i claus de la vida de l'escriptora a partir del seu esperit aventurer, l'actitud de servei al país i l'amor a les paraules. Garcia va voler fer èmfasi també en l'altra història del llibre, la que expliquen els fantàstics dibuixos de la Mercè Galí.
Arribats en aquest punt va ser la mateixa il·lustradora qui ens va explicar alguns elements del procés d'elaboració de les il·lustracions, entre d'altres la necessitat de documentació per tal de reflectir amb rigor un món que ens queda una mica lluny. Ens ensenyà la foto d'un bombardeig franquista que li havia servit per a inspirar-se: una mare amb la seva filla agafada de la mà, corrent mentre miren cap al cel amenaçador…
I, com que el veritable motiu d'aquella trobada era presentar el llibre, va ser la Cesca Mestres, editora de El Cep i la Nansa, qui va prendre la paraula per a llegir-nos i explicar-nos el conte de la Muntsa, amb la col·laboració del públic assistent a qui sovint demanava la participació per a apropar-se més a la història. Entremig s'anaven alçant veus diferents que recitaren els poemes que apareixen també en aquesta narració per a il·lustrar amb la veu de la Joana allò que la Muntsa ens vol explicar. La Cesca, que ja ha explicat aquest conte als nens de moltes escoles i biblioteques, ens va acompanyar al llarg de la narració donant al text els diversos tons i emocions que desperten en el lector: interès, tendresa, tristor, voluntat, amor per les paraules, reflexió, fins i tot una certa comicitat… El públic va seguir amb atenció la narradora i els rapsodes i els obsequià amb un esplèndid aplaudiment final.
Però feia estona que es congriava una tempesta… musical. I aviat vam tenir el plaer de sentir els "Turmenta", un grup de nois i noies que, capitanejats per una mare entusiasta, ens regalaren un parell de peces musicals a partir de sengles poemes de la Joana: La Malagarsa i Podries.
L'acte es va cloure amb un berenar a base de sucs i galetes mentre les autores signaven llibres als seus joves lectors.
En resum, un acte amb tot el perfum de l'Eixam, per a escampar entre els més menuts l'esperit i la paraula de Joana Raspall.
biblioteca Montserrat Roix de Sant Feliu
http://bibliotecasantfeliu.blogspot.com.es/search/label/Joana%20Raspall
Aquesta setmana s'ha dut a terme la tertúlia d'art dedicada als artistes vinculats a Sant Feliu del segle XIX. Un dels artistes tractats va ser Ricard Clausells, que si bé no va néixer a Sant Feliu, va convertir la població en el decurs de la seva vida en residència definitiva. Nascut el 1864, va viure fins 1939, fet que li va permetre conèixer Joana Raspall, així com algun altre dels presents a la tertúlia. En la tertúlia es va llegir un document que ens ha semblat d'interès reproduir-lo aquí: el text que va llegir la Joana en la presentació del llibre dedicat al pintor i poeta l'any 1990.
Imatges de la presentació del llibre "El retrat de l'avi"
Aquí pots veure algunes imatges de la presentació del llibre presentació del llibre
El retrat de l'avi de Joana Raspall que va tenir lloc el passatdimarts 3 de desembre
a la biblioteca.
Fotografia: Sergi Costa
Dia de dol a Sant Feliu de Llobregat
Amb motiu de la mort de la poetessa santfeliuenca Joana Raspall, l'Ajuntament ha
decretat avui com a dia de dol i s'han suspès totes les activitats previstes per aquesta
tarda. Amb la qual cosa, la sessió de l'Hora del conte, prevista per avui a
les 17.30 hores, ha estat anul·lada.
Més informació.Ha mort la Joana Raspall
SOBRE RICARD CLAUSELLS... I SOBRE JOANA RASPALL!
En la presentació del llibre "Ricard Clausells: el pintor i el poeta"
En la presentació d'un llibre sobre Ricard Clausells, no podia faltar-hi la col·laboració de la Comissió Organitzativa del Premi Martí Dot per una raó essencial: Ricard Clausells va ser veí de Sant Feliu durant la major part de la seva vida i, a més de pintor, també era poeta; per això el podem considerar ben nostre.Som molts els qui el vàrem conèixer i podem recordar-lo clarament. Encara em sembla veure'l passar pel carrer Vidal i Ribas on ell també residia...Era una figura més aviat menuda, d'aspecte senzill i retret, de tracte correctíssim i amb certa timidesa.La seva casa primitiva tenia un hort o pati que feia cantonada al carrer Pi i Margall; des de fora es veia una figuera i altres arbres fruiters. Els anys que hi va viure sol, després de la mort de la seva mare, podíem veure'l sovint traient el cap per sobre la paret de tanca i mirant el carrer. Devia ser un descans en la seva feina.Quan va casar-se, ja gran, va construir una altra caseta a l'extrem del pati, amb entrada pel carrer Pi i Margall, i va llogar la que abans habitava, aquella del carrer Vidal i Ribas d'ampla ventalla de vidres clars darrera els quals solia exposar, abans, les obres acabades de fer.Recordo haver-hi vist una gran Judit d'aspecte hieràtic dins la seva túnica blanca, sostenint l'espasa ensangonada en una mà i el cap d'Holofernes a l'altra. Als meus pocs anys, aquella figura resultava impressionant.Recordo també un gran quadre del baptisme de Jesús per Sant Joan; les figures eren dolces i expressives. El mateix Sr. Clausells, contentde la seva obra, em feia notar, un dia, el detall de la contracció dels dits del peu del sant, com si s'afermessin sobre la pedra humida per no relliscar.
Allà havia exposat també diversos retrats de persones santfeliuenques conegudes, entreels quals hi havia el meu pare, que acabava de morir, i que tinc a casa en lloc preferent.
Vaig tenir ocasió d'anar sovint a casa seva amb motiu de recollir els seus versos per publicar-los a la revista "Claror", que editava l'Escola de Declamació Miquel Rojas, on jo també col·laborava. En aquelles visites, la seva esposa, la Sra. Pepita, que era amabilíssima i molt animada, ens rebia a mi i a l'amiga que a vegades m'acompanyava, i mentre el Sr. Clausells anava a cercar dalt els seus originals o els preparava, ells ens feia uns moment de concert de cant i piano que executava molt bé.A més del piano tenien harmònium de dos teclats, i les parets de la saleta eren plenes de quadres entreels que hi havia el retrat d'un militar, el pare de la Sra. Pepita, i presidint l'espai més gran, el tapís que representava Norma al bosc, voltada de sacerdots, en una cerimònia dels antics celtes.
Un dia, quan el Sr. Clausells va tornar a la sala amb els seus versos, duia, a més, una llibreta esgrogueïda, i molt tímidament, amb aquell aire d'ingènua bondat que tenia, ens va oferir llegir-nos un poema que no havia publicat mai perquè, deia, era massa llarg i massa dramàtic.Es tractava d'una història típicament romàntica, característica, d'amors contrariats, de separació i desesperança.No us la sabria explicar, perquè vaig quedar suspesa escoltant l'home que llegia amb veu insegura, trencada per l'emoció, trasbalsat ell mateix per la força tràgica que volia donar a la seva pròpia creació. Tenia les mans tremoloses i els ulls negats. Va haver d'interrompre la lectura i es va mostrar confús, com si demanés excuses per haver-se emocionat.Allò em va commoure profundament. Tenia al davant un artista, un poeta que es mostrava càndidament apassionat i sensible, i que als meus ulls prenia tota una altra dimensió que aquell homenet gris i cerimoniós que veia passar pel meu carrer Vidal i Ribas.He volgut fer vostres els meus records, perquè conegueu i estimeu una mica més de prop la figura d'aquest pintor i poeta que fou el nostre veí Ricard Clausells.Ara, escolteu, si us plau, alguns fragments dels seus poemes, com ens dirà Jaume Giralt.
Gràcies
Joana Raspall i JuanolaSant Feliu de Llobregat21 de juny de 1990
Blog: Itineràncies poètiques
El blog Itineràncies poètiques ha dedicat una setmana a la Joana Raspall.
Jo he participat algunes vegades amb altres iniciatives poètiques que ha tingut aquest blog. Aquest cop, per causes que tots sabeu, no he estat tant participativa a Internet, i per això no m'havia adonat d'aquest iniciativa.
Moltes gràcies a tots.
Setmana Joana Raspall
Estic segura que en Salvador Espriu, ens cedirà gustosament una altra de les seves setmanes, per fer-li el nostre petit homenatge la Joana Raspall. Aquesta setmana la dedicarem a ella i escriurem poemes amb aquests dos versos tant bonics amb què comença el seu.
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.
.....................................................................................Joana Raspall
faràs als lectors viurela joia del meu cant.
Si em giressis el rostre,
reprendria la tasca
sense comptar amb cap sostre,
lluitant en la borrasca.
Helena Bonals
.....................................
Somriures
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja puc crear el nou somni








































































































































































































































































































































































Només amb un somriure
que em facis tot passant,
l'alegria perdura
del matí al foscant.
Farem una cadena
somriures enllaçats.
Avui comences tu
jo començo demà.
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
amb tots els teus mots
ja em sabré estimat.
Brillaran ardits
en l’aire clar de primavera,
lliures a la fi,
agosarats com aquell primer somriure
que tu em daves,
i encara amb energia,
no en dubtis,
quan tu no hi siguis,
poeta,
el dia després.
.....................................................Jordi Dorca
que em facis, tot passant,
ja puc crear el nou somni
que em fa sentir exultant.
Tenim les mans ben plenes,
que hem sembrat,
si en el camí hi ha pedres
resistirem l'embat.
Carme
..............................
La primera
que em facis, tot passant,
ja sento el goig de viure
i vaig pel món cantant.
Sota d'una olivera
m'he assegut a pensar,
voldré ser, la primera,
de poder-te estimar.
M. Roser Algué Vendrells
.............................
Regal
Només amb un somriure
que em facis, tot passant
que em facis, tot passant
Feliç ,com l'au que vola ,
seré ,amb el teu regal
encara que la vida em faci
seure o caminar ràpida
damunt el mànec d'un raspall
Elfreelang
............................
El teu somriure
Només amb un somriure
Ja m’ho ho has dit tot
Quan passes entre
pedres
pedres
Que amaguen tants secrets
Com el futur de tots.
©Joan Fort i Olivella
...................................
Sinó és avui, demà
que em facis, tot passant,
tindré totes les ganes,
de seguir-te esperant.
Si avui no m’arribessis,
cap pena em sorprendrà;
guardaré el teu somriure,
segur vindràs demà.
Mònica
..........................................
REGAL EXPRÉS
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
en tindré prou per seguir,
i mentre m'arriba,
la meva mirada reflectirà
un esquitx de felicitat,
fruit d'aquest regal inesperat.
que em facis, tot passant,
en tindré prou per seguir,
i mentre m'arriba,
la meva mirada reflectirà
un esquitx de felicitat,
fruit d'aquest regal inesperat.
Montse
..........................
Somriures enllaçats
Només amb un somriure
que em facis tot passant,
l'alegria perdura
del matí al foscant.
Farem una cadena
somriures enllaçats.
Avui comences tu
jo començo demà.
Carme
..................................................
Amb tots els teus mots
que em facis, tot passant,
amb tots els teus mots
ja em sabré estimat.
Brillaran ardits
en l’aire clar de primavera,
lliures a la fi,
agosarats com aquell primer somriure
que tu em daves,
i encara amb energia,
no en dubtis,
quan tu no hi siguis,
poeta,
el dia després.
.....................................................Jordi Dorca
Només amb un
somriure
que em facis, tot passant,
que em facis, tot passant,
ja m’alegres
la vida
ja no tinc cap
mal.
No penso en
les tristeses
que el cor
pugui tenir.
Penso amb les
alegries
que al teu
costat tingué.
Imma Cauhé
Etiquetes de comentaris:
blog,
homenatge,
Joana Raspall,
poesia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)












