dimecres, 19 de novembre de 2014

Usuaris de versos

publicat a:


DIMARTS, 18.11.2014. 04:13 H

Usuaris de versos

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional 2 vots )

COMPARTEIX
 


 Ja tenim un any sense Joana Raspall. La vida no s’atura, la poesia, tampoc. Com a usuari del Dot, me’n felicito del poble que ha deixat. Els escenaris, augmenten, la qualitat, també. Però, hi ha contratemps que es repeteixen. Cansa molt insistir-hi, però, és la meva feina. Palau Falguera, Biblioteca, Sala Ibèria, els Pagesos, Ateneu Santfeliuenc o Aula de Música, vet aquí on gira l’oferta sobre trobadors i versos. Cal felicitar-se’n, tants escenaris parlen d’una vitalitat. Agrairia que s’explotés Cinenmabaix, també, per a la poesia. Sobretot perquè els entesos negligeixen possibilitats auditives d’aquesta entitat. La fusta dels seus seients, reparteix el so meravellosament. Ho diu un sord que hi entén un xic en aquestes qüestions. Fa un quants dies, els Àustries van presentar una altra antologia Raspall. Per descomptat, A càrrec d’un magnífic crític literari com és Josep Maria Eloi. Jo tenia emparaulat la meva presència a Aula de Música, on hi havia recital de Sònia Moll, amb teclats inclosos. Ja no és la primera vegada que els actes poètics se solapen. Me’n guardaré prou de buscar culpables. A més a més, de ser sectaris, no sortim de cap manera de vols gallinacis. Entenc que el departament de Cultura ha de fer un esforç en aquest sentit. Llàstima que en passi, són les seves competències. Ho sé perquè la biblioteca en pateix les conseqüències d’aquest diàleg de besucs. Durant tot l’any passat, més d’un acte poètic, naturalment, un bon acte poètic, ha estat trinxat per un altre. El públic de poesia és escàs i es mereix una atenció més gran. Que sigui escàs, no vol dir que no sigui nombrosa la nostra ciutat. Tan difícil és que tots els escenaris es posin d’acord per tal de no creuar-se? L’acte de la presentació del llibre de Joana Raspall, la seva tercera antologia en menys d’un any, em va doldre. Cultura no va informar-me, com cal. Ja no és la primera vegada que ho fa. Vaig saber-ho gràcies a la directora de la Biblioteca Roig. Sap greu que el sectarisme sigui tan gran. Crec que la crítica és necessària per a ser sempre habitables des del debat. M’agrada compartir punts de trobada, no pas afirmacions exclusives. És fantàstic que es triï quan un hom vol anar aquest o aquell recital. Entenc que el departament de Cultura hauria de tenir cura d’aquest públic. La ciutat, ara sí ja ho és, mereix unes autoritats per a tothom. Podem anar-hi tots i totes. El desastre de l’última setmana de la poesia ja no és un avís. Curiós, però agrairia millores. De moment, aquest vespre podré anar al Dot. Enguany, la guanyadora m’agrada, tan jove i ja s’atreveix amb sextines. Senzillament, no és corrent. En unes altres paraules, som d’enhorabona.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada