El segador

El camp és granat
la falç esmolada;
l'ortiga  amb el blat
puja barrejada.

¿Com farem la sega
per tenir bon gra?

¡Què n´és, d'insegura,
la falç, a la mà!

Joana Raspall

(Batecs de paraules)

DES-ÉSSER

Des-ésser en la mort és existir
encara en el record, en l’espai lliure
que un dia al clos del temps vàrem omplir,
i en aquells mots que vàrem dir o escriure.

Si hem espargit amor tot el camí
per fer que el malaurat pugui somriure
i l’esclau trobi lliure el seu destí,
des-ésser en la mort, és sobreviure.

Vida més gran que l’existir no-nat,
-llavors que tot es pren de la natura
amb una inconscient voracitat-,

car, per damunt de temps i oblit, perdura
d’allò que som, només el que hem donat
del nostre cor, fer presentalla pura.

Joana Raspall

foto: Imma Cauhé ( a la ràdio entrevista)

Corpus

En els anys 60 es van fer altars a alguns carrers de Sant Feliu per on passava la procesó de Corpus. 

La Joana Raspall fent els últims retocs.

Fragment de:
Qui pugués escapar...
.../
El lloc més allunyat de tota cosa
és el centre mateix del nostre esser,
d'on els altres augmenten la distància
amb llur indiferència encruelida.

Al clos entenebrit se sent ceguesa
si es conegué la llum i se l'enyora;
se sent la soledat quan es conserva
l'emprenta d'un amor que acompanyava.

1983 Joana Raspall (Batec de paraules)

CASES MODERNISTES

Aquesta façana no és la que hi ha a la casa, al balcó hi ha sols dos portes no quatre 

com en aquest dibuix i a baix igual, sobre una finestra, a l'altra costat sola havia la

 finestra de dalt, més tard es va fer la porta, hi hi han unes finestretes petites. A més hi 

ha taulada i hi havia terrat, això devia ser un esbós, perquè no es sembla gaire a la 

casa tal i com es va fer.
.....................................................

Arxiu Comarcal Baix Llobregat 

SECRETS DE SANT FELIU DE LLOBREGAT: ALMANAC AMB IMATGES I INFORMACIÓ DE LES CASES MODERNISTES QUE VA CONÈIXER LA SENYORA RASPALL

Amb aquest títol els alumnes de 5è i 6è d'EP del Col•legi Mare de Déu de la Mercè han fet un itinerari urbà per la ciutat. Set grups d'alumnes han vingut a buscar informació a l'Arxiu. En total avui passaran per l'Arxiu més de 90 alumnes, entre les 12 i les 14 h. L'objectiu és conèixer l'Arxiu i aconseguir informació per contestar un petit qüestionari. Les preguntes són les següents:
1. Què guarden a l'Arxiu?
2. Quins espais de l'Arxiu hem visitat?
3. Quin document relacionat amb les cases modernistes i la senyora Joana Raspall ens han ensenyat?
4. Quin és el document més antic que té l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat?
5. De quin segle és?
6. On el van trobar?
Al final, el personal de l'Arxiu els ha lliurat un cromo amb una reproducció del plànol de la casa de Joana Raspall que data de 1915. Aquí veieu alguna imatge d'algun dels grups i una reproducció del plànol. També podreu veure els quaderns que porten per fer la ruta

Algú dels que heu vingut podeu contestar alguna d'aquestes preguntes?

Aquí queda el repte!!! Els que volgueu, ho podeu fer.

Ver traducción

Treball incansable sobre la Joana Raspall

Arxiu Comarcal Baix Llobregat agregó 2 fotos nuevas.

3 h · 

Avui hem tingut la visita dels alumnes de 3r. d'ESO del Col·legi de la Mare de Déu de la Mercè, han vingut a l'Arxiu per preparar l'itinerari urbà que estan fent sobre la vida de Joana Raspall basat en els espais on va viure i en els document de l'Arxiu

Ver traducción

Me gustaMe gusta ·  · Compartir · 7

Manuscrit de Joana Raspall

L'Arxiu ens dona a conèixer aquesta acte de dues reunions de mestres, segurament la primera i la segona, que es va fer a Sant Feliu, per començar a fer classes de català. Son de l'any 1976. Així ella veia d'immersió.
Segur n'hi ha més de manuscrits, d'actes de la associació de veïns i del llibre de trobades del Martí Dot, del Centre Parroquial....

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
UN DOCUMENT INÈDIT DE JOANA RASPALL FET AL COL·LEGI MARE DE DÉU DE LA MERCÈ
Joana Raspall va jugar un paper especial en la recuperació de l'ensenyament del català a les escoles, ella va ajudar els primers mestres que feien les classes de català: Jordi San José, Agustí Vilar. 
i Jordi Giol. Avui us mostrem un document inèdit manuscrit de la pròpia Joana Raspall en el qual pren acta d'una reunió que es va fer al Col·legi de la Mare de Déu de la Mercè per tractar sobre les classes de català. Aquí el teniu.

Avui parlant de Vinyoli, l'Agusti Vilar ha explicat que la Joana li havia relatat que havia anat caminant des de Sant Feliu a Barcelona a la presentació del seu llibre (de Vinyoli), ja que per por als atacs dels avions no funcionaven els transports public. 

Mor el compositor que va dedicar una sardana a la Joana

 Tomás Gil Membrado, ha mort avui als 99 anys, Creu de Sant Jordi i compositor de sardanes, l'any passat va composar la sardana dedicada a Joana Raspall, que ella va delmanar portes el títos "LES ROSES".
Descansi amb pau.

TV3

Com es va fer L'entrevista a TOMÀS GIL I MEMBRADO

Tomàs Gil i Membrado és un dels compositors que més ha contribuït a fer sardanisme: Per una banda, escrivint una obra de més de 560 sardanes, la majoria de les quals estan dedicades a diferents persones i entitats del món de la sardana. Per altra banda, assistint i colaborant en les diferents convocatòries sardanistes que es fan arreu, corenat l'amistat i la comunicació amb vertadera passió. SARDANA va pensar que el personatge tenia, a més de l'interès artístic, un interès humà de primer ordre. L'especial es va plantejar com una entrevista en què s'alternaven tres eixos de continguts: a) per una banda, la seva vida, des del seu naixament a Horta de Sant Joan, recordant les jotes que ballava durant la seva infantesa al poble, les sardanes que sa mare li cantava com a cançons de bressol, els primers estudis de música i la feina a pagès, l'aprenentatge de l'ofici de sastre, la guerra civil i els deu anys de presó, i la seva instal.lació definitiva a Barcelona, on va participar activament en la vida del sardanisme resistent de la postguerra amb formacions com la Cobla Barcelona, fins a arribar a la seva implicació més plena amb el sardanisme d'avui. b) un segon eix conductor va ser el paisatge del seu poble nadiu, Horta de Sant Joan. La Bellesa indiscutible de l'entorn natural ens permetia una aproximació a la bellesa oberta i panteista que embolcalla la sensibilitat humana i artística de l'autor, com ell mateix va declarar en entrevistes prèvies. c) La seva obra. Es tractava de lligar els tres eixos de continguts. En converses prèvies amb el compositor va sorgir la idea d'escriure una sardana expressament per a aquest reportatge en què l'autor narrés en clau musical les diferents etapes vitals. En Tomàs la va enllestir en una setmana i plegats la van batejar amb el nom de "Viatge".

Així, el reportatge comença presentant el compositor a casa seva, disposant-se a escriure una sardana biogràfica, un viatge per la seva vida en diferents episodis musicals. A mesura que ell va evocant les diferents etapes vitals per mitjà de la música, que sentim en fragments significatius d'uns setze compassos cadascun, la conversa entre el compositor i el conductor de l'entrevista, en Jordi Lara, serveix per aprofundir en els diferents aspectes. El marc de l'entrevista està íntimament relacionat amb els episodis tractats: a la plaça del poble on ballava les jotes d'infant, a la mateixa cambra on va néixer, davant els camps que ell va treballar, etc. Teníem molt clar que volíem acabar el reportage amb l'audició de la sardana sencera. Així, vam acordar cloure-ho amb les imatges de la pujada a un lloc emblemàtic en la vida de Tomàs Gil i Membrado: el Montsacre, el cim que domina tota la Terra Alta. La pujada al Montsacre va ser tota una aventura. Un veí del poble es va oferir a acompanyar-nos amb el seu quatre per quatre per uns camins que, per desconeguts, podien ser perillosos. Volíem enregistrar la pujada d'en Tomàs al cim en el moment que el sol es pon. Vam sortir a les 6 tocades del poble i ens vam començar a enfilar. En un moment determinat, el camí, que serpentejava pel faldar de la muntanya, es va fer tan estret que vam haver de deixar la furgoneta de la tele i pujar amb l'equip indispensable al land rover. En alguns llocs, el camí s'estrenyia tant que calia maniobrar per poder fer el revolt. Nombroses manades de cabres salvatges van passar per davant nostre. Quan vam arribar a dalt, ja fosquejava, el sol s'estava ponent a marxes forçades. El vent bufava que tombava, i en Tomàs va assegurar que mai no hi havia pujat amb aquell vent. Així que només vam poder enregistrar alguns planos, i encara, l'operdor de càmera va haver de treballar pràcticament estirat damunt de la càmera i subjectat per altres membres de l'equip, ja que, a frec del precipici, el vent era fortíssim i tant ell com la càmera es movien. En Tomàs, tot i la seva avançada edat, va demostrar que estava en bona forma i va recórrer dos cops el tret final fins al cim per tal de repetir una presa que el vent feia molt difícil d'enregistrar. La baixada va ser el més esparverador. Ja era negra nit i, als revolts, calia treure el nas del cotxe  a plom sobre l'espadat. No cal dir que la baixada es va fer en un silenci sepulcral: ningú, ni el mateix Tomàs, tenia esma de parlar. Els plaons enregistrats, tanmateix, com es pot comprovar, valen prou la pena. El programa especial dedicat a Tomàs Gil i Membrado es va emetre per primera vegada el 30 de maig de 1998.

Twiters del 14 maig 2013

Fa poc més d'un any, es va fer una jornada Joana Raspall en el Twiter, aqui es pot veure el resultat:
https://twitter.com/search?f=realtime&q=%23jornadaraspall&src=hash

XXXVI Premis Baldiri i Reixach

Que jo sàpiga aquest any han guanyat un dels premis d'aquesta institució dos escoles que han realitzat els seu treball a partie del llegat de la Joana Raspall.
Felicitats per la feina i ràcies per l'ispiració en l'obra de la Joana.
XXXVI Premis Baldiri i Reixach

MÚSICA

Omplim l'escola de música i de poesia.

Alumnes d'iniciació i de nivell avançat de l'escola municipal de música Escola Municipal de Música Robert Gerhard de Valls. Treball tutoritzat per la professora Rosabel Bofarull.

----------------------

Escola Salvador Espriu de Sant Feliu de LLobrgat