Des-ésser en la mort és existir
encara en el record, en l’espai lliure
que un dia al clos del temps vàrem omplir,
i en aquells mots que vàrem dir o escriure.
Si hem espargit amor tot el camí
per fer que el malaurat pugui somriure
i l’esclau trobi lliure el seu destí,
des-ésser en la mort, és sobreviure.
Vida més gran que l’existir no-nat,
-llavors que tot es pren de la natura
amb una inconscient voracitat-,
car, per damunt de temps i oblit, perdura
d’allò que som, només el que hem donat
del nostre cor, fer presentalla pura.
Joana Raspall
foto: Imma Cauhé ( a la ràdio entrevista)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada