Mor el compositor que va dedicar una sardana a la Joana

 Tomás Gil Membrado, ha mort avui als 99 anys, Creu de Sant Jordi i compositor de sardanes, l'any passat va composar la sardana dedicada a Joana Raspall, que ella va delmanar portes el títos "LES ROSES".
Descansi amb pau.

TV3

Com es va fer L'entrevista a TOMÀS GIL I MEMBRADO

Tomàs Gil i Membrado és un dels compositors que més ha contribuït a fer sardanisme: Per una banda, escrivint una obra de més de 560 sardanes, la majoria de les quals estan dedicades a diferents persones i entitats del món de la sardana. Per altra banda, assistint i colaborant en les diferents convocatòries sardanistes que es fan arreu, corenat l'amistat i la comunicació amb vertadera passió. SARDANA va pensar que el personatge tenia, a més de l'interès artístic, un interès humà de primer ordre. L'especial es va plantejar com una entrevista en què s'alternaven tres eixos de continguts: a) per una banda, la seva vida, des del seu naixament a Horta de Sant Joan, recordant les jotes que ballava durant la seva infantesa al poble, les sardanes que sa mare li cantava com a cançons de bressol, els primers estudis de música i la feina a pagès, l'aprenentatge de l'ofici de sastre, la guerra civil i els deu anys de presó, i la seva instal.lació definitiva a Barcelona, on va participar activament en la vida del sardanisme resistent de la postguerra amb formacions com la Cobla Barcelona, fins a arribar a la seva implicació més plena amb el sardanisme d'avui. b) un segon eix conductor va ser el paisatge del seu poble nadiu, Horta de Sant Joan. La Bellesa indiscutible de l'entorn natural ens permetia una aproximació a la bellesa oberta i panteista que embolcalla la sensibilitat humana i artística de l'autor, com ell mateix va declarar en entrevistes prèvies. c) La seva obra. Es tractava de lligar els tres eixos de continguts. En converses prèvies amb el compositor va sorgir la idea d'escriure una sardana expressament per a aquest reportatge en què l'autor narrés en clau musical les diferents etapes vitals. En Tomàs la va enllestir en una setmana i plegats la van batejar amb el nom de "Viatge".

Així, el reportatge comença presentant el compositor a casa seva, disposant-se a escriure una sardana biogràfica, un viatge per la seva vida en diferents episodis musicals. A mesura que ell va evocant les diferents etapes vitals per mitjà de la música, que sentim en fragments significatius d'uns setze compassos cadascun, la conversa entre el compositor i el conductor de l'entrevista, en Jordi Lara, serveix per aprofundir en els diferents aspectes. El marc de l'entrevista està íntimament relacionat amb els episodis tractats: a la plaça del poble on ballava les jotes d'infant, a la mateixa cambra on va néixer, davant els camps que ell va treballar, etc. Teníem molt clar que volíem acabar el reportage amb l'audició de la sardana sencera. Així, vam acordar cloure-ho amb les imatges de la pujada a un lloc emblemàtic en la vida de Tomàs Gil i Membrado: el Montsacre, el cim que domina tota la Terra Alta. La pujada al Montsacre va ser tota una aventura. Un veí del poble es va oferir a acompanyar-nos amb el seu quatre per quatre per uns camins que, per desconeguts, podien ser perillosos. Volíem enregistrar la pujada d'en Tomàs al cim en el moment que el sol es pon. Vam sortir a les 6 tocades del poble i ens vam començar a enfilar. En un moment determinat, el camí, que serpentejava pel faldar de la muntanya, es va fer tan estret que vam haver de deixar la furgoneta de la tele i pujar amb l'equip indispensable al land rover. En alguns llocs, el camí s'estrenyia tant que calia maniobrar per poder fer el revolt. Nombroses manades de cabres salvatges van passar per davant nostre. Quan vam arribar a dalt, ja fosquejava, el sol s'estava ponent a marxes forçades. El vent bufava que tombava, i en Tomàs va assegurar que mai no hi havia pujat amb aquell vent. Així que només vam poder enregistrar alguns planos, i encara, l'operdor de càmera va haver de treballar pràcticament estirat damunt de la càmera i subjectat per altres membres de l'equip, ja que, a frec del precipici, el vent era fortíssim i tant ell com la càmera es movien. En Tomàs, tot i la seva avançada edat, va demostrar que estava en bona forma i va recórrer dos cops el tret final fins al cim per tal de repetir una presa que el vent feia molt difícil d'enregistrar. La baixada va ser el més esparverador. Ja era negra nit i, als revolts, calia treure el nas del cotxe  a plom sobre l'espadat. No cal dir que la baixada es va fer en un silenci sepulcral: ningú, ni el mateix Tomàs, tenia esma de parlar. Els plaons enregistrats, tanmateix, com es pot comprovar, valen prou la pena. El programa especial dedicat a Tomàs Gil i Membrado es va emetre per primera vegada el 30 de maig de 1998.