Joana Raspall, padrina de Catalunya
23 de abril de 2014Reflexions
Blanquerna pretén formar mestres capaços de construir sentits de la vida ben alimentats per les humaníssimes lliçons que aporten la bona literatura i el bon art.
23 de abril de 2014Reflexions
Blanquerna pretén formar mestres capaços de construir sentits de la vida ben alimentats per les humaníssimes lliçons que aporten la bona literatura i el bon art.
JoanaRaspall
Si sant Jordi ens és patró, Joana Raspall ens és padrina; ja que, com ell, ens ajuda a lluitar contra el drac que portem dins, l’insaciable devorador de tendreses i solidaritats. “Estimeu-vos”, ens aconsellà l’1 de juliol del 2013, dia del seu centenari. El seu nét Ernest Cauhué, a l’acte d’homenatge d’aquella diada,[1] ens llegí un seu missatge ple de lliçons d’àvia satisfeta d’haver-nos deixat tantes coses, i també convençuda que restava molt per fer i que calia fer-ho amb amor i seny.
Ens demanà que fem servir la seva obra per defensar el català, que actuem amb delicadesa, que estimem la gent no catalana. “Només desitjo que tots us estimeu i feu de Catalunya una terra germana, una terra estimada i un país normal.”
El 4 de desembre, va traspassar: a la vivificadora vida de l’esperit, com ens diu al poema “L’altra dimensió”, que acaba amb aquest consell: “Si pensem retrobar-nos-hi, estimem-nos. / Només l’amor mereix tenir-hi essència.”
Amb motiu del centenari i, després, del traspàs, molts infants i joves han recitat poemes seus com les paraules màgiques d’una bona fada padrina.
Petits poemes per a nois i noies, del 1981, fou un dels primers llibres de poesia per a infants publicats pels autors catalans. Des d’aleshores, gràcies a tots ells i a molts mestres, la poesia no ha parat d’incrementar la presència a l’escola. Hem de dir, però, que no tant com caldria.
Doncs bé, els professors de l’Àrea de Llengua i Literatura de Blanquerna cada dia som més conscients de la necessitat de fer viure la literatura a les escoles i, per això, com més va més la fem viure a la Facultat. I amb activitats tant dins l’aula com fora. Les més recents d’aquestes últimes: la conferència del 6 de març de Jaume Centelles “La invitació a la lectura”, la del 25 de març de Jordi Llavina “Cent anys de Vinyoli”, les Sis Hores de Lletres del 22 d’abril, l’acte de lliurament dels Premis Literaris Sant Jordi, del 24 d’abril, presidit per Isabel-Clara Simó,[2] i “La paraula en català que més estimo”.
Joana Raspall un dia es va adonar que els seus fills no sabien cap poema de memòria i es va fer poeta. I nosaltres ens hem adonat que ens cal oferir als nostres alumnes més formació artisticoliterària i és per això que, coordinats amb professors de música, educació física i expressió corporal, els de l’Àrea de Llengua i Literatura hem engegat un projecte de dinamització de la literatura.
D’aquesta manera, Blanquerna pretén formar mestres capaços de construir sentits de la vida ben alimentats per les humaníssimes lliçons que aporten la bona literatura i el bon art. Perquè, en cos i ànima, l’ésser humà es posa a la pell d’un altre gràcies als diversos llenguatges simbòlics.
I això, la nostra enyorada padrina Joana Raspall ja ens ho va dir ben clar al final del seu empàtic poema “El pollet”, quan voldria entendre-li el piu-piu: “Si ell no pot saber parlar, hauré d’aprendre a piular.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada