La Joana és una artista dels mots, ha sabut en ells posar ritme i musicalitat, i encara que no ha pintat ni esculpit mai cap obra, amb la paraula, ella a pintat i ha esculpit com qualsevol artista.
Sempre ha estat
interessada amb tot el que és cultura, i em consta que sempre ha estat al
costat del Cercle de Belles Arts i poques són les exposicions que no ha
visitat, si és que ha deixat de fer-ho en alguna.
A alguns artistes
dels cercle, ella els hi ha escrit presentacions en catàlegs d’exposicions
individuals.
I si ella no practica
aquestes arts, no vol dir que no les sàpiga valorar o que no en gaudeixi.
Avui, la Joana
agraeix a tots els que esteu aquí i a tots els que d’una manera o altre sobretot
en aquest any del centenari, li heu fet costat, el vostre interès vers ella i la seva obra.
Per escriure,
compondre, pintar o esculpir, és necessita el mateix: observació, comprensió, coneixement
del que et rodeja, molta concentració i sobretot convertir una idea en una obra
que expressi el que l’autor vol comunicar, això l’artista sigui de la branca
que sigui, sap que no és fàcil.
La Joana amb alguns
dels seus versos ens ho explica:
........
Voler comprendre,
és la primera fita
de l’impossible.
-----------
Repenso coses
que mai no succeïren.
Com les invento?
.........
Quant tens una idea
que a vegades l’has sostret de la realitat i d’altres de la imaginació i vols
expressar-la, encara no està tot solucionat, perquè molts cops al voler
posar-la a la pràctica et trobes que no et surt ben bé el que volies, o que
mentre l’estàs portant a terme, se’t creuen altres punts de vista.
Ella ho expressa
així:
Batent la roca
dura de les idees,
salten conceptes
com agudes arestes
de nostra pròpia vida.
…….
Deixem que cremi
la idea abans que, seca,
no s’esmicoli.
........
Si hem pogut arribar
a la fi feliç de la nostra obra, podrem exclamar amb ella:
El sol, com brilla!
Tant de bo cada dia
veges les branques
més altes dels meus somnis
tant bellament pintades!
…….
L’artista, quant
aconsegueix que la idea arribi a ser obra, aquesta ja deixa de ser part del seu
autor, l’obra te vida per ella pròpia, i la Joana ens ho diu així:
Paper o marbre,
Allò que la ment toca
S’omple de vida.
.......
Mai l’artista aconsegueix
expressar tot el que voldria, com ens diu en aquest haiku:
Queden ocultes
tantes coses, al savi
magí dels homes!
……
Perquè l’artista, veu
el món, i el percep d’una manera diferent al que és, diu la Joana:
No hi ha paraules de vent,
de mar, de flaires.
Però les sento.
…….
La Joana sempre repeteix
quan es fa algun acte homenatjant-la, sobretot en aquest any:
-Potser se’n fa un
gra massa! No n’hi ha per tan de tants
reconeixements, i ella sap i és conscient que aquí a la terra tot s’acaba per
molts anys que duri, i ens diu:
Marxaré sola,
deixeu-me que ara sigui
tant en vosaltres.
Tindré temps d’enyorar-vos,
l’eternitat és llarga.
.........
I en paraules dels
seus versos us agraeix les estones que heu estat pensant en ella per realitzar
aquestes obres, avui exposades aquí, dient:
Estic gelosa d’aquesta imatge meva
que duus a dintre.
Entre tu i ella el dubte no fa nosa,
ni la distància.
Som ella i jo, ben bé una cosa?
.....
Agraïment
Em creia haver perdut
tot allò que
donava,
i sense saber com
me’n trobo les
mans plenes.
Com un grapat de blat
caigut en bona
terra,
de cada gra sorgeix
–miracle d’or-
l’espiga!
Beneïda saó
de terra generosa.
Moltes gràcies.
Imma Cauhé Raspall (en vermell poemes de la Joana Raspall)
fotos: Marc Rius podeu veure tota l'exposició a : Fet a Sant Feliu
Molt emotiu, felicitats Imma...
ResponEliminaPetonets.