diumenge 30 de juny de 2013
Avui fas 100 anys, Joana Raspall
PER MOLTS ANYS JOANA.
Que en compleixis molts més i cadascun d'ells, et permeti gaudir de petits moments de felicitat.
Demà, 1 de juliol, la Joana Raspall i Juanola, farà cent anys i tots n'hem d'estar molt contents per ella, ja que arribar -hi, en tan bon estat d'ànim, suposo que deu ser tot un plaer.
Però penso que també hem d'estar contents per nosaltres, perquè ens permet gaudir de la poesia, i la literatura en general, tan de temps, amb el regal de les seves paraules, que ella que és tan generosa, vol compartir amb nosaltres.
INVITACIÓ
He trobat uns quants mots
al món de la poesia
no vull quedar-me'ls tots!
Si t'agrada llegir
et faran companyia,
ens els podem partir.
La tarda és molt clara,
l'aire té sentors de mar i
muntanya.
Fugim dels sorolls
i busquem la calma
on compartirem les nostres
paraules.
Poques en direm
i ben escoltades,
amb pau dins el cor
llum en les mirades.
Vols venir, amic?
La tarda és tan clara!
Joana Raspall
AMIC VOLS VENIR ?
La tarda és molt clara,
l'aire té sentors de mar i
muntanya.
Fugim dels sorolls
i busquem la calma
on compartirem les nostres
paraules.
Poques en direm
i ben escoltades,
amb pau dins el cor
llum en les mirades.
Vols venir, amic?
La tarda és tan clara!
Joana Raspall
Un petó, una abraçada i un somriure, Joana.
Cent anys!
Cent mil felicitacions !!
Cent mil felicitacions !!
Avui és un dia molt gran: la poeta Joana Raspall , que va néixer el mateix any que Salvador Espriu, que Joaquim Amat-Piniella, que Bartoneu Rosselló-Pòrcel... i que l'Aurora Diaz Plaja, és, de tots ells, l'única que, encara, ens pot explicar tot un segle i viure, amb el cap ben clar, els homenatges que el nostre país li dedica amb motiu d'aquesta insòlita i feliç efemèride.
"És la poeta que més m'agrada- deia el Toni, un nen de nou anys, de Manresa- perquè l'entenc! Quan un nen és capaç d'expressar un sentiment com aquest vol dir que l'edat no és cap obstacle per sintonitzar amb la gent jove. I això és un gran mèrit de la Joana que s'ha fet estimar a través dels seus poemes.
Avui té lloc al Palau de la Generalitat l'acte central d'homenatge de tot el país a qui ha estat durant cent anys un exemple de civisme, un model d'implicació en l'ámbit cultural de la nostra societat, un referent en el camp de la poesia sobretot per a joves i una persona que ha sabut transmetre uns sèrie de valors entre els quals destaquen la bonhomia, l'amor a la llengua i la senzillesa excepcional dels seus textos.
Avui és un d'aquells dies en què tampoc no calen massa paraules per expressar un reconeixement sincer a una persona que s'ha dedicat, precisament, a treballar tota la vida amb i per a les paraules:
Estimo les lletres
que formen els mots,
els llavis que els diuen
i el cor que els entén,
perquè als mots hi l'ànima
de tota la gent.
He participat entusiàsticament a difondre l'obra de la Joana Raspall , he format part del grup d'amics de la seva persona i obra, un grup que hem volgut anomenar-nos L'Eixam: "L'Eixam d'Amics de la Joana Raspall ". Un eixam a l'entorn d'una reina que ens ha captivat per la seva humanitat i senzillesa: Joana Raspall , la veu poètica més veterana del país. Feliç centenari!
Moltes felicitats, Joana!!
Felicitats, Joana!!!!
Avui celebrem més que un centenari, celebrem que la Joana Raspall, la "nostra"
Joana de les clares paraules és amb nosaltres com a testimoni vivent d'una generació
única que ho ha posat tot al servei del seu país, de la seva cultura, de la seva llengua.
Vocació de servei humil, constant, picant pedra dia a dia sense perdre l'entusiasme
encara que les nuvolades ennegrissin el cel. I ara que vivim temps d'il·lusions renovades
és de justícia agrair la feina feta a aquells que ens han precedit en el camí. Com la Joana,
que va inventar la poesia per als infants d'on gairebé no n'hi havia, va "preservar-nos els
mots" en diccionaris fets pacientment i amagats en capses de sabates esperant temps
millors, va oferir-nos un teatre intel·ligent, divertit i tendre, va ensenyar la nostra llengua
a casa seva perquè a les escoles no existia.
Avui la Joana fa cent anys. Nosaltres els fem amb ella, el país els celebra convençut
que el seu llegat romandrà amb nosaltres per sempre. I ens ajudarà a ser millors
persones, més nobles, cultes, riques, lliures, desvetllades i felices.
Des de l'Eixam d'amics de la Joana Raspall només podem donar-te gràcies, Joana.
Gràcies per haver-nos acollit, per haver pogut gaudir de la teva saviesa humil, de la teva
poesia tendra i musical plena de sentiments i interrogants, per haver-nos ofert -gairebé
d'amagat- el teu testimoni de compromís. Ens vas ensenyar a estimar el vers senzill i
profund de l'haiku. Avui te l'oferim nosaltres, a tall de celebració:
Amb cent espelmes
fem bandera agraint-te
el teu mestratge.
Bufem-les ara,
Joana! Tes paraules
tindrem per sempre.
Uns altres prenen,
JOANA, tes paraules.
Desig de terra.
I per postres un pastís fet amb un eixam d'activitats, homenatges, exposicions, recitals,
articles, actes... que mostren que al teu darrere hi ha tot un país que t'estima i agraeix
la teva feina. Avui, al Palau de la Generalitat, bufarem amb tu les espelmes.
GRÀCIES, JOANA!
.............................................................Per molts anys Joana!
Avui la gran poeta catalana Joana Raspall fa 100 anys. Per felicitar-la no se m’ha acudit res més que escriure-li un petit poema en honor seu. Són molts anys i molts versos. Moltes gràcies Joana, pels teus deliciosos poemes i per compartir la teva mirada al món. Moltes felicitats!!
Les paraules s’emocionen
han entrat en un poema.
Hi trobem l’agraïment
i feliç aniversari
També, és clar, l’enhorabona
hi té un lloc honorari.
Han volgut rimar un cop més
per dir a una gran poeta:
Per molts anys! I després…
m’han bufat, juganeres,
des de la llibreta.
..........................
http://www.galeriadalonxevidade.com/?p=1423
Una felicitación que viaja a Barcelona en escoba…
En nuestro particular homenaje para nuestra admiradora poetisa, desde la Galería da Lonxevidade, os dejamos unos versos sobre algo de lo que en Galicia sabemos mucho, de meigas, brujas, bruixas… además de un vídeo grabado por el doctor Fraiz, en su visita en mayo de este año, a Joana, en el que la escritora lee una carta recibida con motivo de su centenario, por parte de unos escolares. En ella le agradecen que les enseñe poesía, a ellos, a los niños.
Visita del doctor Jesús Fraiz a Joana Raspall, en mayo de 2013.
La lección de hoy es que sin importar edad, lengua u origen debemos cantar al sol, escribir a la luna,
recitarle a la vida… hay que bailar con a la primavera, soplar al oído al otoño, dormir el invierno… hay que ser
felices y contarlo, ¡hasta llegar a los 100!.
La bruixa revellida
Una bruixa revellida
seca com un escardot
ja no sap moure l’escombra
prova de volar i no pot.
seca com un escardot
ja no sap moure l’escombra
prova de volar i no pot.
Veu ocells i papallones
que voleien entre flors
ella, enlloc de tenir ales,
només té la pell i l’ós.
que voleien entre flors
ella, enlloc de tenir ales,
només té la pell i l’ós.
Pensa amb ràbia, que de jove
dominava el bosc i el prat!
i per maldat o caprici,
tot ho deixava embruixat.
i per maldat o caprici,
tot ho deixava embruixat.
Ara, ja ni gosa riure,
la veurien sense dents,
i ja no la temerien
ni fugirien corrents,
i ja no la temerien
ni fugirien corrents,
Potser i tot l’empaitarien!
s’amagarà en la foscor,
lluny d’ocells i papallones.
Ara és ella qui té por!
lluny d’ocells i papallones.
Ara és ella qui té por!
La bruja envejecida
Una bruja envejecida
seca como un cardo
ya no sabe mover la escoba
prueba a volar y no puede.
seca como un cardo
ya no sabe mover la escoba
prueba a volar y no puede.
Ve pájaros y mariposas
que revolotean entre flores
ella, en lugar de tener alas,
sólo tiene la piel y el hueso.
sólo tiene la piel y el hueso.
¡Piensa con rabia, que de joven
dominaba el bosque y el prado!
y por maldad o capricho,
todo lo dejaba embrujado.
y por maldad o capricho,
todo lo dejaba embrujado.
Ahora, ya ni se atreve a reír,
la verían sin dientes,
y ya no la temerían
ni huirían corriedo,
y ya no la temerían
ni huirían corriedo,
Quizá incluso la perseguirían!
se esconderá en la oscuridad,
lejos de pájaros y mariposas.
¡Ahora es ella quien tiene miedo!
lejos de pájaros y mariposas.
¡Ahora es ella quien tiene miedo!
Això és com pujar al Everest! però amb mots :))
ResponEliminaFelicitats a tots.