divendres, 5 de juliol de 2013

Escrit d'Agustí Vilar a Fet a Santfeliu

Comentant l'acte de la Pedrera

AGUSTÍ VILAR doble fletxa DIVENDRES, 14.6.2013. 12:00 H

Evoca



Tot just entro a la Pedrera, em creuo amb un monjo budista. Crec que és un bon auguri quan m’ho diuen. Quan sé que Imma Colomer dirigeix l’espectacle poètic, bingo. Ella és tota concisió i eficàcia. És a dir, un piano imaginatiu, a càrrec d’Antoni Olaf Sabater. La llum i el disseny, a càrrec d’Antoni Planas, tan suggestiu com la música. Els actors i actrius s’hi van lluir. Tots ells experimentats i avesats als escenaris. Potser perquè en conec un dels artistes, per ser natural del meu poble. En unes altres paraules, la seva trajectòria professional avala la resta dels seus companys. Hi havia Gemma Reguant, Fina Rius Reverter, Òscar Castellví Farell, Àurea Marquet i Jordi Andújar. El mes grat fou la brevetat i la contundència. Un devessall de versos i emocions sense floritures ni petulàncies. Rera els rapsodes, una pantalla. Aquesta servia com a presentació muda dels cinc il•lustres. Vull dir els cinc poetes centenaris que celebren naixement. Certament, la llengua catalana en pot estar d’enhorabona. Naturalment, parlem de Joaquim Amat Piniella, Joana Raspall, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Teixidor i Salvador Espriu. Tots els conec de manera desigual. Per descomptat, Espriu i Raspall els qui més. De Rosselló-Pòrcel i Amat Piniella, retalls. Només en Teixidor, reconec que mai no he fet cap incursió sobre la seva obra. En desgrat meu, aquest autor gironí M’ATRAPA QUAN RESTO CEC. Llavors L’ACCÉS A LA LECTURA D’ARTISTES MINORITARIS JA NO ÉS TAN FÀCIL. Tot va frapar-me per la seva qualitat. Potser el que més va emocionar-me, fou la vigència de la modernitat de Joana Raspall. La cloenda dels seus haikús en un inesperat vertigen, va segellar un recital inoblidable. En una hora, prou escassa, no es pot dir més i millor. Als observadors, sorprèn l’actualitat de Joana Raspall. Particularment, a mi, gens ni mica. Entre altres coses, perquè Joana Raspall lliga tradició i modernitat com ningú. Fins i tot en un espectacle poètic, té un vigor que els altres ja no tenen. Espero que aquest recital arribi al poble. Seria imperdonable si no ho féssim. Entre altres coses, les tertúlies literàries DEL RODAL TINDRIEN MENYS fums. Per cert, convenen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada