dijous, 4 de juliol del 2013

Rodamots

Cada dia un mot / 3191 / dilluns, 1 de juliol del 2013
cançoner -a  (adj i m i f)
Es diu de qui triga molt a fer les coses, amb circumloquis, excuses, dubtes, etc.
   Que n’ets, de cançoner!; encara no has començat a fer els deures.
També: gansoner -a (segurament per contaminació de ganso); romancer -a
[Etimologia — De cançó, del llatí cantio, -onis, mateix significat.]
T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.
Joana Raspall, «L'espera», dins Llum i gira-sols (Barcelona: Columna, 1994)
*** «Per als amics i amigues, | no triarem paraules | entre les més boniques | que al món s'han inventat?»: sí que les triarem, i tant: per molts anys Joana Raspall que avui en fas 100! I moltes gràcies per totes les paraules boniques que ens has regalat. ***
1913 Any Joana Raspall 2013http://www.joanaraspall.cat/
Un centenar d'activitats per commemorar els 100 anys de Joana Raspall
http://www.vilaweb.cat/noticia/4127071/20130620/joana-raspall.html



Cada dia un mot / 3192 / dimarts, 2 de juliol del 2013
rel  (f)
Arrel; la part d'una planta que normalment està sota terra i creix en sentit contrari al tronc.
   La rel fixa l’arbre a terra i li permet absorbir-ne l’aigua i les substàncies minerals que li calen per a nodrir-se.
[Etimologia — Contracció de raïl, del llatí radix, -icis, mateix significat, que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl(raïl és la variant més estesa en valencià i altres parlars occidentals). La variant arrel ve de rel, amb la a-aglutinació de l'article: la rel interpretat com l’arrel (el mateix fenomen ha passat amb la variant l’arraïlrespecte a la raïl).]
La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra l'estiu
i l'hivern, al foc, escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.
Joana Raspall, «La rel», dins Versos amics (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998)
*** Aquesta setmana: mots i versos de Joana Raspall amb motiu del seu centenari. ***
Joana Raspall: «En tot el que he escrit hi ha una idea d'educació»
http://www.lletres.cat/sumari/index.php?cont=article&article_id=418
Víctor Pàmies: «Joana Raspall. Les frases fetes, les frases que ens fan» (Sant Feliu de Llobregat, 30.04.2013)
http://vpamies.dites.cat/2013/05/any-joana-raspall-taula-rodona-les.html



Cada dia un mot / 3193 / dimecres, 3 de juliol del 2013
menar  (v)
Conduir, guiar, portar.
   Mena les vaques a pasturar.
   Les seves petjades ens han menat al lloc.
   Aquest camí mena a la font.
   El ritme de vida que porten els menarà a la ruïna.
[Etimologia — Del llatí vulgar minare, 'empaitar, conduir animals', llatí clàssic minari, 'amenaçar'; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.]
El camí no mena enlloc;
l'han fet massa curt.
Estira'l, estira'l
fins que arribi a l'entranya del bosc!
L'hi esperen follets
en cases de molsa.
Anys i panys fa que el criden de nit;
anys i panys fa que el busquen de dia...
El camí no hi va mai; no té peus.
Si li dónes els teus
i jo els meus,
potser caminaria...
i estirant-lo tots dos bosc endins
ben segur que aviat el duríem
on no arriben els altres camins.
Joana Raspall, «El caminet», dins Escaleta al vent (Barcelona: La Galera, 2002)
*** «Tot i passant-hi, | els camins de la vida | no sé on menen», fan uns
versos de Joana Raspall. Aquesta setmana veiem mots trets de la seva obra
amb motiu del seu centenari. ***
El blog sobre Joana Raspall
http://joanaraspall.blogspot.com
«Joana Raspall rep la medalla centenària de la Generalitat»
http://www.ara.cat/llegim/Joana_Raspall_0_948505345.html




Cada dia un mot / 3194 / dijous, 4 de juliol del 2013
brancatge  (m)
Conjunt de branques d'un arbre, brancada, brancam.
   El brancatge era tan dens que amb prou feines podíem veure el cel.
[Etimologia — De branca, d'origen incert, però probablement preromà, d'un indoeuropeu arcaic wranka, 'extremitat de quadrúpede', que degué passar a significar translatíciament ramificacions dels arbres.]
Sóc la branca més vella
que resta en aquest arbre
que ara llueix l'esplèndid
brancatge vigorós.
Passant, les primaveres
hi han fet riques brotades,
i l'han cobert de flaire
l'amor de tantes flors.
Per la mateixa rel
em sento sostinguda;
en la mateixa saba
hi trobo nodriment.
Quan la destral m'abati,
caduca, improductiva,
jo, lluny de la brancada,
sentiré enyorament.
Joana Raspall, «Vellesa», dins Jardí vivent (Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2010), reproduït a Paraula encesa (Barcelona: Viena, 2012)
*** Aquesta setmana: mots i versos de Joana Raspall amb motiu del seu centenari. ***
Joan Puigmalet: «Els diccionaris de Joana Raspall amb Jaume Riera i Joan Martí»
http://lexicografia.blogspot.com/2013/04/els-diccionaris-de-joana-raspall-amb.html



 Cada dia un mot / 3195 / divendres, 5 de juliol del 2013
aconseguir  (v)
Arribar caminant, corrent, nedant, etc., a ajuntar-se (a una persona o a una cosa que va al davant).
   Si no camineu més de pressa, no els podreu pas aconseguir.
   Si no us torbeu pel camí, els aconseguireu abans d’arribar a la collada.
[Etimologia — Derivat del llatí consequi, 'seguir'.]
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més
Cada gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.
Joana Raspall, «Només», dins Font de versos (Barcelona: Baula, 2003)
*** Aquesta setmana: mots i versos de Joana Raspall amb motiu del seu centenari. ***
Blog de l'Any Joana Raspall
http://anyjoanaraspall.blogspot.com/



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada