Cada dia un mot / 3191 / dilluns, 1 de juliol del 2013
|
cançoner -a (adj i m i f)
|
Es diu de qui triga molt a fer les coses, amb circumloquis, excuses, dubtes, etc.
Que n’ets, de cançoner!; encara no has començat a fer els deures. També: gansoner -a (segurament per contaminació de ganso); romancer -a |
[Etimologia — De cançó, del llatí cantio, -onis, mateix significat.]
|
T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera, que qui espera, desespera! Enyoro el jou del teu braç on el meu cos troba força, que sóc la flor que es colltorça si es queda sola en el vas. Em cal aquell entramat de llaços i serpentines que només tu saps amb quines arts tan dolces has trenat. Sento que vindràs aviat. Vull desfer-me de neguit, i que tu no trobis noses quan vulguis collir les roses que em floreixen dins del pit. |
Joana Raspall, «L'espera», dins Llum i gira-sols (Barcelona: Columna, 1994)
|
*** «Per als amics i amigues, | no triarem paraules | entre les més boniques | que al món s'han inventat?»: sí que les triarem, i tant: per molts anys Joana Raspall que avui en fas 100! I moltes gràcies per totes les paraules boniques que ens has regalat. ***
|
Un centenar d'activitats per commemorar els 100 anys de Joana Raspall
http://www.vilaweb.cat/ |
Cada dia un mot / 3192 / dimarts, 2 de juliol del 2013
|
rel (f)
|
Arrel; la part d'una planta que normalment està sota terra i creix en sentit contrari al tronc.
La rel fixa l’arbre a terra i li permet absorbir-ne l’aigua i les substàncies minerals que li calen per a nodrir-se. |
[Etimologia — Contracció de raïl, del llatí radix, -icis, mateix significat, que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl(raïl és la variant més estesa en valencià i altres parlars occidentals). La variant arrel ve de rel, amb la a-aglutinació de l'article: la rel interpretat com l’arrel (el mateix fenomen ha passat amb la variant l’arraïlrespecte a la raïl).]
|
La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques perquè fan ombra l'estiu i l'hivern, al foc, escalfen; perquè puc collir-hi flors i quan té fruita, menjar-ne. I no li prenc res de franc! Que quan està assedegada i els núvols passen de llarg, sóc l'amic que li dóna aigua. |
Joana Raspall, «La rel», dins Versos amics (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998)
|
*** Aquesta setmana: mots i versos de Joana Raspall amb motiu del seu centenari. ***
|
Joana Raspall: «En tot el que he escrit hi ha una idea d'educació»
http://www.lletres.cat/sumari/ |
Víctor Pàmies: «Joana Raspall. Les frases fetes, les frases que ens fan» (Sant Feliu de Llobregat, 30.04.2013)
http://vpamies.dites.cat/2013/ |
Cada dia un mot / 3193 / dimecres, 3 de juliol del 2013
| ||
menar (v)
| ||
Conduir, guiar, portar.
Mena les vaques a pasturar. Les seves petjades ens han menat al lloc. Aquest camí mena a la font. El ritme de vida que porten els menarà a la ruïna. | ||
[Etimologia — Del llatí vulgar minare, 'empaitar, conduir animals', llatí clàssic minari, 'amenaçar'; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.]
| ||
El camí no mena enlloc;
l'han fet massa curt. Estira'l, estira'l fins que arribi a l'entranya del bosc! L'hi esperen follets en cases de molsa. Anys i panys fa que el criden de nit; anys i panys fa que el busquen de dia... El camí no hi va mai; no té peus. Si li dónes els teus i jo els meus, potser caminaria... i estirant-lo tots dos bosc endins ben segur que aviat el duríem on no arriben els altres camins. | ||
| ||
El blog sobre Joana Raspall
http://joanaraspall.blogspot. | ||
«Joana Raspall rep la medalla centenària de la Generalitat»
http://www.ara.cat/llegim/ |
|
Cada dia un mot / 3194 / dijous, 4 de juliol del 2013
|
brancatge (m)
|
Conjunt de branques d'un arbre, brancada, brancam.
El brancatge era tan dens que amb prou feines podíem veure el cel. |
[Etimologia — De branca, d'origen incert, però probablement preromà, d'un indoeuropeu arcaic wranka, 'extremitat de quadrúpede', que degué passar a significar translatíciament ramificacions dels arbres.]
|
Sóc la branca més vella
que resta en aquest arbre que ara llueix l'esplèndid brancatge vigorós. Passant, les primaveres hi han fet riques brotades, i l'han cobert de flaire l'amor de tantes flors. Per la mateixa rel em sento sostinguda; en la mateixa saba hi trobo nodriment. Quan la destral m'abati, caduca, improductiva, jo, lluny de la brancada, sentiré enyorament. |
Joana Raspall, «Vellesa», dins Jardí vivent (Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2010), reproduït a Paraula encesa (Barcelona: Viena, 2012)
|
*** Aquesta setmana: mots i versos de Joana Raspall amb motiu del seu centenari. ***
|
Joan Puigmalet: «Els diccionaris de Joana Raspall amb Jaume Riera i Joan Martí»
http://lexicografia.blogspot. |
Cada dia un mot / 3195 / divendres, 5 de juliol del 2013
|
aconseguir (v)
|
Arribar caminant, corrent, nedant, etc., a ajuntar-se (a una persona o a una cosa que va al davant).
Si no camineu més de pressa, no els podreu pas aconseguir. Si no us torbeu pel camí, els aconseguireu abans d’arribar a la collada. |
[Etimologia — Derivat del llatí consequi, 'seguir'.]
|
Només amb un somriure
que em facis, tot passant, ja m'omplo d'alegria i veig el món mésCada gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger, no em quedaré endarrere, ja t'aconseguiré. |
Joana Raspall, «Només», dins Font de versos (Barcelona: Baula, 2003)
|
*** Aquesta setmana: mots i versos de Joana Raspall amb motiu del seu centenari. ***
|
Feliu Formosa sobre Joana Raspall
http://lletra.uoc.edu/ca/ |
Blog de l'Any Joana Raspall
http://anyjoanaraspall. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada