dissabte, 1 de juny de 2013

Placeta Joana Raspall a Gelida, abril de 2013

La present proposta ha estat elaborada, entre la tardor de 2012 i la primavera de 2013, per un equip de treball format per Enric Carafí i Morera, Jaume Rius i Pascual, Joan Rosselló i Raventós, Ramon Rovira i Tobella i Ramon Tarrida i Romagosa, constituïts en comissió assessora, per designació de l’alcalde de Gelida, Sr. Lluís Valls, i Comas i per a la finalitat esmentada.
La comissió de treball s’ha reunit a la Casa de la Vila sota la presidència de l’Alcalde de Gelida.
                               ....................
Per a l'espai urbà SS14, situat entre els carrers SS2 i SS3, es proposa donar-li el nom de la poetessa: Joana Raspall,
vinculada amb Gelida a través de la masia de can Torres. Es
proposa que el nom vagi precedit del terme placeta, per tal de reforçar el caràcter d’aquest espai.

Plànol Urbanització de Sant Salvador
S’identifica un sector:
 Urbanització de Sant Salvador: catorze carrers i tres espais
urbans (17 elements) senyalats amb el codi SS 4




 (Veure l’annex de notes històriques. Nota 42)
Vinculació amb Gelida i l’Alt Penedès

La Joana Raspall ha estat vinculada amb Gelida i amb el Penedès per dues
raons, una familiar i l’altra professional.
El 1942 es va casar amb el doctor Cauhé, metge i cap de sanitat de Sant
Feliu de Llobregat que era propietari de can Torres, una masia de la banda
de ponent de Gelida, ara desapareguda.
Ramon Rovira parla de can Torres en la seva pàgina genealogista Les Masies
de Gelida (2) com una casa de pagès documentada des del segle XVI. En
aquell temps, Pere Rovira havia confessat ser-ne el propietari i se la
coneixia com a Mas Codorniu.
(2) http://gelida.org/mas2/torres.htm
Raspall havia fet llargues estades a can Torres. Ella recorda especialment
els setembres, i d’aquesta experiència en va escriure uns relats que amb el
títol El cau de les heures (Abadia Editors, 2008) retraten la vida real i
imaginada en aquelles masies que a mitjans dels anys cinquanta del segle
passat quedaven totes elles bastant apartades. A més, confluïen a la ratlla
de partió dels termes municipals de Gelida, Sant Llorenç d’Hortons i Sant
Sadurní d’Anoia.
Com a poeta i persona amant dels llibres i de l’escriptura va viure amb
molta intensitat la seva primera feina com a bibliotecària. Va ser,
precisament, a Vilafranca del Penedès durant la guerra civil espanyola. Eren
els últims mesos de la guerra, havia acabat feia poc els seus estudis de
biblioteconomia a l’Escola de Bibliotecàries i la van destinar a la capital de
Penedès. Donat que s’acostaven les tropes franquistes, amb l’ajuda dels
soldats republicans de Vilafranca va salvar els llibres més valuosos de la
64
biblioteca popular emportant-se’ls amb un camió ―avariat i estirat per una
grua― cap a Barcelona.
Joana Raspall ha explicat en diferents ocasions aquest fet, com per exemple
en l’entrevista publicada l’any 2012 en el programa de Festa Major de
Gelida. (3)
Després de la guerra agafa una feina d’administrativa, fins que el 1942 es
casa amb el Dr. Cauhé. Des de llavors, combina el suport a les tasques
professionals del seu marit amb els treballs sobre la llengua catalana i
l’escriptura. Posarà un èmfasi especial en la poesia destinada als infants que
més endavant aplegarà el llibre Petits Poemes per a nois i noies (1981).
L’any 2010 va publicar el seu darrer poemari, El jardí vivent (El cep i la
nansa, Editors) en el qual fa un repàs de la seva vida.
Aquest any 2013 és el seu del centenari (fa els anys el dia l’ ú de juliol). Per
aquest motiu s’han organitzat diferents iniciatives per a celebrar-lo.
Trobarem més dades sobre aquesta commemoració en diferents espais web
(4).
(3) http://www.gelida.cat/fitxers/PROGRAMA%202012.pdf pàgina 104.
(4) http://joanaraspall.blogspot.com.es/
http://anyjoanaraspall.blogspot.com.es/
http://www.joanaraspall.cat/
Jaume Rius i Pascual




1 comentari:

  1. CAN TORRES, Gelida
    Llàstima que ja no existeixi! Lluisa

    ResponElimina