Sota la pell del meu antic robatge
sóc viva, malgrat tot, i sóc rebel,
i amb els que lluiten forjo el mateix cel
de llibertat, des del meu esclavatge.
Joana Raspall
El vell vestit, poema de Joana Raspall que els membres del Taller d'escriptura de Sant Feliu de Llobregat, que van llegir Un cel de plom en el seu club de lectura, van llegir a la Neus Català. Amb l'emoció a flor de pell us convidem a llegir-lo a poc a poc, i amb l'esperança que ens transmet el darrer paràgraf.
El vell vestit
Duc un vestit antic de seda forta
que, de tant dur-lo, m’ha emmotllat la pell.
El gest més ferm queda travat per ell
i el crit més viu fa so de fulla morta.
Em cansa forcejar en la lluita vana
de retrobar el mot just, l’acord real.
El vestit vell m’estreny fins a fer mal
i tremolo del fred que m’encomana.
Enyoro la nuesa beneïda
que em deixava indefensa en el neguit,
quan tot podia ser viscut i dit
al compàs jove que no té cap mida.
Sota la pell del meu antic robatge
sóc viva, malgrat tot, i sóc rebel,
i amb els que lluiten forjo el mateix cel
de llibertat, des del meu esclavatge.
JOANA RASPALL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada