dimarts, 11 de juny de 2013

Carme Marti i Neus Català

Carme Martí compartió la foto de Un cel de plom.
Sota la pell del meu antic robatge
sóc viva, malgrat tot, i sóc rebel,
i amb els que lluiten forjo el mateix cel
de llibertat, des del meu esclavatge.

Joana Raspall
Ver traducción










El vell vestit, poema de Joana Raspall que els membres del Taller d'escriptura de Sant Feliu de Llobregat, que van llegir Un cel de plom en el seu club de lectura, van llegir a la Neus Català. Amb l'emoció a flor de pell us convidem a llegir-lo a poc a poc, i amb l'esperança que ens transmet el darrer paràgraf.

El vell vestit



Duc un vestit antic de seda forta
que, de tant dur-lo, m’ha emmotllat la pell.
El gest més ferm queda travat per ell
i el crit més viu fa so de fulla morta.

Em cansa forcejar en la lluita vana
de retrobar el mot just, l’acord real.
El vestit vell m’estreny fins a fer mal
i tremolo del fred que m’encomana.

Enyoro la nuesa beneïda
que em deixava indefensa en el neguit,
quan tot podia ser viscut i dit
al compàs jove que no té cap mida.

Sota la pell del meu antic robatge
sóc viva, malgrat tot, i sóc rebel,
i amb els que lluiten forjo el mateix cel
de llibertat, des del meu esclavatge.

JOANA RASPALL

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada