Els que no hi varen poder ser, gràcies al PEN Català, aquí en tenen un tast.
Actualitat
Conversa entre Joana Raspall i Núria Albertí, dins el Cicle Llegides. Converses intergeneracionals, organitzat pel PEN Català i l’Institut Català de les Dones. Sant Feliu de Llobregat. 16 d’octubre de 2012
Cicle organitzat pel PEN Català i l’Institut Català de els Dones. Sant Feliu de Llobregat. 16 d’octubre de 2012
Per què no va començar a publicar abans i algun consell per les que ho intentem?
Perquè per poder donar consell primer s’ha d’haver viscut, aleshores és te una visió clara de la cosa que tenim entre mans. Jo no vaig anar per poesia de mentida ni per cosa inventada, tot el que jo he escrit té un fons de veritat. He disfressat les persones i els fets, però tant una cosa com l’altra és certa, pot ser certa.
Per què aquest títol d’Escaleta al vent ?
No ho sé, em va venir així, perquè un fa escaleta per parlar de tot, s’ha de preparar. El vent no tenia escala per posar versos i jo vaig fer l’escaleta. És això, només.
Què poden fer els pares i les mares per acostar la poesia als nostres fills? Què ens aconselles?
Primer fer-los-hi entendre que un pensament pot tenir dues expressions diferents: una de normal i, l’altre, original del pensament o sentiment. O sigui no en tenim prou d’explicar les coses que veiem o tenim, sinó que també podem expressar aquelles que no sentim, ni tenim, ni existeixen...és la facilitat de posar en el món coses que abans ni hi eren.. El pensament d’una persona per senzill que sigui és diferent al d’un altre...
Què li ha semblat a la família això de tenir una besàvia poeta?
Doncs no se’n han adonat.
I els néts?
Els néts se’n han mig adonat i els fills han acabat per adonar-se’n
POESÍA - Què diries als nens perquè tinguessin aquesta capacitat d’observació que tu has conreat molt bé?
Això depèn una mica dels nens, perquè uns es distrauran molt tot i llegint-ho i els altres ho llegiran i passaran. De totes maneres a cops de llegir-ho i d’observar veuran la diferència d’un escrit en prosa amb un escrit en poesia. Que no es igual la manera de dir i no es igual el concepte que s’hi posa. Tot és difícil d’expressar, no hi ha res més difícil que voler fer entendre les expressions internes d’un mateix, extreure el que tenim dintre és l’esforç més gran que es pot considerar. Per això no he volgut fer res, ni inventar res. No he inventat una sola cosa expressada en el que escric. Ha de ser veritat, dir-la, explicar-la. Inventar és impossible, inventar és difícil. Jo no he inventat res...
POESÍA -> Aquí no fas servir la rima. Creus que és important posar sempre la musicalitat en els poemes per a nens?
No és igual, però és molt útil, perquè acostuma a lligar el pensament a l’ordre i donar ordre a les coses que s’escriuen és molt important.
Quin tipus d’aquest ordre acostumes a fer servir, o t’ha agradat més de fer servir?
No et sabria dir...
Perquè em vas dir els sonets, però tampoc n’he trobat gaires.
No t’ho sabria dir, és espontani, tal com surt la primera ratlla doncs segueixen les altres
Per què vas voler fer poesia pels nens?
El primer intent va ser que jo, en anar-me fent vella, he anat seguint els meus néts i un dia els vaig dir: què sabeu de poesia? I em van recitar “Con diez cañones por banda”, i després els vaig dir: i de més modern? I no sabien res. I els vaig dir que n’havien de saber de catalanes, i llavors de catalans sortien doncs coses com ‘Patufet’ que no es pot dir poesia, en segons què, no es pot presentar com a exemple de poesia...ara en pot sortir algun de bo sí. I per què no n’estudiem, de poesia? Oh estudiar, estudiar...buscar les paraules i primer s’ha de tenir vocabulari...no hi ha cap vocabulari que arribi a tenir la vivor d’una expressió parlada...i s’ha de buscar que el tingui.
La poesia és una professió que fa del món un lloc millor.
De la poesia es poden criticar tots els defectes, sense ofendre ningú.
POESIA + POESIA + POESIA -> Tu creus que és important que els nens aprenguin a recitar poemes a memòria?
No, és important que parlin sobre els poemes, que els estudiïn a fons, la memòria no hi ha de fer res
POESIA -> Què es podria fer més per promocionar tota aquesta poesia per a infants? Qui ho podria fer?
És difícil, però no seria tant difícil si conscienciéssim els nens a llegir, sobretot a traduir poesia, no vull dir traduir una poesia a una altra llengua, sinó a interpretar-la. De poesia fer-ne un text de prosa, llavors entendríem que hi ha dintre la poesia., i com està dit d’una altra manera
Però seria molt més útil que aprendre-la de memòria?
Sí
Quin és el secret per viure tants anys?
No pensar que s’ha de viure
De petita ja volia ser escriptora?
No, m’hi vaig trobar perquè sempre he estat una noia malaltissa, encara que no ho sembli. He estat moltes hores sense anar a l’escola. Aquestes hores s’han omplert amb lectures que hi havia per casa que són compres del meu germà, que era 5 anys més gran que jo...i es llegia de moment tot Folch i Torres, totes les novel·les del ‘Patufet’ i tot això tota la vida ho vaig tenir a les mans i em va pesar més això que res més
Què hi ha de la teva vida real en els teus poemes de vivències?
Els pensaments, les observacions, perquè jo no he escrit poemes de vivències fins que he tingut experiències de la vida. La resta eren fantasies com retratar instantànies...doncs anar retratant. L’experiència vol dir el resultat d’aquest anar retratant, anar mirant.. O sigui que jo tinc experiència de pensar allò que he escrit., perquè molt escrits tant van entrant com surten...Hi ha tants escrits que no acaben de presentar la gent tal com són perquè són coses inventades. Jo no he fet cap cosa fingida. Tot són pensaments que he pensat, fingit o observat en un o altre. O sigui no he inventat res
I pensaves en els teus néts quan feies poesia, o més sobre la teva experiència?
Una mica de cada, sí...jo sola no sóc...per arribar al fons del fons jo no en sé prou
DEBAT:
Carme Arenas: Quins són els poetes que vos reconeixeu, que us han influït? Carles Riba professor vostre? Us ha influït? Quin és la poesia que vos reconeixeu? Que us ha influenciat? Catalana o no?
Sí, s’ha de triar una poesia que s’entengui...una cosa que no s’entén podem dir que és un joc de paraules ,però no pot ser una poesia...o sigui que lo primer de tot s’ha de tenir ben clar allò que un vol dir i perquè ho vol dir...i això és el que ens pot guiar escrivint poesia, i en diem poesia per no esvalotar la gent, per dir-ho finet, per dir-ho sense por, per dir-ho com a mostra d’allò que canvia en sentit d’una cosa segons la paraula que es fa servir. Jo no he tingut cap altra introducció, no he anat a cap escola literària, no he assistit a formacions literàries de cap mena i he pensat molt allò que he llegit, que no és llegit i llençat, és llegit i guardat dintre nostre i de tot aquest sentiment, encara que no ens agradi, és la poesia en si mateixa
Com escrius els haikus, són pensaments agafats al vol?
No, són pensaments refugiats de la reflexió...només una reflexió perquè en haiuu tant diré una cosa positiva com negativa, no es pot dir que sigui una poesia, es pot dir que és una reflexió en vers i per això no en faig mai propaganda. Però vaig haver de fer haikus per desfogar-me, per haver tancat tantes coses que he hagut de suprimir en la poesia infantil, perquè per fer poesia infantil s’han de tancar molts camins i en canvi només ho podia fer amb els haikus. Costa fer el haiku perquè has de destrossar molts pensaments per fer un haiku. Per això jo em vaig posar a fer-los després d’haver aixafat tants pensaments per als nens. Vaig dir prou de nens. Tot allò que m’he guardat en un racó que no es podia dir, diguem-ho ara. No costen gaire per a la gent que ho llegeix
Transcripció: Clàudia-Àfrica Vallès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada