La poesia que està en el monument de la Plaça Llorens Sans, a la cruïlla amb el carrer Joana Raspall.
Va ser escrita en el seu inici sobre la mateixa escultura, però el temps la va esborrar, ara s'ha posat una placa foradant les lletres en ella, i així es suposa que durarà més.
Respira fort, que l’aire és teu
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.
Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts;
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!
Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!
Joana Raspall i Juanola
En el blog de Toies, en ensenya la resta de textos i més vistes del monument, podeu anar-hi des d'aquí:
http://toies.wordpress.com/2010/03/03/poesia-dialegs/
.............................................................................................................................................
Musicada per la Companyia Poètica Rapsòdia
escoltar clicant i sentireu la gravació.
.............................................................................................................................................
També han fet aquest video de la cançó inspirada en elpoema:
Un poema preciós Imma, a veure si ara el pas del temps el respecte...Que el temps també és poesia.
ResponEliminaPetonets.