Quant l'he rellegit he pensat en el túnel de vianants que fa poc s'ha pintat, i el crec adequat, enara qué és un altre el poema que l'ha inspirat.
Us escric el poema sencer:
Un mariner amb pipa
i
rostre colrat
ha vist les sirenes
que
habiten al mar.
I tant si és mentida
com
si és veritat
coses fabuloses
ell
me n’ha contat.
de
sostre empedrat
amb nacre i amb perles
i
estrelles de mar.
Jardins d’anemones
de
color brillant
guardeixen les voreres
de
la sala gran.
Als arbres, que tenen
branques
de corall,
amb
so de cristal.
Hi ballen meduses
entre
vels brodats;
les algues s’inclinen
seguint
el compàs.
Els dofins hi juguen
talment com infants
i es tiren petxines
amb
els pops gegants.
En sofas d’esponges
com
coixins inflats,
dormen les sirenes
de
cabells daurats.
Fora, les tortugues
van
marcant el pas
i passen exèrcits
de
peixos armats
amb espases llargues
i martells alçats;
d’altres, duen dintre
uns
focs preparats,
i amb canons de tinta
van els calamars.
Defensen la cova
contra
l’ull humà,
i la gent de terra
mai
no hi podrá entrar.
M’ho ha dit aquell home
que
és un llop de mar,
tot xuclant la pipa
que se li ha
apagat.
Recordo molt bé aquest llibre Imma, jo l'havia fet servir a l'escola ja fa temps, el buscaré a veure on el tinc...
ResponEliminaPetonets.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminam'encanta aquest poema
ResponEliminaM'agrada molt aquest poema
ResponElimina