dissabte, 17 de novembre de 2012

El palau submarí

Revisant poemes, he trobat aquest que està publicat al seu primer llibre de poesies ja exhaurit "Petits poemes per a nois i noies" publicat al 1982 .
Quant l'he rellegit he pensat en el túnel de vianants que fa poc s'ha pintat, i el crec adequat, enara qué és un altre el poema que l'ha inspirat.

Us escric el poema sencer:



Un mariner amb pipa
                               i rostre colrat
ha vist les sirenes
                               que habiten al mar.
I tant si és mentida
                               com si és veritat
coses fabuloses
                               ell me n’ha contat.
Hi ha una cova fonda
                               de sostre empedrat
amb nacre i amb perles
                               i estrelles de mar.
Jardins d’anemones
                               de color brillant
guardeixen les voreres
                               de la sala gran.
Als arbres, que tenen
                               branques de corall,
l’aigua i remoreja
                               amb so de cristal.
Hi ballen meduses
                               entre vels brodats;
les algues s’inclinen
                               seguint el compàs.
Els dofins hi juguen
                               talment com infants
i es tiren petxines
                               amb els pops gegants.
En sofas d’esponges
                               com coixins inflats,
dormen les sirenes
                               de cabells daurats.
Fora, les tortugues
                               van marcant el pas
i passen exèrcits
                               de peixos armats
amb espases llargues
                               i martells alçats;
d’altres, duen dintre
                               uns focs preparats,
i amb canons de tinta
                               van els calamars.
Defensen la cova
                               contra l’ull humà,
i la gent de terra
                               mai no hi podrá entrar.
M’ho ha dit aquell home
                               que és un llop de mar,
tot xuclant la pipa
                               que se li ha apagat.

2 comentaris:

  1. Recordo molt bé aquest llibre Imma, jo l'havia fet servir a l'escola ja fa temps, el buscaré a veure on el tinc...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina