Amb els pàmpols ressecs,
la pobre vinya vella
mira com passa el núvol
que mai no fa cas d'ella
i amb la dèria de sempre
cap al mar anirà.
Per què plou sobre l'aigua,
prou humida que està?
Que beneits són, els núvols!
No han sentit mai a dir
que a canvi de la pluja
la vinya els darà vi?
Joana Raspall
(Pinzellades en vers, 33)
Ai, els núvols que no entenen massa de vinyes i cultius...Bonic poema.
ResponEliminaPetonets.