Així explica el nét la trobada de la Joana amb la seva filla i com va sorgir la idea de l'App.
La Joana ja tenia 3 besnéts (1 noia i 2 nois) i desprès de la néta del relat n'han arribat uns altres 4 (nois) que no ha pogut conèixer. Els primers ja són grans per poder gaudir del joc que ara sortirà gràcies a molts, però els 5 petits coneixeran la seva besàvia a partir dels seus llibres i al joc de l'App.
Els 10 néts i els 8 besnéts (de moment) seguiran recordant-la.
..........................
El dia que Joana Raspall i la seva besnéta van crear una App
L'àvia ja no es despertava. Feia temps que anar-la a veure era
només un acte de companyia, sense gaire possibilitats de diàleg. Només
et consolava sentir-la respirar pausadament, amb l'ajuda de l'oxigen.
Però aquell dia tot va canviar. Potser per la seva màgica connexió amb
les criatures. Potser perquè li calia un últim contacte d'amor infantil.
Vaig entrar a casa seva a presentar-li la meva primera filla, de pocs dies de vida, que aquella tarda també dormia plàcidament. En obrir la porta i situar-nos a la cuina de la casa es va obrar el petit miracle. Totes dues, perfectament sincronitzades, van obrir uns ulls com unes taronges. Com si s'entenguessin. Com si s'haguessin estat esperant. Com si un llamp d'energia hagués traspassat de l'una a l'altra. El somriure també va ser recíproc, i a la vegada. La connexió era indubtable i en pocs segons van agafar-se de les mans. "Has de ser agraïda perquè tothom t'estima molt. Perquè ets la més petita", li va dir la besàvia a la nena. I la sorpresa dels presents va ser encara més gran. Vaig fer-ne aquesta fotografia.
La connexió entre elles dues és l'embrió de l'App "Un món de poesia".
I sobretot l'amor. L'amor per una àvia, talentosa i discreta, que va
inventar un món de poesia per als nens i nenes. I l'amor per la meva
filla, una nena tan meravellosa que no hi ha cap conjunció de paraules
que la puguin descriure. Sense ella, i també sense el meu fill, aquesta
aventura no hauria començat mai. Lea, Max, nens, nenes, lectors,
lectores, estimats i estimades mecenes, benvinguts a www.unmondepoesia.cat. Que comenci la festa!
Ernest Cauhé
publicat al Blog Un món de poesia Verkami
Vaig entrar a casa seva a presentar-li la meva primera filla, de pocs dies de vida, que aquella tarda també dormia plàcidament. En obrir la porta i situar-nos a la cuina de la casa es va obrar el petit miracle. Totes dues, perfectament sincronitzades, van obrir uns ulls com unes taronges. Com si s'entenguessin. Com si s'haguessin estat esperant. Com si un llamp d'energia hagués traspassat de l'una a l'altra. El somriure també va ser recíproc, i a la vegada. La connexió era indubtable i en pocs segons van agafar-se de les mans. "Has de ser agraïda perquè tothom t'estima molt. Perquè ets la més petita", li va dir la besàvia a la nena. I la sorpresa dels presents va ser encara més gran. Vaig fer-ne aquesta fotografia.
Ernest Cauhé
publicat al Blog Un món de poesia Verkami
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada