dissabte, 21 de març de 2015

ELS AVETS TRISTOS


Com si no hi hagués per mai esperança
que tornés el sol, dormen els avets
sense un tremolar, i van doblegant-se 
sota les nevades els seus braços verds.
Formen un exèrcit gegantí que espera,
ert sota la boira que li entela el front,
el xoc formidable d'alguna glacera
que s'esberla i salta de qui sap a on.
No tenen cançó, fora el vent que es queixa
malferit pels fràgils caramulls de gel, 
o el cruixir d'alguna branca que s'esqueixa,
o un refrec de volves que es troben pel cel.
Quan la nit encengui amb guspira màgica
les mil torxes negres, muts d'expectació 
uniran els braços. I una quietud tràgica 
vetllarà llur somni fins a la claror. 

Joana Raspall

Batecs de paraules ed. El Cep i la nansa                                     foto: Griegos Imma Cauhé

1 comentari:

  1. I quan passi l'hivern, l'avet gaudirà del bon temps, però en el fons, enyorarà la blancor dels focs de neu acariciant-li el brancatge...
    Petonets.

    ResponElimina