BiblioTec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària

Palau Robert - Barcelona

La Generalitat de Catalunya i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona presenten, al Palau Robert, l’exposició “BiblioTec” amb motiu del centenari de la creació de l’Escola de Bibliotecàries l’any 1915. Una mostra que dóna a conèixer l’evolució d’aquesta institució d’ensenyament i la transformació d’una professió que s’ha adaptat als temps i a les necessitats del mercat.

L’exposició “BiblioTec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària 1915-2015”, que coincideix amb l’Any de les Biblioteques i té com a comissàries Teresa Mañà i Mònica Baró.

Cent anys d’estudis i de professió bibliotecària

L’exposició presenta un recorregut cronològic des del 1915, any de creació de l’Escola Superior de Bibliotecàries i també de la Xarxa de biblioteques populars, fins a l’actualitat. Els fets més destacats a Catalunya en l’àmbit de les biblioteques, la informació i la documentació s’agrupen en l’exposició en tres grans períodes:

1915-1939: La creació i la implantació

S’hi  mostra la projecció que van tenir les biblioteques populars i els estudis per a bibliotecàries gràcies a l’impuls d’Eugeni d’Ors en els primers anys i, a partir de l’any 1920, amb la tasca de direcció de Jordi Rubió que va organitzar unes biblioteques modernes, «pensades més per als lectors que per als llibres». La creació del primer sistema de biblioteques populars de la península es va assentar durant els anys de la república, quan Rubió va ser director de l’Escola, la Biblioteca de Catalunya i la Xarxa de populars. Durant la guerra, l’Escola no va aturar l’activitat i des de biblioteques es va posar en marxa el Servei de biblioteques del front, un bibliobús que en la retirada va ser habilitat per traslladar alguns intel·lectuals a França.

1940-1975: La feina callada 

Els anys de la postguerra l’Escola de Bibliotecàries sofreix una regressió total: depuració de professorat, obligació del castellà i assignatures de caràcter humanístic en detriment de les més tècniques. Els primers canvis es donen l’any 1974, amb l’acceptació d’alumnat masculí, el canvi de nom a Escola de Bibliologia i un pla d’estudis més professional. Durant els anys foscos del franquisme, les biblioteques públiques, però, mantenen l’esperit de servei que les havia caracteritzat, preserven els llibres en català i, en els anys seixanta, organitzen les primeres activitats  de difusió de la cultura catalana.

1976-2015: La recuperació  i la normalització

Amb la recuperació democràtica, el món de les biblioteques inicia una gran transformació per posar-se al dia: incorpora noves disciplines, com la documentació i la teledocumentació, i es dota d’un incipient parc informàtic. L’any 1983 l’Escola aconsegueix el reconeixement del rang universitari per als seus estudis, i l’any 1999 s’integra a la Universitat de Barcelona amb el nom de Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Per la seva banda, les biblioteques de tot tipus es multipliquen i es modernitzen. A partir dels anys 1990, comença l’automatització de biblioteques i la creació de biblioteques dels campus universitaris. Els grans canvis tecnològics dels darrers anys s’han incorporat als estudis per poder atendre noves necessitats d’informació i formació dels usuaris. 

Del 17 de febrer al 10 de maig de 2015, a la Sala 4 de les Cotxeres del Palau Robert