dissabte, 26 d’octubre de 2013

L’Illa inaudita (Diari Menorca, 22-10-2013)

Pere Gomila, escriptor, en el seu blog: Quadern del turó, ha publicat el seguent:


Els 100 anys de Joana Raspall

El passat mes de juliol complia els 100 anys l’escriptora Joana Raspall (Barcelona, 1913). Autora d’una extensa obra literària i lingüística, ha cultivat els diferents gèneres literaris (poesia, narrativa, teatre), i s’ha especialitzat en la literatura per a joves.
El passat mes de juliol complia els 100 anys l’escriptora Joana Raspall (Barcelona, 1913). Autora d’una extensa obra literària i lingüística, ha cultivat els diferents gèneres literaris (poesia, narrativa, teatre), i s’ha especialitzat en la literatura per a joves.
Rares vegades ens és donat celebrar en vida el centenari del naixement d’un escriptor com en el cas de Joana Raspall que acaba de complir els 100 anys amb una lucidesa i una força intel·lectual admirables i manté aquella discreció, aquell encant, que han caracteritzat la seva llarga vida al servei de la llengua i en la construcció d’una extensa obra que, sense ser tan coneguda com la d’altres companys de la seva generació, no és menys destacada i significativa. Autora amb una gran vocació de servei, va dedicar una part molt important del seu esforç creatiu a escriure per als infants, sobretot poesia, una activitat que va iniciar en una època d’escassa producció de literatura infantil en la nostra llengua, prohibida en l’àmbit de l’educació per la dictadura, i ho ha fer amb un gust exquisit, amb notabilíssima eficàcia, sense renunciar al rigor literari, però amb una profunda capacitat de comunicació amb el lector més jove i amb una obra imprescindible que ha crescut al llarg del temps. Com diu Carme Arenas en un article publicat a la revista digital El procés – us la podeu descarregar de forma gratuïta – “Tot allò que gira al voltant de l’obra de Joana Raspall està tenyit d’una certa excepcionalitat, malgrat el seu temperament discret, de persona que no es mou per no fer soroll, però tot allò que fa deixa una empremta inesborrable”.
Formada a la mítica Escola de Bibliotecàries, Joana Raspall és tot un exemple de dignitat i de fidelitat a la llengua. Just acabada la Guerra Civil, reprèn la seva activitat literària en català i comença a publicar poemes en espais clandestins, com també de forma clandestina i a casa seva comença a fer classes de llengua catalana. A la vegada inicia una altra tasca que serà també fonamental: la recollida de fitxes de sinònims que, com ella mateixa explica, guardava en capses de sabates i que amb el temps formaran el Diccionari de sinònimspublicat l’any 1972 amb la col·laboració de Jaume Riera. Després d’aquesta important aportació lexicogràfica vindrien encara dos diccionaris fonamentals, elaborats conjuntament amb Joan Martí: el de locucions i frases fetes (1984) –Premi Marià Aguiló de l’IEC – i el d’homònims i parònims  (1988).  A banda de la seva entrega a la llengua i literatura, Joana Raspall du una intensa activitat cultural a Sant Feliu de Llobregat on ha viscut sempre i, en l’àmbit de la seva dedicació als joves, és fundadora i mantenidora del premi Martí Dot de poesia juvenil.  El seu amor per la llengua el trobam expressat a nombrosos poemes, com en aquest exemple, de gran delicadesa, que pertany al llibre Degotall de poemes:
“Estimo les lletres
que formen els mots,
els llavis que diuen,
i el cor que els entén…
perquè als mots hi ha l’ànima
de tota la gent!”
L’obra publicada la constitueixen una quinzena de llibres de poesia infantil i juvenil – un gènere de notable dificultat en què excel·leix la nostra autora –, una novel·la Diamants i culs de got, dos llibres de narrativa breu i encara cinc llibres de narrativa infantil i juvenil, així com obres de teatre juvenil i per a adults i els poemaris Arpegis. HaikúsInstants iJardí vivent, el darrer llibre de poemes escrit per Raspall. Del pròleg de Jardí vivent(2010), a càrrec de Carles Duarte, són aquestes paraules: “Escriure sobre Joana Raspall inexorablement em duu a retrobar la seva ingent obra lingüística, poètica i teatral i a celebrar la seva personalitat intel·ligent, cordial i generosa, que tan fecunda ha estat i és a l’hora de desvetllar i encomanar el goig de llegir i de viure als que l’envolten”.
La poesia de Joana Raspall, elegant i essencial, escrita sempre amb rigor i honestedat, es fa especialment intensa en el poema breu, forma en la qual la poeta mostra la seva mestria. Vegeu-ne una mostra en aquest esplèndid haikú:
“Visc forastera
en una terra xopa
de desmemòria”.
Esperem que amb motiu d’aquesta celebració es vagi publicant l’obra encara inèdita que l’autora guarda escrita en diversos quaderns de cal·ligrafia impecable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada